dimarts, 31 de gener del 2012

Fondeig a Mindelo


Hola!

Vam deixar aquest amarratge del port de San Sebastián havent compartit uns dies de festa i de"Romería" amb gent agradable i simpàtica.

Se'ns apropava el dia de partida i preparavem menjar, dipòsits, garrafes,  fotocòpies, ...


amb els colors de festa,


les mirades,


la música,


el carisme


i la il·lusió


vam posar rumb cap el sud, conscients que per endavant hi havia unes quantes milles per navegar.


El paisatge s'obria davant els nostre ulls, un paisatge de mar blava amb un cel ben blavejat  que entre una suau briseta, l'olor de la salabror  i l'escalfor del sol de mitja tarda se'ns feia fàcil d'avançar.


Obro el quadern de bitàcola i escric:

Diumenge, 22 de gener de 2012.
A les 14.40 UTC  hem sortit del port de Sant Sebastián de La Gomera.
Per davant ens quedes 800 milles fins arribar a Mindelo (Cap Verd).
A rumb 220° i a 5,4 nusos de velocitat naveguem amb la major i l’ajuda del motor, perquè el vent d’uns 9 nusos, curiosament, ve de sud-est.
Des del Sud de Les Canàries hem pogut divisar  alhora Tenerife, La Gomera, La Palma i Hierro,
Ara, des de la Latitud  27° 47' N   Longitud  17° 23' W  la llum del dia comença a caure per l’horitzó, amb Hierro a estribord, la silueta d’un màstil  per la proa s’enfila sobre la línia del mar.
El Boris ja ha pescat un “bonítol”  i l’’hem filetejat pel dinar de demà.


Dilluns, 23 de gener de 2012.
Des de la posició 26° 44' N  i 18° 16' W, el dia és clar, amb vents un xic massa suaus de 8-9 nusos per l’aleta de babord. Necessitem una mica més de vent per avançar  a més velocitat.
Però a qui li va bé aquest ritme és al Boris que just abans de caure el sol ja ha pescat 2 bonítols, tot i que un d’ells se li ha escapat.
Avui hem parlat amb un veler  (un ketch) anglès que es dirigeix cap a Martinica, per uns moments hem tingut companyia, però poc a poc ens hem anat distanciant.

La nit es presenta ben estrellada, es pot veure cada una de les constel·lacions.
Petites o grans dosis imaginatives et fan confondre un estel per les llums d'un veler.

Dimarts, 24 de gener de 2012.
Són les 10.45 am, estem a 25° 06' N  i  19° 34' W i el vent comença a fer acta de presència.
Amb 12 nusos de nord-est les vels comencen a treballar.
Així que avança el dia la mar es va rissant.
La sensació d'estar sols en aquest mar ens envaeix. Ni veles ni mercants, ni màstils  ni ferrys.
Una au ( pot ser una gaivota de patas amarelas ) vinguda de qui sap on s'apropa vorejant  el vaixell. La seva companyia no dura massa, fins i tot pensava que es quedaria a reposar a la coberta del Miccoa, però sembla ser que tan sols ha vingut a saludar o inspeccionar.
-Com s'ho fan aquestes aus per hidratar-se?
Segons el Boris, la seva alimentació ja els aporta la suficient aigua per sobreviure durant un llarg període de temps.


Dimecres, 25 de gener de 2012.
Són les 16.20 pm, des de la posició 22° 50' N  i  21° 12' W avancem a 6,5 nusos i alguna cosa ens diu que el vent va pujant discretament. O sigui que no val a badar i hem d'estar atents per rissar a temps les veles.
Abans de caure la llum del dia preparem i revisem les veles. De nit tot es fa més difícil.
Sens dubte que el xiular del vent ja delata la seva companyia.
Dins la cabina es nota que la mar s'està començant a encrespar:
Comencen les guàrdies de nit, cada 15´ cal sortir a fer una ullada;  veles, vent, velocitat, rumb, AIS, llums d'altres embarcacions, ...

Dijous, 26 de gener de 2012.
Són les 14,50 pm i  en la posició de 20° 58' N  i  22° 17' W. 
Des d'ahir a l'hora de berenar que el vent ha anat fent pujades i la navegació ha estat cada vegada més moguda, tant per les surfejades- escorades com per les onades que travessen per babord.
El vent va i ve cap els 30 nusos, fins i tot hem tornat a reduït les veles.

Sembla que tan sols en 24 hores hàgim canviat de mar. Perquè s'ha tornat més agrest  i dur.


"Físicamente, el paisaje sorprende siempre por su capacidad de trascender todo aquello a lo que queramos reducirlo. Lo que expresa es tan sutil como el curso de los pensamientos, y mucho más amplio que nuestro entendimiento; sin embargo, podemos percibirlo. El espíritu curioso y analítico examina un paisaje, y después reúne los fragmentos - el balanceo de una flor, el color del cielo por la noche, el murmullo de un animal- para concebir la geografía. Al mismo tiempo, el espíritu trata de encontrar allí su lugar, de descubrir un medio de disipar su propia sensación de lejanía." Rêves arctiques, Barry Lopez.
Esperem que tant la tripulació com el Miccoa aguantin bé.  O sigui que .. alimentem-nos:

Divendres, 27 de gener de 2012.
Són les 8,27 am, amb posició 19° 21' N  i  23° 07' W.
Hem passat una nit força agitada i travessada. Difícil de descansar.
-si no fos per...... com de costum sempre hi ha alguna cosa que podria millorar.


Aquesta vegada ens sobren més les onades que travessen per babord que  no pas el vent que fa.
Però això és el que hi ha i a poc a poc ens hi anem familiaritzant i movent-nos al seu ritme.
Amb tot el vaixell navega bé, el Fernando (el nostre pilot automàtic) no es mareja ni necessita que el rellevin i cada cop estem més a prop de veure terra.
La tarda es comença a posar grisa. Segurament aquesta nit serà fosca, per no dir negra.

Dins el Miccoa sopem i comencem a preparar les guàrdies.


Dissabte, 28 de gener de 2012.
Són les 6.00 am  i amb posició 17° 42' N  i  24° 26' W.
El dia continua gris i  el vent comença a  afluixar.  Amb les restes de les onades dels dies anteriors avancem a 6 nusos i amb ganes de veure terra.
Els núvol junt amb una pluja fina fa enterbolir més la visibilitat.
Al fons, entre els núvol es distingeix un pic. No crec que sigui cap imaginació. És possible que sigui l'illa de Santo Antao.

I així és.
Ja podem issar la bandera de Cabo Verde.

A la bahía de Mindelo trobem altres velers fondejats.


Busquem un lloc on poder estar bé i baixem l'ancla.
Tenim ganes de descansar, menjat un plat tranquil·lament a taula i com no, una dutxa d'aigua calenta.

Com ja sabeu les aigües oceàniques ocupen el 71% de la superfície terrestre.
La superfície  de l'Oceà Atlàntic és de 92.040 000 km2, amb una mitjana de profunditat de 3.926 m i la seva profunditat màxima es troba a la Fosa de Puerto Rico  amb 8742 m.

- ni des de terra ni des del mar t'adones de la dimensió i magnitud de l'oceà!

Per a nosaltres ha estat tota una experiència i d'alguna manera la volem compartir amb vosaltres.

Fins aviat!!!



dilluns, 30 de gener del 2012

Mindelo, Sao Vicente, Cabo Verde


Holaaa!

amb el moviment del mar integrat ben endins del cos, vam arribar a Mindelo segons les previsions inicials que el nostre capit`a va programar.

Ens hem menjat 800 milles nautiques amb els aperitius dels "bonitos" de l'Atl`antic Nord.

a hores d'ara ja hem passat els tr`amits de la policia maritima i de la policia d'estrangeria.

Els detalls de la travessa amb les fotos corresponents us les passarem ben aviat, doncs tenim l'entrada al blog preparada justament a l'ordinador que s'ha aturat per algun virus!! (res que no es pugui resoldre amb paci`encia)

Una abracada ben forta i gr`acies pels vostres comentaris, de veritat!!

PD: perdoneu les faltes, doncs  en el teclat  d'aquest ciber no hi ha de tot!!


dissabte, 21 de gener del 2012

San Sebastián de La Gomera


Hola!

Fa quatre dies que vam sortir de Radazul, on vam estar ben amarrats en aquest pantalà flotant.
Semblavem el vaixell de recepció.
Però hi vam estar molt a gust:
També vam deixar enrera La Candelaria, on vam passar el cap d'any amb uns amics:



I vam posar rumb cap el sud de Tenerife, pensant que tindríem  vents  de 20 a 22 nusos, això ens deia la previsió meteorològica.  I ...  és que en aquesta zona de l’Atlàntic cal comptar amb els canals d’acceleració  que fan pujar considerablement la velocitat del vent .

Per popa veiem l’arc de Sant Martí i uns núvols grisosos  enganxats al nord de l’illa.
Per proa hi havia bona visibilitat i un cel blavós i un mar realment de color blau marí:

Dels 13 nusos que marcava l’anemòmetre inicialment va anar pujant cap a 20-22 nusos.
Però no va tardar gaire a augmentar cap a 30-35 nusos, i un xic més!!!
I sens dubte que no necessitàvem massa  vela per córrer a una velocitat de 8 nusos amb algun pic de 9!
El Miccoa navegava amb poc drap i a tota velocitat:
Volíem fondejar a Montaña Roja però ho vam haver de desestimar.

Ja havíem estat fondejats en aquesta zona la darrera vegada que hi vam passar però en unes altres condicions.




Teníem San Miguel Marina a prop i vam trucar per l’emissora per preguntar si era possible entrar a port.  El mariner, amb molta amabilitat, ens va dir que també bufava fort a port però que podíem entrar  i ja ens donaria un cop de mà.

Potser no havíem amarrat mai amb aquest vent!
Però ens en vam sortir prou bé.


Una marina molt tranquil·la; per descansar i estudiar:


I dos dies més tard ja tornàvem a ser a mar.


Per estribor teníem les vistes del complexe d'Amarilla Golf:

Per popa l'entrada de Marina San Miguel:

Per babor altres velers:


I per la proa un grup de dofins:

Amb terra a la vista per la proa, La Gomera se'ns presentava ben tapada de núvols:


I amb la darrera llum del dia el Miccoa feia rumb cap a l'entrada del port de San Sebastián:




Un tomb pel poble ens porta a l'església (1768):


El poble està de festa, és el sant del Patró: San Sebastián


Un escut molt característic, i que fa referència a un aventurer que ha passat a la història ens crida l'atenció.
Si voleu llegir quelcom dels viatges de Colón, podeu anar a aquest enllaç.


De les caravel·les de Colón a unes embarcacions de rem que també s'aventuren a creuar l'Atlàntic. Si voleu més informació cliqueu aquí


I velers com nosaltres:


I des d'aquest port de La Gomera,



fins la propera!

dimecres, 18 de gener del 2012

Radazul

Hola!
Després d'uns dies per Santa Cruz de Tenerife, posem rumb unes milles més al sud, a Radazul:



Tot gaudient de la companyia de la família Barahona-Ortega ens animem a fer una ruta cap el Teide

Entre els noms  més característics de la zona i algunes imatges, aquí en teniu un breu resum:

"Entrando en el Valle de la Esperanza  con lindos eucaliptos me encontré.
Mientras que en la Morada del Viento el pino canario observé.

Recuerdas  que en el Mirador de Ortuño ya me puse la chaqueta?
Y pasando  El diablillo qué preciosa mar de nubes más coqueta!


En Chipeque nos paramos  y con la cámaras jugueteamos
Con el Teide sobre las nubes de buena vista gozamos



A dos mil ciento sesenta metros que está Caramujo.
El cielo azul, el aire limpio y un paisaje de embrujo.
Tarde llegamos al Centro de Interpretación de El Portillo.
Pues seguimos hasta llegar a un mesón de mesa y cuchillo.

Lindos son los colores que Montaña Mostaza tiene.
Según si la luz del sol pasa o se detiene.
Si vas, déjate asombrar por las Minas de San José.
Como si estuvieras en la Luna, de verdad, lo sé.
En Montaña Blanca a los montañeros les esperan.
En el Refugio de Alta Vista allá descansan y cenan.
Si en Cañada Blanca te sorprendes, vas y te detienes.
Verás la llanura sedimentaria que por delante tienes.


Los Roques de García sean quizás los más visitados.
Vigilados por un guarda para que no salgas de los cercados.


Al lagarto tizón (Gallotia galloti) queríamos ver y alimentar.
Pero en su escondido letargo  bien que debía estar.

No te vayas sin dejarte cautivar por Montaña Vieja
De su cráter todos dicen que bien encantado te deja.


De vuelta ya puedes descender por el Valle de la Orotava.
O bien sigues hasta  Vilaflor de Chasna.

Y con la flor  violeta del Teide (Viola cheiranthifolia) me despido.
Popular endemismo del Parque  hasta ahora ha sido."