Independence Day

Hola!
D'això se'n diu un dia més en el Carib:

En aquesta platja compartida entre els llucians i els turistes:

En un paisatge a sotavent de l'alisi:

Aquest ha estat un cap de setmana de festa a l'illa.

Senzillament celebren el dia de la independència.

La seva bandera:

amb un fons de cel blau que simbolitza el cel i la prosperitat.

El blanc i el negre representen l'harmonia entre els pobles de cultures diferents.

I el triangle fa honor als pics que sobresurten i caracteritzen a l'illa.

Mentre el sol es pon i no ens deixa veure el reflex de la màgia del Green Ray:

Ens aturem en un petit bar on comença a sonar la música en viu:

Ni un dòlar a la butxaca ... potser algú ens convidarà?!

Els colors que es capten es confonen entre la llum de la lluna i les llums artificials:

-A qui no li agrada escoltar el so de les onades quan refreguen la sorra fina i daurada,
escombrant, esborrant i aplanant al seu pas totes les petjades que s'hi han dibuixat?

Soufrière

Hola!

Sobre la coberta d'aquest Oyster demano al Cisco que ens faci una foto.

S'han quedat les dues targetes de memòria de la càmera de fotos a casa.

Oh, quina ràbia! Deixar-me una part de la meva incansable companya.

Just me n'adono quan ja tot està llest i desenfundem la botavara,

una botavara que se'ns escapa de mesures, mesures que nosaltres no hi estem habituats.

El Jorge ens ha convidat a acompanyar-lo navegant fins a Soufrière.

Nosaltres, amb moltes ganes, no ens ho pensem dues vegades i pugem a bord.

Amb una navegació suau i tranquil·la acompanyada d'un bon alisi i l'escalfor del sol,

el gènova fa quasi tota la feina i empeny lleugerament el vaixell a més de 8 nusos.

Soufrière, fundada pels francesos, fou originàriament la capital de l'illa.

Hi havia grans propietats a càrrec dels propietaris de les plantacions.

Amb la Revolució Francesa de 1789 s'aconseguí l'alliberació dels esclaus.

Mentre que els huracans de 1780, 1817, 1898 i 1980, 

més un gran incendi del 1955 i un terratrèmol l'any 1991 

han fet reconstruir aquesta ciutat varies vegades.

Però aquí la tenim, ben enganxada a la costa oest de l'illa, 

esperant els turistes i atenent les seves necessitats.

Sense cap pressa ... deixem el Jorge al càrrec de l'Oyster.

Per una raó i altra hem de tornar a Rodney Bay.

Agafem ruta per carretera amb el Vincent i el Cisco endinsant-nos en un rain forest.

Molt característic de la zona; verd, humid, salvatge, erm,...

davant un paisatge ple d'olors, impossible de quedar-te indiferent.

Amb matolls gegantescos de falguera que em transporten, per a uns minuts, als temps passats... Temps on era possible veure algun dinosaure creuant-se pel camí.

Sí, un paisatge per rodar-hi una pel·lícula.

Aquesta població, avui dia, depèn molt més del turisme que de l'agricultura.

Però no deixa de fer el típic casabe de yuca, aliment bàsic de la seva alimentació.

Els Pitons que  són just al sud de la ciutat compte amb diferents punts d'interès de la zona.

I com us podeu imaginar la cervesa porta ben gravat el seu nom:

Salut!

Mentre escric em pregunto:

-Hem d'esperar que arribi la nostra jubilació per fer els nostres projectes?

Tant si ho teniu clar com no, podeu fer una ullada a aquest blog:

http://lavueltaalmundo.net/viajar/turismo/blog/ingresos-pasivos

o bé a aquest altre:

http://jorgesanchez.es/proyectos-de-viajes-2/

El temps passa, passa i no torna,

de vegades el podem gravar en imatges,

d'altres el gravem a la nostra memòria.

Nosaltres... amb petites pinzellades 

el deixem gravat al blog.

pensant sobre... thinking about...

Hola!

Quan arriben els aniversaris dels fills et porten el record del dia del seu naixement, el lloc, les olors, la gent, la claror del sol o la lluna, els sentiments, les emocions,...

Aleshores te'ls mires i en pocs segons apareixen un munt d'imatges barrejades en el temps.

Finalment acabo dient-me: -com han crescut! -Aviat faran la seva vida!

Per a ell ja és el quart aniversari fora de casa

Ja havent pensat un desig i bufant les espelmes.

I direu: -quina presentació més simple per a un pastís d'aniversari!

I teniu tota la raó. Però el gust que vam aconseguir en la barreja dels ingredients va ser excel·lent.

Almenys això em digueren els convidats que es van voler apuntar la recepta.

I com a tot arreu el temps passa;

hi ha dies que passa més ràpid que d'altres,

hi ha dies que aturaries el rellotge, d'altres que no.

Hi ha dies que t'aixeques amb molta gana,

d'altres que no trobes res interessant per esmorzar.

Hi ha dies que tot et va bé, d'altres que res veus clar.

Hi ha dies que la nostra comunicació és una mirada,

d'altres que hem d'aixecar la mà per poder parlar.

De vegades m'aturo a pensar on som i el que fem,

i ara per ara estem contents d'haver-nos decidit,

de provar noves experiències lluny dels nostres,

lluny dels que estimem i tan sols veiem per skype.

Perquè sempre s'aprenen coses parlant amb la gent,

amb gent que viatja, gent que persegueix el seu somni,

amb gent que canvia decididament el rumb de la seva vida,

apostant fort i deixant les comoditats de la seva llar.

Viatjar no és només canviar de lloc i veure noves ciutat,

nous monuments, nous indrets, nous ritmes de la gent.

Viatjar és anar molt més enllà d'arribar a un lloc nou;

és explorar, sentir el caliu de la gent, connectar amb ells

sense masses explicacions per la dificultat de la llengua.

És sentir-te a gust al costat d'una persona estrangera

de qui a prou feines coneixes quelcom de la seva vida.

Viatjar és no tenir pressa, és confiar en un mateix.

És saber estar receptiu i obrir els ulls al món,

a un món que ens guarda molts i molts secrets.

Ara que les botigues comencen a decorar-se de color vermell

amb un munt de detalls pel dia de Sant Valentí,

em ve a la memòria la darrera celebració a la República Dominicana,

on no hi van faltar ni els guarniments, ni la bona taula,

ni els vestits de festa de color vermell o blanc,

amb la bona intenció de compartir entre amics i amigues

una nit de ball amb una música més que romàntica,

a l'estil caribeny, on la temperatura hi acompanya tot l'any.

Alguns ja ho heu viscut, d'altres us ho podeu imaginar.

I si us venen ganes de provar o tastar,

ja sabeu que entre la casa que hem llogat

i el vaixell que estem buidant i preparant

aquí tenim lloc on us podem allotjar.

Us passo alguns blogs de persones que han decidit canviar de rumb, buscar noves experiències, nous horitzons:

http://www.viajesaleatorios.blogspot.com

http://www.moskitovaliente.com/nuestro-blog/

http://andromedaworldarc2014.blogspot.com/

Que tingueu una bona setmana.

Salut i fins aviat.

Fent amics

Amb els últims rajos de llum del dia creuàvem el carrer per anar a córrer a la platja.

Al girar la cantonada vaig sentir a una noia que parlava en una llengua que se'm feia molt familiar i amb un acte reflex em vaig girar i li vaig preguntar:

-que parles català?

Amb aquesta “indiscreció” i només amb tres paraules vam fer nous amics, amics eivissencs.

Però per aquelles casualitats de la vida resulta ser que ens portaven notícies i records d'uns amics veneçolans que per raons meteorològiques, junt amb alguna avaria en el veler no van poder arribar a Sta Llucia a passar el cap d'any amb nosaltres i decidiren quedar-se a Blanquilla. -Oh! Ens hauria agradat compartir uns dies amb ells!

I sense jugar a cap rifa, hem tingut la sort de trobar-nos a una família de Murcia amb un catamarà que a més a més de la seva amistat ens han regalat un pernil!

I penso: sembla que els reis han arribat al Carib un xic més tard de les dates assenyalades?!. Nosaltres els esperàvem, tot i que no sabíem quan arribarien.

-A tots ells i elles moltes gràcies!!

Les estones i vetllades que hem passat i estem passant junts és tot un plaer.