dilluns, 30 de juliol del 2012

Smithsonian Institution

Hola!




Expliquen que quan en James Smithson va deixar la seva fortuna al govern dels EEUU, no ho va fer només pel bé de la ciència. La seva intenció era que el seu nom perdurés i fos molt més reconegut que el seu pare, Hugh Smitson, el qual mai el reconegué com a fill.
El resultat de la seva donació fou l'anomenat Institut Smitshonian:


aquest és el complexe més gran de museus del món, on a més a més de les galeries d'art, universitats, catedrals i institucions d'art dramàtic es poden trobar escenaris de música nativa.


 
La música, el caliu i la diversitat de colors no deixaven indiferent a ningú.
Feu una ullada a questes fotos i tal com diu la Clara Schumann:

"Componer me da mucho gusto ... no hay nada que supere la alegría de la creación, aunque sólo sea porque a través de ella se gana horas de olvido de sí mismo, cuando uno vive en un mundo de sonido."











"... Unos, nómadas, cazaban y buscaban forraje, y desarrollaron sociedad belicosas de grandes guerreros. Otros, ya asentados, se dedicaban a la agricultura y construían montículos para sus dioses y difuntos. Unos y otros vivían en cuevas, chozas, tipis, cabañas de madera e, incluso, en estructuras de bloques de hielo, armaban embarcaciones, se interrelacionaban y desarrollaban culturas más sofisticadas de lo que se suele creer..."











"Indio americano, unamos la voz

del Inca y Nagrandano,

del Maya y el Araucano,

cantemos el mismo son.

Hombre americano, unamos la voz

del Inca y Nagrandano,

del Maya y el Araucano,

cantemos el mismo son."





Menjant un gelat en el National Mall


o també anomenada Explanada dels Museus, ubicada entre el Capitoli:



i l'Obelisc o Monument a Washington (el 1884 aquest monument es convertí en l'estructura més alta del món, fins que es construí la “Tour Eiffel” l'any 1889):


 I bé, tal com diu la cançó Abriendo caminos de D.Torres i L.J. Guerra: "... queda mucho por andar."




I molt per explicar:


Que tingueu una bona setmana!

Una abraçada,
l'equip del Miccoa.
 

dissabte, 28 de juliol del 2012

Washington DC

Hola!

Fa molt temps que desitjava fer aquesta foto:
I com diu el Boris: “zasca” aquí la tinc:


El que no imaginava era que la faria en un lloc prou lluny de casa.
Doncs aquí a la capital dels EEUU, Washington District of Columbia la qual porta el nom del districte en honor a Christopher Columbus.

El que tampoc podia imaginar és que la ciutat ofereix entrada gratuïta als 16 museus que es poden visitar. Això és molt més que un detall pels visitants que venen de fora.
O sigui que no hi ha excusa que valgui per deixa-se perdre en algun d'ells.
Deixant escollir al Boris vam fer la visita al Museu Nacional de l'Aire i l'Espai (National Air and Space Museum). On es poden trobar des de simuladors de vol, exemples pràctics de com és possible volar, les diferents èpoques de l'aviació, l'exploració de l'Univers, les Naus Espacials, un meteorit, un mòdul de l'Apollo 11, entre altres
I aquestes són algunes de les imatges:
 



L'Ellsworth Trans- Atlantic Flight:







Algunes maquetes:











El porta-avions USS Interprise:


Una cabina per fer de pilot:


Una nau espacial:



que sembla de
pel·lícula, oi?


i moltes altres coses més. Un espai molt entretingut.
Ara ja no hi ha temps per anar a veure una altre museu, o sigui que a pedalar cap a casa:



Fins la propera,
miccoasail.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Niagara Falls- Canadà




Hola, què tal?

Oi que moltes vegades haureu pensat o dit:
si hagués sabut que ... “

 

Doncs bé, nosaltres inicialment no sabíem que navegaríem cap a terres Nord-Americanes i no vam fer els visats dels passaports. Per tant hem anat trampejant sobre la marxa i el passat dia 22 de juliol ens calia sortir d' EEUU per fer una extensió de la nostra estada per aquestes Terres Americanes.
Així doncs decidirem posar rumb cap a la frontera amb Canadà.
I la ruta, casulament, ens conduïa cap a un lloc molt visitat turísticament.
Amb cotxe, carretera, nevera i manta posarem rumb cap al Nord.






Les arrels històriques de les cascades del Niàgara es troben en la glaciació, la qual finalitzà fa uns 10.000 anys. Tant la regió dels Grans Llacs de Nord-Amèrica com el Riu Niàgara són efectes d'aquesta glaciació continental. Fou un enorme glaciar que va anar avançant sobre l'àrea oriental de Canadà com una gran excavadora molent roques i sòl, removent-los i profunditzant alguns canals dels rius fins a convertir-los en llacs. D'aquesta manera aquell petit riu en convertí en les cascades més conegudes del món.
 


Quan les estàs observant en sorprèn la quantitat d'aigua que arriba a vessar i a passar segon rera segon. 
 

Les Cataractes del Niàgara anomenades en anglès Niagara Falls són un petit grup de cascades situades a uns 236 metres sobre el nivell del mar i la seva caiguda és d'uns 52 metres. Per elles hi passa tota l'aigua dels Grans LLacs

No és d'estranyar que hi ha hagut una gran part d'esforços a aprofitar l'energia de les cascades per a produir energia hidràulica i controlar el creixement descontrolat tant dels costat americà com canadenc, que amenacen la bellesa natural d'aquest entorn.

 

Des que foren descobertes pels colonitzadors europeus s'han fet molt populars, no només per la seva bellesa sinó també per ser una font d'energia i un desafiant projecte de conservació mediambiental.
L'any 1953 s'estrenà la peli Niagara protagonitzada per Marilyn Monroe i l'any 1980 s'hi rodaren algunes escenes de Superman II.




 



Absorts amb l'encanteri de les cascades:





Em sembla que vam ensopegar un bon dia, perquè tant el dia abans i el dia després van ser plujosos:



Després d'atipar-nos com a lladres, degustant alguns plats lluny de les hamburgueses:


Vam passejar per la ciutat, on els espectaculars camions dels bombers no deixen de cridar l'atenció dels turistes:
 



Aquí pararem a dormir en un Motel.
Ellicottville és una població de l'estat de Nova Yotk, porta el nom de José Ellicott; un comprador de terres.
Les estructures dels telecadires ens porten els bons records de les esquiades pel Pirineu Català.
Alhora ens sorprengué el manteniment de la zona i les activitats fora de la temporada de neu.


Ja veieu que sempre tenim alguna excusa per explicar-vos així com també ensenyar-vos alguna foto del que fem i ens trobem.




 I .. això és tot per avui.
Fins la propera,
Miccoasail