Man of War-Abaco-Bahamas

Hola,

-com va la feina d'aquests darrers dies de maig?

Nosaltres a un altre ritme, però també preparant els exàmens finals del Boris.

Alhora esperant una finestra de bon temps per creuar cap a la costa americana.

Aquí fondejats a Man of War- Abaco- Bahamas:

Amb més de 5.500 milles navegades d'ençà que vam sortir de Vilanova i la Geltrú. Quasi res!

En el darrer diari a bord del Miccoa, durant la travessa de Long Island a Abaco vaig escriure:

Altra vegada tornem a ser a mar.

Altra vegada sobre la blava superfície.

Altra vegada amb l'olor de vent i sal.

Altra vegada tornem a desplegar veles.

Altra vegada ballem a ritme d'onada.

Ara, sota una nit estrellada i amb la claror de lluna em costa creure que fa 24 dies que no en tenim un sense llampecs i/o ruixats.

-És possible que a tothora creixin núvols?

Esperem una nit tranquil·la i càlida. I que aquesta claror de cel ens acompanyi.

I.. de vegades l'encertes; tot i haver vist alguna llampegada de lluny pel nord-oest, el Miccoa ha navegat sota un cel prou clar.

Avui (i no ho diguem massa fort) sembla ser que Bahames ens ofereix un altre color de cel. Ja era hora, de veritat:

Hem hagut d'esperar uns dies a Puerto Rico, uns dies a Mayaguana i uns altres a Long Island.

És evident que de cada lloc ens emportem un record, un record vivencial, és clar.

En aquesta darrera estada a part de posar ull al temps també ens ha calgut fixar-nos amb les onades que trencaven ambdues bandes de l'escullera d'entrada. Doncs calia sortir amb bones condicions. O bé ....

Sí tot s'ha de dir; és un port natural molt encantador, molt verge, amb fons de corall:

Habitat per diferents espècies animals:

Amb una vegetació adaptada al vent i a la salubritat del terreny:

Entre arbres i palmeres, llangardaixos, serps i ocells.

Llàstima que no ens ofereixi cap fruit silvestre per poder consumir:

Però no ens hem pogut encantar gens ni mica a l'hora de sortir; el vent de l'est junt amb la poca fondària feia alçar i trencar les onades per la proa del Miccoa.

Una nova experiència! En un lloc nou és tan important saber entrar com saber-ne sortir.

Sempre s'aprenen coses.

Ara rumb 350º, amb vent molt suau de 9-10 nusos anem fent milles cap a una nova illa: Abaco.

On volem recalar per mirar les previsions del temps i d'allà navegar cap a la costa americana.

Després de dos dies de navegació amb poc vent i onades que balancejaven hora sí hora també el vaixell, ens ha calgut esquivar i canviar de rumb pels mercants que navegaven prop del nostre rumb, engegar alguna estona el motor per no baixar el ritme de navegació i sobretot posar “ales de papallona” per aprofitar millor el vent:

I ... tot arriba, doncs cap a les 11hores del matí – hora local- ja podem veure el relleu de l'illa per babord, és hora de canviar el rumb per entrar a la badia de Man of War:

-Sabíeu que Bahamas és un arxipèlag coral·lífer format per una trentena d'illes majors, 660 illots i 2400 esculls?

Políticament constitueix un estat Independent des de 1973 en l'àmbit de la Commonwealth.

-I que l'illa de San Salvador o Guanahaní va ser la primera terra americana que, segons la història, arribà Colón el 12 d'octubre de 1492?

I bé... quan s'aclareixi i s'estabilitzi el temps tornarem a ser a alta mar. 

Per cert, ja haureu pogut comprovar que de vegades anem endarrerits pel que fa a l' entrada del blog; entendreu que no sempre és fàcil trobar una bona connexió a internet.

Ja seria massa tenir connexió a alta mar:

Tot i això, si voleu saber la posició actual del vaixell només cal que cliqueu a on som?

Fins aviat,

l'equip del Miccoa.

Litle Harbour-Long Island- Bahamas

Litle Harbour-Long Island

Què tal?

“En ocasiones puede aparecer una nube ola antes de una tormenta. Se forma cuando las corrientes descendientes de aire frío se despliegan al nivel del suelo y empujan hacia arriba el aire que encuentran, más caliente”

-Per què us escric això?

Llegiu, mireu i ho entendreu.

El dia 20 de maig, havent vist les actualitzacions de vent, pluges, onades, i pressió atmosfèrica vam decidir posar rumb cap a San Salvador i d'allà seguir pujant cap  a Abaco.

Cal tenir en compte que dimecres s'apropa una turmenta tropical amb vents i pluja que ve de Cuba; per tant cal estar a bon refugi.

En el quadern de navegació anoto:

Són les 4 de la tarda, hora local. Amb rumb 320º, naveguem amb major, gènova i motor, la velocitat del Miccoa és de 6 nusos i el vent tan sols de 8 nusos. Tenim el cel molt ennuvolat per proa.

(A mi aquests núvols no em fan molt bona pinta. Entre nosaltres pensem i contemplem altres opcions que no sigui San Salvador).

Són les set de la tarda i ja hem fet un canvi: rumb 207º, el vent ha caigut a 5-6 nusos i el tenim per proa.

(Havent fet tria de les nostres possibilitats de navegació hem decidit finalment navegar cap a Long Island. Segons la guia que tenim hi ha un bon refugi pels vent del Sud. Només hi ha un problema: en la carta de navegació -maxsea-  no hi ha la informació complerta del fons que hi ha. Tan sols tenim en pdf un dibuix i les respectives fondàries juntament amb la zona dels esculls -?!-)

El mar està quedant ben pla mentre passem per les Plana Cays:

 Alguna llampegada de lluny, però també hem esquivat masses de núvols amb les respectives cortines d'aigua que descarregaven en algun indret.

Ara ja es fa de nit i el cel és ben fosc, això vol dir que els núvols hi són ben presents.

És l'una de la matinada i encara cauen gotes. Són les darreres gotes de la turmenta que ha passat per sobre el Miccoa:

Cap a les 9 del vespre se sent com el vent comença a pujar.

Nosaltres alegrement despleguem vela.

Però en pocs segons el vent puja desmesuradament. S'enfila cap a 10, 15, 20 22, 25, 30, 35 i 37 nusos. Acompanyat de pluja, és clar. El mar es posa brau, es nota per les onades que salten per la capota.

“Maleïda sigui la pell del dimoni”

Ràpidament aconseguim rissar suficientment les veles perquè el Miccoa aguanti bé.

-Se sent la sirena dels bombers-  exclama el Boris.

És el so del vent amb el vibrar de la jarcia.

Esperem que passi ràpid i ens deixi navegar amb més tranquil·litat.

Tot i la cenyida d'entre 45 i 60º aguantem el rumb. Si això dura massa haurem de prendre alguna decisió perquè no pateixi tan el vaixell. Ell és la nostra seguretat.

Passen entre 30 - 40 minuts i sembla que ja no puja més.

Els nostres ulls fixats en els instruments de navegació i amb les veles. Que tot estigui en ordre.

Una defensa és a l'aigua i l'arc salvavides s'ha despenjat. Res greu, pot esperar.

Una hora més tard el vent s'ha anat apagant i ara es manté entre el 16 i 19 nusos. Sembla que ja ha passat, tot i que encara plou.

Cal estar alerta per si en passa una altra.

Em quedo fent guàrdia, el Jordi es relaxa una estona.

Val a dir que no hi havia cap previsió de mal temps. Ens ha agafat per sorpresa, sí.

Tot i així ja desconfiàvem dels núvols que hem anat observant mentre era de dia.

Són les 5 de la matinada el mar i el vent sembla que dormin, és bona hora per somiar.

Anoto les coordenades entre altres i espero ansiosa veure aclarir el dia. No vull més sorpreses.

Ja ens espera la sorpresa de saber encertar i entrar a fondejar a Litle Harbour.

Naveguem pel Crooked Island Passage, ja falta poc per entrar al fondeig.

Amb cura i atenció a la sonda de profunditat entrem suaument entre les dues barreres d'esculls.

Entrem a les 11 del matí i cap a les 13 hores no donem per finalitzat el fondeig.

Van ser dues hores de comparació, intuïció, deducció, observació per tal d'assegurar-nos un bon fondeig. Entre altres ells van baixar a comprovar el fons amb la sonda manual:

tot apropant-se a una boia per assegurar-nos que era un punt important pel pas d'entrada a la zona sud del fondeig, la que per a nosaltres era la més resguardada i segura. Però que inicialment no ho veiem prou clar per endinsar-nos-hi amb el vaixell sense haver fet abans una comprovació personal:

Fixeu-vos en el canvi de color, també és un canvi de fondària molt important:

Sempre va bé que hi hagi alguna persona a la proa per anar mirant el fons i aportar més informació:

Més tard ens arribem a la platja, a fer una petita exploració:

Només s'hi veu una motora i les quadernes d'un vaixell

Segons la guia aquest és un lloc de refugi pels pescadors de la zona.

A la resta d'aquesta badia no es veu cap altra embarcació. Excepte les restes d'alguna d'elles.

-Quina serà la seva història?

Entre roques i arbres i sobre una sorra  molt fina i clara també hi trobem els materials que s'han arrossegat fins aquí:

És sense cap dubte un lloc molt particular i bonic. Alhora és en aquests moments molt solitari.

Potser veurem més tard algú passejant per la platja, potser vindrà alguna altra embarcació. De moment sembla que estiguem en una illa deserta o deshabitada. El que xoca amb la vida que hi ha a l'aigua; plena de tortugues i peixos. I alguna sèpia que esquitxa desmesuradament la seva tinta:

Esperarem fins demà i anirem a buscar el camí que porta cap a una església, que es troba a unes 3,5 milles des del vaixell. Suposadament allà trobar el el poble de Roses, quina casualitat!

I properament un xic +!
Fins aviat,
Miccoa

Abraham's Bay- Mayaguana Island

Abraham's Bay- Mayaguana Island

Hola,

des d'aquesta badia de 5 milles de llargària per 1 milla d'amplada ens ha calgut posar els 6 ulls d'atenció per poder deixar caure l'àncora a 2,3 metres amb la marea alta i a 1,7 metres amb la marea baixa.

Amb el Boris mirant la carta de navegació i de profunditat , el Jordi a la roda i jo a la proa, no ens podíem despistar gens mica.

Al fons de la badia s'hi pot veure aquesta  torre elèctrica que és on es troba el "dock" per accedir a terra i anar a donar l'entrada:

Em va costar una bona estona perfilar  amb els prismàtics la silueta d'un màstil. Pel que havíem llegit a la guia aquesta badia és un lloc de pas i de descans pels vaixells que entren o surten de les  Bahames. D'alguna manera m'havia fet la idea que ens hi trobaríem moltes altres embarcacions i no us podeu imaginar la cara de sorpresa que em va quedar al veure que m'havia equivocat de ple. Tan sols un veler i més tard descobrirem que no hi havia ningú a bord.

El fet d'arribar a un lloc nou i poder compartir una estona amb altres navegants sempre és molt agradable i alhora interessant. A més a més comptava que algú ens podria passar la informació del temps pels propers dies, donat que la nostra emissora no acaba de rutllar del tot.

I tal com venien les previsions meteorològiques s'aproparen les pluges, pluges benvingudes quan es tracta d'omplir els dipòsits i refrescar l'ambient:

Però per altra costat  hem pogut gaudir d'un entorn i un fondeig més ocupat per la fauna animal que per les persones:

Observant noves espècies marines i característiques dels esculls de corall:

Vam deixar les restes del que va pescar el Boris per atraure alguns peixos:

evidentment no ens esperàvem que el reclam fos tan efectiu:

Amb les ulleres d'aigua ens hi hem banyat a poc més d'un metre, sempre guardant les distàncies i observant el seu moviment. Al principi feia una mica de "yuyu", però el tauró sempre s'ha mostrat passiu. És sorprenent perquè s'ha passat estones donant tombs pel vaixell. Un dia sol, una altre acompanyat per unes rèmores i un altre junt amb una gran barracuda:

Durant les estones que no teníem la seva companyia el Jordi s'ha atrevit fins i tot a netejar el casc mentre  nosaltres  vigilàvem que no s'apropes altra vegada.

També ens han visitat una parella de "mantes" amb un fibló llarg com una espasa.

Per tant cal tenir els ulls ben oberts per no molestar-les en el seu hàbitat.

D'altres inofensius com aquest:

I les restes del que en queda d'alguns d'ells:

I bé, quan ja hem tingut el fondeig conegut hem baixat a terra, quasi bé a 1,5 milles del vaixell:

On sembla ser que sempre hi ha algun nadiu per oferir-te els seus serveis i donar-te alguna explicació del que et pots trobar al poble. Molt gentils per la seva part.

Com que encara ens queden provisions li vam demanar que ens agafés uns cocos. I a la tornada els passarem a recollir:

Diuen que no t'has de quedar mai adormit sota una d'aquestes palmeres. Ja us podeu imaginar per què, oi?

Però una foto no ens la podíem deixar escapar:

Com és habitual en nosaltres, el que sí ens calia era anar a descarregar-nos l'actualització del temps i enviar algun correu. Aquesta tasca ve a ser el “pa de cada dia” o més ben dit de cada porció de terra que trepitgem:

I perquè no contactar i conèixer els seus habitants, que o bé et sorprenen per una cosa o per l'altra.

De retorn cap el vaixell que si es fa fosc ens costarà de trobar-lo sense la llum de fondeig:

Per sorpresa nostra, després de tres dies sense haver vist cap altra embarcació,  arriba un veler.

Vam tenir el gust de conèixer la seva tripulació, de New Orleans, i fins i tot van venir a dinar al Miccoa. Doncs teníem prou peix fresc per compartir.

Passarem una estona junts parlant entre anglès i espanyol.

El Boris va tenir el detall de d'obsequiar-los amb un dels seus pops, per tal de que tinguessin més sort en la pesca cap a la República Dominicana:

I com que el temps passa aquí i allà cal seguir navegant enfilant-nos cap al Nord-Oest:

Que tingueu un bon dia!

Miccoa

De Puerto Rico a Bahamas

Hola!!!

Sembla ser que Puerto Rico ens està fent la guitza.

No s'aclareixen aquests núvols i cada dia hi ha alguns ruixats:

Alguns diuen que és un maig “un poco revuelto”.

D'altres que “es normal en mayo”.

Si més no aprofitem per carregar aigua:

També ens cal fer més targetes:

I sobretot preparar la instal·lació de gas amb una bombona americana.

Perquè després d'haver fet uns quants intents per posar-nos un adaptador amb les que nosaltres portem de camping-gas, hem arribat a la conclusió que aquesta era la millor opció.

La Judi, una companya puertorriquenya de la Marina de San Juan, es va oferir per acompanyar-nos a comprar tots els complements que necessitàvem. Tota una gentilesa per part seva:

I pel Boris vam comprar uns tubs per les canyes de pescar:

Però vam tenir la mala sort que no s'adaptaven al diàmetre dels nostres tubs i els vam retornar.

Per tant farem anar el nostre sistema casolà que fèiem anar fins ara i funciona prou bé.

Des de la badia que estem fondejats i preparant per salpar aviat:

anem fent llista del que ens cal fer demà a primera hora:

Havent passat a recollir els papers del Miccoa en el Departament d'immigració i pagant el respectiu import per portar bandera espanyola, sortim de les oficines pensant en fer una baixada de bandera i canviar-la a Belga (per exemple). -Per què?

Molt senzill, resulta que Espanya no està té acord ni està en el llistat de països de lliure navegació per la costa americana.

Això vol dir que cal donar i pagar entrada (37$) i sortida (37$) cada vegada que s'arriba a la costa. A canvi de la major part de països que només els cal donar i pagar l'entrada una sola vegada, sense haver d'especificar quants dies s'hi quedaran.

No ens sembla gens just.

Aleshores empregunto: - per què portar bandera espanyola?

Però bé... “suelta la pasta i corre”.

Diari a bord:

Dissabte, 12 de maig de 2012.

Cap a les 16.15 hora local anem al C.N. San Juan a recarregar combustible.

Per babord ens indica el mariner i per estribord una veu femenina s'acomiada de nosaltres. És la Judi. (Tenia pendent passar pel seu vaixell a recollir una arrel amb la qual se'n fa una beguda molt especial, però a primera hora del matí no hi era, o sigui que... em quedo sense).

El dia està força gris, però la calor és molt enganxosa. Espero que al navegar ens refresquem.

Pel canal de navegació hi ha 12 nusos de vent, les onades hi entren suaument.

Una llanxa de la policia ens saluda.

Deixem les boies del canal i posem rumb nord.

La visibilitat és molt dolenta, la calitja i l'alta humitat no deixen veure la línia de l'horitzó.

Cap a les 18.25 amb gènova i major el Miccoa avança a 6 nusos. Algunes onades venen per estribord però es suporten molt bé.

El vent alisi es manté a 14-15 nusos.

Aleshores enfilem rumb 305º

Altra vegada tornem a ser a alta mar. I per la popa deixem unes llampegades que il·luminen el mar. Si durant el dia d'avui no havia plogut a San Juan... és possible que ho estigui fent ara. Durant els dies de la nostra estada no hi ha hagut una jornada sense aigua.

Aproximadament unes 1200 milles ens separen de Chesapeake Bay el nostre destí per passar l'època d'huracans.

Tenim les Bahames de ruta, això vol dir que podrien ser un bon lloc per a la recalada i fer ullada a la previsió del temps.

Durant unes quantes milles hem portat a bord un ocell que s'ha quedat descansant a sobre el radar, abans de fer-se de dia ja torna a volar.

El Boris la volia portar a bord més dies i pode-la cuidar, però s'haurà de conformar:

Diumenge, 13 de maig de 2012.

Són les 6.05 a.m. El mar està força tranquil i que duri. Per contra sembla que el vent està minvant. Doncs ahir vam arribar a tenir força 4 amb 21 nusos de vent entre 90 i 110º (est-sudest) d'estribord i la navegació va anar molt bé. La mitjana del Miccoa va ser de 6,5 nusos.

A les 8.00 del matí envio un missatge d' oK juntament amb la posició per Spot.

La massa de núvols és present per tot arreu, però mentre el vent i les onades ens acompanyin .. cap problema.

A part dels dos mercants que ens hem creuat, cap altra vaixell a la vista.

Aigua blava per ambdues bandes que amb la companyia del so de les aspes del generador s'interpreta una melodia imaginativa i personalitzada.

Tot i que no tenim cap restaurant a prop... a la cuina del Miccoa ja s'està fent un plat de diumenge.

Les hores de llum grisa s'acaben i la nit es presenta fosca, d'aquelles que jo mai escolliria, però em sembla que no la puc canviar.

Si la mitja lluna que queda de la menguada ahir tan sols es va deixar entreveure durant un parell d'hores, avui no té pinta ni de presentar-se. La capa de núvols és massa espesa.

A la línia de l'horitzó per babord comencen e estrallar els primers llampecs. D'entrada els tenim a una distància considerable, esperem que es mantinguin allà.

Mentrestant els mercants es fan sentir en la nostra alarma del radar, i ens cal canviar el rumb per tal de separar-nos del rumb de col·lisió.

Dilluns, 14-5-2012.

A partir de les 2.30 de la matinada hem deixat de tenir mercants a la vista.

Els reflexos dels llampecs encara s'han fet notar en una gran extensió de cel durant bona part de la nit.

A les 8.000 del matí envio la posició per Spot al blog.

A les 9.30 el vent a baixat a 9 nusos i amb es veles intentem treure'n el màxim rendiment.

A latitud21º 01,7' N i longitu 69º 20' W el dia es presenta molt clar i amb bona visibilitat, llàstima que no hi hagi un xic més de vent.

Cap a les 11.30 mentre ens mengen uns entrepans de carn picada:

i una mica de fruita:

Uns minuts més tard la canya de pescar reclama que algú l'atengui.

Ja us podeu imaginar qui hi va, oi?:

I també sabeu on podeu veure quina peça va pescar, tot i que us dono una pista; és un d'aquests sis exemplars:

Doncs en el seu blog hi trobareu els detalls i les fotos que vam poder prendre.

Val a dir que el seu blog és una manera de treballar un xic la llengua catalana. Donat que en aquest curs on-line del MEC no es treballa aquesta matèria.

A les 18.25 anotem les milles recorregudes, tot i haver baixat el vent i conseqüentment la velocitat, però entre les 48 hores que portem a mar hem fet 246 milles; podríem dir que és el ritme d'un vaixell de viatge com el nostre.

Així que comença la nit, el cel es va omplint cada vegada de més estels, fins i tot la lluna apareix per la popa.

Dimarts, 15 de maig de 2012.

Sota la llum del frontal anoto:

És l' 1.35 a.m. naveguem amb gènova i major. Atents al trànsit d'altres embarcacions modifiquem el rumb de 308ºa 352º.

-Per quina raó? Un mercant anomenat Helvettia s'està quedant amb nosaltres, aplicant “la llei del més fort”.

El seu rumb de 127º sud-est ve a creuar-nos amb nosaltres. I ben poca gràcia ens fa. Per tant anem deixant-lo tant com podem al nostre babord.

Després d'ell ens en trobem d'altres, fins i tot un que va a l mateix rumb, quina casualitat!!

A les 8.00 a.m. enviem la posició des del localitzador Spot.

Sens dubte fa un bon dia i amb molt bona visibilitat

Cap a les 10.00 decidim posar rumb cap a una de les illes de Bahames: Mayaguana Island, això ens obliga a fer oest.

Esperem encertar el lloc per poder descansar i descarregar-nos el temps actualitzat. És una zona de molts coralls i esculleres. I evidentment nova per a nosaltres.

Després de dinar, com en totes les cases cal netejar els estris de cuina:

D'ençà que vam sortir de San Juan hem fet 400 milles. Però el vent està caient i haurem de reservar el gasoil, doncs encara ens queden unes quantes milles per endavant. Per tant avançarem a poc a poc amb tot el rendiment de les veles.

Dimecres, 16 de maig de 2012.

Són les 3.45 a.m. Sota una nit estrellada i un fil de lluna que ens acompanya amb una llum càlida mentre el Miccoa navega pel Caicos Passage.

A 5 milles i fent rumb 30º tenim un veler anomenat Albatros que va a 6 nusos de velocitat, mentre nosaltres seguim amb les ales de papallona i gènova “atangonada”a 4,5 nusos.

Tot fent rumb cap a la badia ... un objecte flotant de color blanc localitzat a mitja milla per babord ens sorprèn i ens crida l'atenció. Ens hi apropem i mireu què ens trobem:

Ens ho pensem, donem unes quantes voltes i finalment entre les opcions i les suposicions decidim deixar-ho tal com està. No cal complicar-nos!

Però el Boris aprofita per treure la canya, doncs li ha semblat veure un “dorado” força gran que ronda per sota i ràpidament agafa un peix, que tornem a l'aigua perquè segurament és un peix que s'alimenta del corall i pot ser tòxic:

Demana fer un altre tomb per aquesta embarcació a la deriva i ... bé s'ha de dir que no s'equivoca; sap que hi ha peixos i en aquest darrer intent pesca però pesca de debò:

foto 0074

Jo us avanço que val la pena veure la peça en el seu blog, jo només us mostro una part d'ella:

Ara cal estar molt atents perquè entrem a Abraham's Bay i hem de controlar tots els baixos de roques i corall que hi ha.

A primer cop d'ull sembla una illa força deshabitada.

On són els màstils?

I el Harbour de recepció?

Quina passada, sembla un paradís, sí un paradís natural, salvatge, ...

No és gens fàcil d'entrar amb aquest poc fons de 2 metres i 1,5 metres, amb roques i algues que sembla que ens atrapin per tot arreu.

Però... ja us explicarem. 

Perquè mireu quina foto:

Nosaltres hem quedat bocabadats!!!

I bé ...  ja us explicaré més detalls d'aquest paratge i de la seva fauna marina en la propera entrada.

Abans no arribi la invasió turística, doncs sembla ser que una empresa de Boston té algun projecte preparat.

Fins aviat, una abraçada;

miccoasail