dissabte, 29 de setembre del 2012

Death Valley o la Vall de la Mort



Hola!

Tal com us vam dir ... aquí teniu unes quantes imatges d'un paratge realment particular i singular.

 

El que no m'esperava, gens ni mica, era que personalment m'atrapés amb tanta intensitat i energia.

 

I és que quan s'experimenta aquesta sensació d'estar immers en el paisatge poques coses es poden explicar, només pots convidar a provar-ho.

 

La necessitat de baixar del cotxe tot i la calor que feia era per palpar amb els peus i les mans la terra, la seva escalfor i la seva olor.

 

Amb una temperatura rècord mundial de 56,7º C., que són uns 134º F, nosaltres vam arribar a uns 107ºF. 

 

Tot i així ens vam atrevir a passar-hi la nit.

-si hi ha algú a la zona de càmping-“campground” ens hi quedem, si no hi ha ningú... vol dir que ja podem marxar de la vall i buscar un lloc amb millors temperatures.
Evidentment és un Parc Nacional no massa turístic i això fa que hi hagi molta tranquil·litat de cotxes i persones. I hi havia càmping per triar i remenar.

Aquí va ser el lloc on vam descansar, perquè de dormir no vam dormir massa.
L'escalfor es feia notar a tothora.
 

El Jordi va decidir dormir a fora fent cas a l'advertiment del boris que li digué:
-de nit sortiran els insectes i et pots trobar alguna sorpresa.
Aleshores va decidir que millor seria dormir a sobre la taula.
Evidentment pel matí ens trobàrem totes les formigues feinejant i qui sap si hi passà algun escorpí com el que ens ensenyà el guarda del parc.


El Badwater Basin diuen que és el punt més calent en el món.

 

I per millor contrast compta també s'hi pot trobar el Mount Whitney, amb una alçària de 4.421 metres.

 

Sense cap dubte els informacions del parc es centren en la hidratació, fins i tot en els serveis hi havia una imatge en colors per poder identificar la teva necessitat de hidratació segons el color de la teva orina. Molt important!



No hi podria faltar un exemplar dels camions dels bombers, és clar!


També conté una salines per la successió de mars que hi va haver.
 

que les anomenen:


Un lloc de terreny dur i de vent suau,
de sol calent i sòl salat
d'immensa extensió llunycap  a l'horitzó,


Es pot veure les formacions de sal tallades pel vent,
blanques com la neu i dures com el cristall.


-com es pot aguantar tanta escalfor? el secret està en l'escassa humitat.


Però si busques un xic d'aigua la pots trobar,
encara que de gust no t'agradara.



Tot i això les plantes que els experts molt bé coneixen s'adapten sense problemes:


-qui diu que no hi ha vida en aquesta vall?


 Les formes i colors atrapen qualsevol espectador:



Les ombres són buscades a qualsevol lloc:


A tall d'anècdota diuen que de totes les persones que entrava en aquesta vall a la recerca d'or tan sols una hi va deixar la vida. 




Però una exploradora es va perdre i va recórrer tota la vall en solitari; de tant que va patir pensant que no se'n sortiria .... va aconseguir travessar la vall i es va acomiadar d'ella amb aquestes paraules: “goodbye death valley:



 I nosaltres també ens acomiadem amb el bon gust d'haver-la assaborit.


Fins aviat estimats seguidors i seguidores!
Salut, miccoa

dimarts, 25 de setembre del 2012

Sequioa and Kings Canon National Park

Hola!

Continuem la nostra ruta per l'Oest Americà; fem milles cap al Sud-Est.

 


La nit s'apropa i hem de buscar un lloc per dormir.
Els motels que trobem són molt cars.
Casualment en trobem un que està complet;
però la Sandy ens ofereix muntar la tenda en el seu petit jardí.
I l'endemà el Robert ens convida a esmorzar com uns clients més:




Pel matí arribem a un altre Parc Nacional,
el de les Sequoies.



En el bosc de gegants et sents petit com els ratolins.
Alces la vista i et dius:-com pot ser tanta alçària!.
Toques l'escorça dels troncs de sequoies i pins.
T'adones de la fullaraca que cobreix aquesta terra mimada.



Deixem-nos perdre per aquest bosc tan generós.
Entre soques, llavors pinyes i esquirols.




Segur que els que visqueren aquí tingueren pau i repòs.
I de fusta no els mancava per encendre un bon foc.


Realment ens hem deixat seduir per la seva elegància.
Ens hem deixat impressionar per la seva història.




Quantes que ens n'explicaria el General Sherman.
Si sense manies ni embussos la boca pogués obrir.




Diuen els experts que és l'ésser vivent més gran del planeta.
Que se'n tingui notícia; no pas per alçada, però sí pel seu volum.
Amb 2.200 anys de vida encara ens deixa ensumar el seu perfum.
Focs, nevades, ventades i temporals hauran estat un gran repte.



Les seves arrels superficials ara estan ben protegides.
Els responsables del parc s'encarreguen de les trepitjades humanes.
Perquè continuï visquent amb aquesta escorça vermella i dura.
I que ens deixi llavors de les seves petites pinyes i la vida perduri.


No només el General Sherman té història, veieu-ne d'altres que ens deixen passar per dins:


Molts d'ells tenen nom, com : Les dues germanes:



Fins la propera: en el Death Valley



miccoa.

divendres, 21 de setembre del 2012

Yosemite National Park

Hola!
des de l'entrada al Par Nacional del Yosemite:


Molt recomanable pels amants de la natura, el paisatge i la contemplació:

 
Segons ens expliquen les guies del Parc Nacional la història de Yosemite va començar fa uns 500 milions d'anys quan els mars superficials cobrien el que ara actualment és la part Occidental d'Amèrica del Nord.

 
En aquestes aigües s'hi dipositaren roques sedimentàries.



Fa quasi 120 milions d'anys van topar dues grans plaques tectòniques de l'escorça terrestre.



Una de les plaques es va submergir sota l'altra i la fricció va fer que la roca es fongués. 



 Una part d'aquesta roca fosa sortí a la superfície a través de volcans, mentre que la resta s'anà solidificant per sota del sòl, formant granit.

 
L'erosió va fer que el granit quedés exposat a diferents llocs.


 
Finalment, les glaceres erosionaren la roca per formar el paisatge que actualment podem observar.
Per això diuen que la Vall de Yosemite es va definir durant l'Edat del Gel, quan les glaceres alpines s'obriren pas al llarg del canyó del riu Merced.

 
El gel arrossegà el granit que és més tou, eixamplant el canyó i deixant la roca més dura en forma de massís.
Així podem veure El Capitán o Cathedral Rocks.



L'acció dels elements i l'erosió continuen canviant permanentment el rostre de Yosemite.

 
La riquesa del paisatge fa que hi hagi una gran varietat de fauna i flora.


Enmig d'aus, cérvols, óssos, coiots, entre altres; cal prendre una precaució molt especial amb els óssos.



 
Res de menjar, beure, xiclets, líquids i pasta d'higiene personal es pot deixar dins el cotxe ni de dia ni de nit.
El servei de vigilància del parc revisa cada zona. I en cas de no prendre les precaucions pots ser sancionat.

 
Els óssos han arribat a rebentar el cotxe i entrar per qualsevol dels vidres. 
El seu olfacte a més de 4 kilòmetres de distància em recorda als dibuixos de “El Oso Yogui” que li arribava la flaire del menjar des de ben lluny.

 
Peró quan realment sents que un ós es passeja per fora la tenda d'acampar mentre tothom està dormint ... et queda ben clar el que cal fer. 
Com també que si has d'anar a fer un pipí ... millor que esperis que es llevi el dia o bé comencin a passar els primers guardes fent la recollida de les deixalles que ben guardades les tenen en un cofre metàl·lic tancat amb cadena i mosquetó.


 No hem d'oblidar que aquest i altres Parcs Nacionals tenen una gran estima a John Muir, dedicat la major part del seu temps a la preservació dels boscos occidentals. Va sol·licitar al Congrés dels EUA pel projecte de Parc Nacional que es va aprovarel 1890, establint alhora Yosemite i Seuoia Parcs Nacionals. 


I a la propera us explicarem un xic del bosc de gegants: Sequoia and Kings Canyon National Parks.
Salut i bon cap de setmana:


Miccoa.