British Virgin Islands
Després
d'un esmorzar amb wifi a “La sucrière” sota una teulada
de fusta amb columnes de color rosa, les baranes de color verd i la
companyia dels pits grocs que venen a recollir les engrunes dels
croisants, acabem de lligar els preparatius per deixar la Baie de
Marigot i navegar rumb a les Virgin Islands.
Durant
tot el matí ha estat fent sol i pluja i la xafogor s'ha anat
acumulant:
En pocs minuts els colors, les olors i la humitat d'aquest paisatge pot canviar radicalment.
El vent xiula passejant-se entre els generadors i canvia l'escenari dels núvols.
Entre
els “dinguis” (barca auxiliar) ens trobem amb la resta
d'espanyols del fondeig i com és normal ens acomiadem sense deixar
d'escoltar els seus comentaris per animar-nos que els acompanyem cap
a San Blas.
Però
la decisió, ara per ara, ja està presa.
I el Miccoa ja comença a deixar enrera els vaixells del fondeig en les acaballes de llum del dia:
Sota
un cel de núvols avancem a 3 nusos per sortir de la badia.
Alguna
veu encara ens crida per desitjar-nos sort i bon viatge:
Sembla
que entre el núvols hi ha qui ens diu alguna cosa.
Entre
llampecs s'aclareix el dia i ens fa estar instintivament alerta.
Per la
direcció del vent deixarem aquesta massa espesa de núvols per la
popa.
Esperem
que vagin a celebrar la festa elèctrica en algun altre lloc privat.
Els
estels ens acompanyen i ens donen més confiança en la navegació.
El mar
es deixa navegar suaument i avancem a 6 nusos de velocitat.
Tot i
així no deixem de desatendre l'evolució i desplaçament dels
núvols.
La nit
passa càlidament sota la supervisió de les guàrdies a bord.
A poc a
poc ens hem allunyat de les llampegades de Marigot.
Apropant-nos
al Necker Island Passage el
cel s'ennegreix.
Espero
que no alteri la velocitat del vent a més de 20 nusos.
Que
no s'encrespi el mar i el Miccoa continui navegant com fins ara.
Un
Arc de Sant Martí em dóna una bona impressió.
Tan
sols s'endolceix la coberta una vegada i una altra.
Els
núvols es desplacen i es separen del nostre rumb.
Per
uns moment havia perdut la visibilitat de l'illa de Gorda.
La
que hem escollit per descansar unes hores abans d'anar cap a Tortola.
Ja
a Gorda Sound concretament a South Bay i
veient les possibilitat a primera vista,
decidim
fondejar a 7,5 metres, lligant un cap a l'àncora per si
de cas.
Uns
35 metres de cadena ens donaren certa seguretat en aquest refugi
d'escull:
A bord sempre hi ha feina.
Aquests
són els meus dos Robinsosn's.
Un bon
skyper:
i un
bon pescador:
De
gastada i usada la “Genoveva” s'ha trencat.
Per
sort portem a la seva germana, un xic més petita:
Abans
no s'acabi la llum del dia volem arribar a l'illa de Tortola.
No ens
podem encantar i naveguem entre de velers i catamarans.
Ja a Tortola,
primer amb timidesa no ens aterevim a fer-nos lloc per fondejar entre aquestes dues marines;
la de Village Cay i Wickhams Cay 2 de Road Harbour.
Un parell de tombs i ens decidim de provar-ho.
Espero que tinguem la talla per no cometre errors.
Els tripulants d'un First 40 de bandera Noruega estan a l'expectativa i ens acullen amb generositat:
Us explicaria alguna cosa de la pesca en la darrera travessa, però el Boris ha decidit obrir una secció a part i cuidar-se'n ell dels detalls.
Espero que ho faci tant o més bé com fa amb les seves manualitats:
Gràcies per les felicitacions que ens heu fet arribar.
Que passeu una bona diada i una bona setmana.
miccoasail@gmail.com