Gran Canaria

Hola,
què tal van aquestes festes?

Com podeu veure en el nostre localitzador Spot, seguim a Las Palmas de Gran Canaria.
Havíem previst anar a passar les festes a Tenerife amb uns amics, però la lentitud dels mecànics i l'enviament de peces que necessitem de la caixa de canvis del motor, entre altres, ens han fet quedar per aquí. Això sí, amb la companyia d'altres tripulacions holandeses, angleses, franceses, sueques, neo-zelandeses, finlandeses, ... quin poupurri, menys catalans i espanyols, hi ha de tot!!

I amb el bon temps que fa el Boris aprofita per aprendre a fer surf:

 

i... a pescar. Com aquesta "barracuda" o "espet" que se li va menjar el peix que estava pescant, quina casualitat!:

 

Un dia de descans per aquestes grues que no paren de carregar i descarregar contenidors en els mercants:

També de descans pels joves tripulants que s'han decidit a embarcar en aquest vaixell-escola norueg:

 

I ben atracats estan aquests bucs, un d'ells el Petrel, destinat a les Operacions Especials a alta mar:

 

 La nit de Nadal aquesta plaça de la Catedral de Santa Ana estava plena de gom a gom per escoltar el Concierto tradicional de navidad de los Gofiones:

Poques bufandes i abrics es veuen pel carrer, però les palmeres estan ben vestides de llums per cel·lebrar el Nadal:

 

El matí de Sant Esteve amb molta tranquil·litat des del port, poc soroll i moviment de vaixells:

Al Miccoa sempre hi ha feina i mentres es fa el dinar està bé de treballar una mica:

 Des de la Playa de las Canteras fem una passejada :

 On hi trobem un homenatge als pescadors que "faenant" van deixar la seva vida a La Isleta; un dels barris més populars de Las Palmas de Gran Canaria, i que personalment m'ha fet pensar en el protagonista de "El viejo y el mar" quan ens relata:
"... Debe de ser muy extraño ir en un aeroplano - pensó- . Me pregunto cómo lucirá el mar desde esa altura. Si no volaran demasiado alto podrían ver los peces. Me gustaría volar muy lentamente a doscientas brazas de altura y ver los peces desde arriba. En los barcos tortugueros yo iba en las crucetas de los masteleros y aun a esa altura veía muchos. Desde allí los dorados lucen más verdes y se puede ver sus franjas y sus manchas violáceas y se ve todo el banco buceando. ¿Por qué todos los peces voladores de la corriente oscura tienen lomos violáceos y generalmente franjas o manchas del mismo color? El dorado parece verde, desde luego, porque es realmente dorado. Pero cuando viene a comer, realmente hambriento, aparecen franjas de color violáceo en sus costados, como en las agujas. ¿Será la cólera o la mayor velocidad lo que las hace salir?"

 

Tot i el turime que hi ha en aquesta illa, també es  fan esforços per recuperar la pesca tradicional i aquestes barques en són una mostra:

 

 Aquest és per a nosaltres:

Una forta abraçada i... ja us seguirem informant!

Las Palmas

Hola,

la travessa de Morro Jable a Las Palmas va ser molt generosa de vent, cosa que era d'esperar tractant-se d'aquesta zona atlàntica on el vent del nord-est es fa notar en la major part dels dies de l'any. O sigui que la reserva que ens quedava de gasoil no la vam haver d'utilitzar.
Evidentment vam rissar veles i fins i tot ens va tocar deixar les veles "al pairo" quan un "cargo" se'ns creuava directe al nostre rumb; així vam reduir la velocitat i ens vam assegurar que passés per davant També val a dir que va ser una travessa freda, tant pel sol que estava ben amagat entre els núvols, com pel menjar que no vam poder escalfar per oblidar-nos de canviar l'ampolla del gas.
Ah! i no us ho creureu, però a la nevera tornàvem a tenir un "bonito" que el Boris va pescar només dues milles navegades des de la sortida del port de Morro Jable, i que l'endemà vam regalar a un altre vaixell.

Arribats a port ens vam quedar al moll de recepció fins l'endemà que ens van donar un amarratge , més ben dit el darrer lloc que els quedava al port. I darrera nostre hi havia altres vaixells que els va tocar esperar un amarratge lliure.

Aquí a Las Palmas sembla que l'activiat de vaixells és contínua durant aquest període de l'any. I això tenint en compte que l'ARC (Atlantic Rally for Cruisers) ja ha sortit. Aquesta regata anual transatlàntica que surt de Las Palmas de Gran Canaria cada novembre, s'ha convertit en la forma més popular de creuar l' Atlàntic. És el major event de navegació transoceànica del món, cada any l' ARC aconsegueix reunir més de 150 iots de totes les nacionalitats. La destinació és Rodney Bay, a St.Lucia, en el Carib, una de las més belles illes de Les Antilles. La travesía és de 2.700 milles nàutiques en la ruta dels vents alisis i dura entre 12 i 24 dies.

Però encara queden vaixells que com nosaltres sortiran més tard:

I ves per on que matí i tarda passen pel pantalà joves a demanar si sabem d'algun vaixell on es puguin embarcar. Sembla ser una moda, perquè com deia un d'ells: "...como casi todo el mundo, vengo a preguntaros si sabéis de algun barco que cruce el Atlàntico y necesite tripulación".

Aquesta recalada a Las Palmas l'aprofitem per fer algunes reparacions al vaixell, carregar el rebost, fer alguna passejada per la ciutat. Com aquesta estàtua dedicada al Risco (penyasegat alt i escarpat de gran dificultat i perillositat de poder-hi caminar i superar):





Visitar l'interior de l'illa com per exemple aquest paratge natural del "Pico de las Nieves" a 1.900 metres d'alçada i amb unes vistes espectaculars cap a el Teide:

A diferència del sud, on es troben aquestes dunes de Maspalomas:

Busca un refugi si bufa el nord-est de valent:

I quin contrast amb la zona nord-oest, a tocar del Parque Natural de Tamadaba, on vam trobar uns conreus de carabasses:

O bé aquestes plantes "crases o suculentes" perfectament adaptades a unes condicions extremadament àrides, que per reduir al mínim la pèrdua d'aigua per transpiració han reduit la superfície de les fulles:

Doncs fins aquí un xic de la nostra ruta per la Gran Canaria.

Que passeu unes bones festes!

I si voleu passar a fer-nos una visita, us esperem amb molt de gust.

Morro Jable

Hola,

D’entrada dir-vos i donar-vos les gràcies pels comentaris, mails i sms que ens feu arribar, des del mar s’agraeix moltíssim, de veritat.
I, per cert, tot i que alguns d’ells no els contestem personalment els llegim amb molta atenció.

Vam deixar Barbate el diumenge al matí, fent rumb cap al sud. Prèviament vam mirar el temps per poder tenir una travessa més o menys agradable. I tot apuntava que no ens trobaríem amb onades massa altes i que el vent estaria al nostre favor sense pujar a més de 20-22 nusos.

I bé aquí teniu una petita redacció del que ha estat la nostra travessa des del sud de la Península fins a la illa més oriental de Les Canàries.

La primera nit vam tenir un petit ensurt quan se'ns va apropar una pesquera alertant-nos de la zona de pesca, doncs ja ens hi havíem posat de ple!!! I per sort vam escollir la millor opció, la de desfer el camí  al veure'ns encerclats per unes senyalitzacions per tots costats. Va ser aleshores quan el capità de la pesquera, al veure que desfeiem el rumb, ens va trucar per l'emissora i parlant un espanyol amb accent italià ens va assenyalar que fent rumb nord podríem sortir sense problemes i no trobar-nos amb el "sedal".

Això ens va fer posar molta més atenció i unes hores més tard ens vam trobar amb una altra zona de pesca que va deixar per babor amb molta més tranquil·litat.

L'endemà el Boris va pescar una bona peça de peix blau:

que la vam filetejar i menjar amb patates fregides.

I mentres el nostre capità mirava  la carta de navegació, nosaltres fèiem guàrdia.

La segona nit va ser força pesada perquè havia pujat el vent i calia estar pendent en tot moment de les veles, a més a més la lluna estava completament tapada pel núvols i la negror no feia gens de companyía. El que ens va fer goig  va ser el fet de tenir aquest catamarà d'un matrimoni francès  amb qui ens vam comunicar unes quantes vegades amb ells tot compartint les informacions del temps, del rumb, del proper port, entre altres.

I per seguir amb la sort de la pesca, una altra captura va ser ben rebuda al Miccoa. Tot i que els francesos no van tenir aquesta sort, la seva línea de pesca no els va capturar res.

La tercera nit va ser molt llarga, tant per les onades que hi havia com per tot el moviment que hi havia dins i fora el vaixell. Per sort les onades ens veien de popa  i les podíem surfejar força bé. Aixó sí, la velocitat del Miccoa va augmentar i avançavem molt ràpidament. Tant que... 

cap a  les  3 de la matinada ens adonem que un mercant porta el rumb de col·lisió amb el Miccoa,  i donat que nosaltres anavem a vela i les condicions del mar i el vent, el Jordi es posa en contacte amb el capità del buc perquè caigui uns graus a babor i nosaltres caiem uns graus a estribor. Tot i així passa a ben poca distància.

Si els mercants de dia ja es veuen grans, de nit fan certa impressió i molt de respecte.

Cap a la matinada, amb vents de més de 20 nusos junt amb una mar “arbolada” ens van acompanyar durant unes bones hores i qualsevol moviment  dins o fora del Miccoa calia fer-lo amb molta cura.

Aquesta zona de latitud que coincideix amb la costa africana del “Cap de Beddouza” sembla ser que és una zona de vent i de mar gruixuda. Perquè és la mateixa zona quan en la darrera travessa ens va fer estar tota “la nit en vela”.

Quina casualitat, doncs va ser aquesta nit quan vam deixar de veure el catamarà,

- potser van voler canviar de rumb per evitar aquesta zona on sembla ser que sempre es forma mar?

I l'endemà encara hi havia onades considerables:

Però sempre mirant cap endavant i pensant que una hora o altra s'ha d'acabar i ens trobarem amb un mar més agradable i menys mogut. Però que sens dubte és un bon lloc per aprendre a navegar a vela.
També per pescar i veure alguns dofins saltironant:

La quarta nit va ser  la més tranquil·la, tant perquè el vent es va mantenir entre 12-14 nusos com perquè el mar va estar molt més calmat. Si més no vam poder descansar entre guàrdia i guàrdia i això s'agraeix moltíssim.

Pel matí ens preparem un bon esmorzar tot fent el comentari de la diferència de mar respecte el dia anterior, sembla que hàgim canviat d’Oceà!! Ara es pot cuinar amb tranquil·litat i sense haver d’estar tan pendent dels moviments. També se’ns nota que ens falten poques milles per arribar a terra.

El dia és ben gris, el sol quasi no escalfa, però la temperatura de l’aire és molt més suau que en els darrers dies, sobretot de la que feia abans de deixar la Península.

Fa hores que no veiem cap embarcació, no sabem si el catamarà francès ha fet el mateix rumb que nosaltres o no. Ni si haurà recalat a La Graciosa  o bé a Las Palmas.

Per la nostra sorpresa, el Boris sent que el fil de la canya es tensa i alguna peça haurem pescat. Tot i que jo sempre penso que massa gran pot ser un problema.

I davant la intriga del que hem pescat, veiem com una taca platejada per sota l’aigua s’apropa cap a nosaltres:

No podia haver estat  millor, just abans d’arribar a terra, a

“La Graciosa”, és per nosaltres un lloc força especial; aquí va ser el nostre primer port de la darrera i primera travessa que vam fer cap a les “Islas Canarias”, on vam fer amistat, entre altres,  amb la família Fontanelli a bord del Gambalunga, i una zona molt característica tant pel que fa  al paisatge com per la gent que hi viu.

Després d’haver parlat una estoneta amb el capità del port i amb el Cris,  un capità anglès que també navega com nosaltres, reemprenem el rumb cap el sud.

Decidim fondejar al sud de Lanzarote, entre la Punta del Papagayo  i la Punta Pechiguera, a Playa Blanca; una zona ja coneguda pel Miccoa , per això no ens fa res entrar-hi ja ben entrada la nit i  a resguard del vent. Però no sempre va tot com un voldria i durant tota la nit entra mar de fons que fa balancejar desmesuradament el vaixell.

Així que es lleva el dia pugem l’ancla i naveguem entre la Isla de Lobos  i Fuerteventura.

Però el mar sembla que està rebel i ens desperta de valent entre el vent i les onades rissades. Amb optimisme esperem que passi aviat, però l’optimisme l’anem canviant a poca poc quan ens adonem que encara queden milles per poder canviar de rumb i que les onades ens atrapin per la popa i no de través. Així doncs, paciència i rissem les veles  alhora que vigilem les embarcacions que es poden creuar en el nostre rumb.

Ens queden unes 8 hores per arribar a Morro Jable, i  el vent no hauria de pujar gaire més segons les previsions, però amb l’experiència que tenim en aquestes illes és que sempre te n’arribes a trobar molt més que de està previst. Per contra el Miccoa navega molt bé i el que està clar és que si la velocitat mitjana que portem ara de 7 nusos continua així, això ens ajudarà a arribar amb la llum del dia al port.

Sens dubte que ha estat una travessa un xic cansada perquè el vent no ha afluixat, entre 25 i 28 nusos ha fet que el vaixell fes puntes de velocitat de 8 a 8,5 nusos, quina passada! Una bona prova per amarinar-te.

I cap a les 5 de la tarda, hora local, estem a prop de la Punta de Morro Jable.

Entrem a port amb el mateix vent que navegàvem i sortosament el capità eslovè del Seahorse ens indica un lloc lliure par atracar, i la seva ajuda ens va perfecte.

Havent dormit i descansat ens llevem i ens preparem per creuar cap a Las Palmas, no sense abans que el Boris pugui donar menjar a uns ànecs molt dòcils.

I a navegar cap a Las Palmas, amb bon vent i ganes d'estar entre un dels ports on es concentren gran part dels velers que creuen l'Atlàntic.

Fins aviat!!!

Barbate

BARBATE

Si la darrera vegada ens va costar uns quants dies arribar fins aquesta costa banyada per l’Atlàntic, aquesta vegada hem anat avançant de port a port i guanyant milles sense escales massa llargues.

Abans de marxar del Club de Mar  de Almería el Boris va gaudir d’una bona jornada de pesca i tot i compartint-la amb els altres pescadors, fixeu-vos si ens en va portar. Són bogues, un peix blau de gust molt més suau que la sardina:

I d’altres vam gaudir de les darreres hores de sol del dia fent una passejada per la ciutat: 

I sobretot per estirar les cames després d’estar fent alguna reparació de millora en un dels dipòsits del camarot de popa:

 Abans de deixat port ens vam cruspir un bon plat combinat. És important sortir a navegar amb la panxa plena:

 A alta mar i vam tenir una visita inesperada, però molt apreciada, uns Calderons Comuns  o també anomenada Ballena Pilot, que poden arribar a fer cap a 10 metres i pesar fins a 3.500 kg, quasi res!!!

I com havia de ser, pel matí ens van venir a saludar uns dofins. Com sempre es van situar per la proa del vaixell i ens anaven seguit:

Vam passar una estona ben divertida entre alguna de les cabrioles que feien i la juguesca que hi posaven en els seu moviment.

No és d’estranyar que ens trobéssim altra vegada dofins, perquè el Mar de Alborán és una zona de transició entre dos mars, fent-se una barreja de dos ecosistemes. És l’hàbitat de major població de Dofins nas d’ampolla  (Tursiops truncatus) del Mediterrani Occidental, també de les Marsopes Comuns, i el més important camp d’aliments de Tortugues Marines d’Europa.

Aquí en Jordi satisfet, perquè Gibraltar ja quasi ho tenim a tocar per estribor:

Velers i bucs que van i venen:

I atenció!! que aquest avió sembla que s’apropa massa, i es que la pista d’aterratge, un hidroport, el té ben a prop:

 Poques passejades vam poder fer per Gibraltar, perquè el temps ens deia que si no creuaven l’Estret en les properes hores, vindrien uns dies de vent de sud-oest amb més força i ens seria difícil entrar amb bones condicions cap a l’Estret. Així doncs, tot i no tenir el corrent a favor vam poder gaudir d’una bona navegació i el vent que ens empenyia per popa ens va ajudar força.

El trànsit de mercants era important i a l’entrar al Canal de Navegació ens els vam trobar ben a  prop:

Amb un somriure de pam a pam vam entrar a la població gaditana de Barbate. Lloc on hem reposat un parell de dies, i on hem recordat la darrera estada de fa tres anys. Una població que viu de la indústria de la tonyina que entra cap el Mediterrani, amb museus de tots els productes que extrauen d’aquesta pesca. Nosaltres hem volgut degustar la Mojama, tonyina salada i dessalada envasada al buit, i n’hem comprat per a les reserves del nostre rebost.

A la desembocadura que es troba al mateix poble es poden veure les barques preparades per la pesca de l’Almadrava i d’altres que ja estan fora de servei:

I avui diumenge, iniciarem  la travessa cap a les Islas Canarias, unes 550 milles aproximadament tenim per endavant i esperem que el Miccoa ens porti a bon port.

Fins aviat, una abraçada:

Almería

Hola,
com podeu veure en la "Posició del Miccoa" estem amarrats al port d'Almería. Aquesta no era la nostra intenció inicial, però després de passar la nit a mar, amb ràfegues de vent de 30 nusos, amb onades que s'encrespaven per la popa, amb les veles rissades, vetllant en tot moment pel vaixell i escoltar per l'emissora a primeres hores de la matinada: "aviso amarillo de viento  para las próximas horas en la zona de Almeria  y en la zona del Mar de Alborán tormentas con vientos de F6-F7 de Noreste..." vam decidir que havent passat Cabo de Gata entraríem cap a port. Així estaríem resguardats i reemprendríem el rumb més endavant.
Cal saber prendre decisions i no tenir pressa. Per això tenim el nostre capità que està alerta en tot moment.
Ara podem aprofitar la connexió wifi i enviar els deures del Boris, perquè s'acaba el termini d'aquest primer trimestre del curs i no ens podem encantar massa si ho volem tenir tot enllestit a l'hora.

Abans de marxar de  Cartagena vam parlar amb el capità del Bizcaya, un veler que va sortir  de port un xic més tard que nosaltres i que possiblement ens tornarem a trobar en alguna recalada, perquè sembla que portem les mateixes intencions de creuar l'Atlàntic.
Aquí hi ha pocs velers i cap que estigui de viatge com nosaltres i ens pugui acompanyar en algun tram de la nostra travessa. Esperem trobar-ne algun per compartir i navegar junts. Un xic de compania també s'agraeix, és clar!

Volem posar-vos un petit  i divertit contrast de les embarcacions que ens anem trobant i que ens capten l'atenció, tot i que no sempre som a temps de fotografiar-ho tot com va passar amb un submarí, aquí en teniu algunes.
El Gunilla, que pel seu proper destí sera al port de Málaga:

El Martín Posadillo,un buc de transport lleuger que va participar en el replegament de les tropes de Kosovo:

L'Anna Bella, un buc petroler de 198 mts d'eslora i 26 mts de mànega:

Un vaixell-escola per a estudis del mar:

 

Velers RC teledirigits per ràdiocontrol fent una regata:

El patruller Infanta Elena, que aquest passat estiu va participar en l'operació naval de lluita contra la  piratería en la zona marítima de Somalia.  

                                                                                              

I les embarcacions de vela lleugera entrenant-se per a les regates:

Fins la propera que sera a ...