Islas Borrachas

Hola!

Ahorita salimos a navegar. -Os apuntáis? Ens pregunta el Juan, un argentí de Bariloche.

Agafem dues bosses; una amb uns entrepans i llimonada i l'altre amb els banyadors i les màscares de busseig.

És cap de setmana i segons els cometaris de la gent és un dels dies que cal aprofitar per sortir. Doncs les motores veneçolanes és quan surten a navegar en família i la costa sembla ser que està més vigilada i alhora més segura. (?!)

Destí cap a les Islas Borrachas; arxipélag del Mar Caribe format per tres illes principals, La Borracha, El Borracho, Los Borrachitos, i d'altres de menors: El Lobo, El Cangrejo, Cachua y Los Beatos.

Són illes deshabitades, ideals per a la pràctica del submarinisme, snorkel, velerisme o acampar. Amb coves marines i platges d'aigües blau turquesa. Només es pot accedir a elles per mitjà del transport marítim.

De totes maneres decidim que si no hi ha altres embarcacions fondejades, no ens hi quedem. Enlloc d'aquesta zona s'hi val a estar sol. És la millor manera d'evitar problemes o situacions compromeses.

El mercants són els únics que fondegen i pernocten dia rere dia en aquest paratge nord-est de Puerto de La Cruz.

Amb els nostres amics argentins passem el dia fondejats en una de les cales de La Borracha.

Dos capitans i un sol timó.

Dones a bord, quin plaer!

Ajustant veles.

Illes i racons.

Gabriel,Verónica i Jordi.

Connectat amb els seus pensaments.

Veneçolans entrenant.

Fent i desfent.

De retorn passem pel canals; Isla Paraíso, tot un disseny de luxe!

http://www.islaparaiso.com

Me salpicas

con espumas inundadas de misterios

de otros tiempos y distancias,

con lamentos de promesas

que perdieron sus palabras

en tus bajamares intensos...

Te llevo, mi mar,

hacia donde la tierra 

huele y sabe a materia prometida,

donde el viento choca con las rocas

y el agua no tiene salitre

ni peces, ni algas, ni cangrejos...

Pero te llevo hasta la próxima.

LUIS E. PRIETO

Històries de mar

Hola!

"-Tiene que ser veloz, pero segura; maniobrable sin requerir excesiva tripulación; cómoda, aunque no lujosa; capaz de enfrentarse a una mar gruesa, pero capaz, igualmente, de deslizarse sin peligro por una quieta ensenada poco profunda; bien armada, aunque no agresiva... "
És el que li demana un dels personatges, creat per A.Vázquez-Figueroa en el llibre Cienfuegos, al fuster de la drassana de Santo Domingo.
-I a qui no li agradaria tenir una nau així? em pregunto jo.
És clar que tots posem els ulls i les mans en les coses que ens agraden, en les coses que sentim i/o en les coses que ens agradaria tenir.

Diuen que el mar sempre ha causat fascinació en l'ésser humà.
Un exemple el tenim en la costa sud central del Perú a la província de Pisco, on cap el 10.000 a. C. els primers homes es van tornar sedentaris a causa de l'abundant aliment existent a les seves platges.Tot i el progrés cap a l'agricultura i la ramaderia que es desenvolupava en els seus similars de la Serralada dels Andes.
Com en aquest cas, en molts altres litorals es van adonar que malgrat les condicions precaries dels habitatges es homes es tornaven sedentaris a causa de l'abundància de recursos que el mar dipositava a les seves platges.

Primer la recol · lecció de mariscs i mol · luscs, després la pesca i finalment l'home es va aventurar a endinsar-se en aquest mar que generosament l'ha proveït i ens està proveint d'aliment.

Durant molts segles l'embarcació que coneixem com a vaixell va ser l'únic mitjà de comunicació entre els continents i va fer famosos a molts personatges en temps de pau i de guerra; com Marco Polo, Zheng He, Nicolo Dei Conti, Diogo Cao, Bartolome Díaz, Vasco de Gama, Juan Caboto, Vasco Nuñez de Balboa, Fernando o Hernando de Magallanes, Juan de la Cosa...
Si voleu llegir alguna de les biografies, les trobareu aquí:
http://filanaval.blogspot.com/2012/03/historia-de-la-navegacion-grandes.html

Salut i que tingueu un bon cap de setmana!

Omplint el rebost

Hola,

El preu del diner a Venezuela és realment escandalós.

Un estranger quan arriba aquí el primer que ha de fer és oblidar-se de la targeta de crèdit.

Senzillament perquè el canvi D'Euro a Bolívares a nivell oficial, en aquest moment que redacto, és:

1€ = 8,49 Bs

Mentre que en el “mercat negre” és:

1€ = 52 Bs

-Sí, és més de 6 vegades el seu valor!

El que jo no imaginava és que aquest canvi es pogués fer en una oficina de viatges de la marina amb certa seguretat.

Està clar que la gent vol Euros o Dòlars, enteneu, oi?

A més a més hem de tenir en compte la inestabilitat de la inflació, pensem que a principis de juny, quan vam deixar el vaixell a Venezuela i vam volar cap a Catalunya el canvi ens l'acabaven de fer a 32 Bs.

No és d'estranyar que sovint botigues i negocis hagin de fer inventari i modificar els preus del mercat que junt amb els aranzels d'aduana fan que la importació, en alguns productes, sigui força restringida i/o escassa.

Ara bé, 

-quins són els preus que tenim al mercat?

Aquí tenim algun exemple del de consum diari que vam comprar el dilluns passat, produïts a la República Bolivariana, ja que els que s'importen costen aproximadament el mateix a Catalunya o un xic més.

Patates: 23 Bs

Cebes: 35Bs

Litres d'oli d'oliva verge: 170 Bs

Vedella per guisar: 35Bs

Kilogram de pollastre: 19 Bs

Litres de iogurt: 35 Bs

Kilogram de cafè: 54 Bs

Kilogram d'arròs: 17 Bs

Kilogram de pasta: 35 Bs

Kilogram de mandarines: 31 Bs

Kilogram d'enciam: 35Bs

Kilogram de maduixes: 20 BS

Kilogram de farina de panís: 9 Bs

Kilogram de farina de blat: 45 Bs

Pel que fa al transport de la ciutat:

“Taxi por puesto”: 7 Bs

“Taxi particular” entre 50 i 70 Bs.

I el més escandalós és el preu del combustible:

Gasolina: per 25 litres hem pagar 10 Bs.

Ja veieu el que hi ha, ell que costa entendre és que no sempre hi ha de tot i moltes vegades tan sols es poden comprar dos paquets de farina o bé a de paper WC. 

Ja puc anar omplint el rebost, ja:

Mentres ell fa els deures:

I en Jordi s'encarrega de seguir l'evolució del temps.

-A veure si aviat podem fer milles mar endins!

Salut i fins aviat!

Conversant

Conversant amb altres navegants explores una petita part de les seves vides, la seva manera de pensar, de compartir, de gaudir el dia a dia, de com apreciar els petits plaers, saber com afrontar les dificultats d'una vida diferent a l'anterior, de prendre's les coses amb calma, de saber escoltar, compartir, ...    

Generalment un dels temes de conversa és d'on venim, cap on ens dirigim, els materials útils, les pàgines interessant, les rutes, els mapes i les guies que es poden compartir. Però sempre hi ha persones que sorprenen amb temes tan interessants  com divertits d'escoltar.

La vida a dins la Marina d'aquesta ciutat portuària de Puerto la Cruz de 1.200.000 habitants fa que coneixis a poc a poc a cada una de les embarcacions.
Imagineu-vos: en tan sols dos carrers i tres pantalans passem la major part del temps d'aquests dies.
Excepte quan sortim al centre on hi anem amb taxi, o bé quan anem a "Plaza Mayor" que hi podem anar amb el "dingui", navegant pels canals, molt semblant a tota la zona dels canals Sta Margarida d' Empuriabrava.
Aquesta zona és la que jo anomeno la zona "dòlar", mentre que a la del centre de la ciutat li dic la zona "bolívar":

Molt fàcil d'entendre, ja us explicaré en la propera entrada un xic sobre els preus del mercat i el canvi de moneda en el mercat negre.

Que passeu un bon cap de setmana.
Salut!

I fins aviat!

Quan es fa fosc a la marina

Hola!

Quan cau el sol i les iguanes se'n van a dormir,

els mariners canvien de torn i es preparen de nit.

Jo agafo la càmera perquè hi ha un rètol que em crida l'atenció,

però no vull ofendre a ningú ni posar-me al lloc on no em toca,

per tant ... millor fer-ho de nit quan quasi tothom és a casa seva.

Com veieu, aquí no s'estan de punyetes ni manies si cal tancar un negoci.

Una parella de militars ha acompanyat a un grapat de persones,

totes elles uniformades amb la camisa vermella de l'empresa.

A poc a poc han entrat a cada un dels negocis de la marina;

mini-market, oficina de capitania, bar-restaurant,

oficines de viatge, de gestoria, de canvi de moneda, ...

fins i tot un veler del nostre pantalà i ...

en un plis-plas ho han censurat:

Esperem que les coses tornin a la seva normalitat.

I poder gaudir de la nostra estada en aquest país llatinoamericà.

Salut i fins aviat: