Creuant l'Atlàntic

Hola!
És veritat que teníem moltes ganes de fer aquesta entrada.

I compartir-la amb vosaltres.

Diari a bord:

Dimarts, 28/2/12

Ahir ens vam quedar sorpresos quan a l'hora de marxar del fondeig el servei de gasoil i aigua de la Marina no estava operatiu degut a una avaria elèctrica.

Aquest matí cap a les 12.00 UTC hem sortit de la badia. Amb l'alegria d'iniciar una nova etapa i la tristesa de deixar les amistats dels altres vaixells.

El vent ha estat molt generós i junt amb el canal d'acceleració entre São Vicente i São Antao ens ha regalat fins a 42 nusos de vent, amb mar i onades que anàvem surfejant.

Amb 1/3 de Gènova  i un bon "skiper" el Miccoa avançava entre 7 i 9 nusos.

La tarda ha estat força moguda, sobretot per les onades que travessaven per sobre la coberta des d'estribord.

El vent ens ha fet rissar les veles i deixar-les preparades per la nit.

També hem modificat el rumb cap a Sud per tenir millor navegació.

Ens sorprèn no tenir cap resposta, a través de la ràdio, del “Troll”. Aquest vaixell capitanejat per dos gallecs que inicialment anaven a fer la travessa amb nosaltres. La darrera conversa ha estat mentre ells carregaven gasoil i nosaltres ja sortíem de la badia.

Tot i així ens queda el record de la vetllada que vam passar al seu vaixell:

Dimecres, 29/2/12

Hora: 00,45. El capità i el Boris estan dormint.

Posició: 16º 34' N 26º 06' W. Anem guanyant Oest.

Velocitat del Miccoa: 6,7 nusos. Amb les onades entre popa i estribord.

Velocitat del vent: 18-20 nusos Nord-Est

Rumb: 254º

Navegació: ½ Gènova i ½ Major

Esperem poder descansar i passar una nit "tranquil·la".

-Qui diu tranquil·la vol dir sense massa moviment?? ja, ja.

A hores d'ara ja comença a clarejar i val a dir que la nit ha estat moguda i remoguda per les onades. El dia continua al mateix ritme. O sigui que...paciència.

Amb aquest rumb posem proa cap a la Guayana Francesa. A veure si minven les onades i podem modificar el rumb. I, si no és així... també és un lloc nou i interessant per conèixer.

Amb les onades pel través i per popa fan la navegació cansada, sense poder-te moure massa.

Tot i que el dia és càlid no et pots estar tranquil a la banyera perquè de tant en tant hi arriba l'onada i... zas!! .

Dijous, 1/3/12

Les onades de més de tres metres ens han fet passar una nit sorollosa i dansaire, en resum: pesada.

Tot i així ells dormen plàcidament:

Em miro el mar i li parlo com qui parla a qui t'escolta:

- Bon dia!Ja ens podries deixar-nos una estona tranquils, oi que sí?

També reviso les veles, entre altres.

Aquest Gènova ja porta força “trote”. Esperem que aguanti bé.

Així que avança el dia sembla que es vagi relaxant aquesta mar brava. O bé són les ganes de veure-la més tranquil·la tant per poder cuinar com per fer coses amb més seguretat.

Encara ens preguntem on deuen ser els gallecs? Suposem que tot els va bé i vagin navegant com nosaltres.

Ja portem més de 300 milles navegades, esperem que les properes siguin menys mogudes i més suaus.

Divendres, 2/3/12

Ahir deia en Jordi: -”...aquest no sembla el mateix Atlàntic que vaig navegar amb el “Marara” del Jean Pierre”.

Entre la mar de fons que arriba del Nord i les onades de popa estem ben entretinguts. Tot i així els 25-27 nusos de vent ens ajuden a avançar i a sumar milles, i alhora a aixecar la moral. El vaixell navega a bon ritme i ens dóna seguretat. No se li pot demanar més.

De vegades surto a la banyera pensant que em trobaré alguna altra embarcació, però de moment... res de res.

Les Caravel·les Portugueses (Physalia physalis) es deixen veure sovint, que amb l'ajuda del vent i les onades es desplacen molt suaument. El seu to rosat i blavós les fa divertides, doncs semblen una joguina.

El sol ens carrega les plaques solars i a tenir l'energia suficient però el que treballa més en aquests moments és sense cap dubte el pilot automàtic (que anomenem Fernando).

I .. també el capità, és clar!!!:

Des de la posició: 14º 34' N 31º 46' W, el Miccoa avança a una velocitat de 6,5-7 nusos.

Amb mitja Major i Gènova anem fent feina.

“Caminante no hay camino, se hace camino a la mar.

Con el viento entre las velas y un buen rumbo a tomar.

Preguntadle a la Pardelas -¿cómo lo hacen para volar?

Quizás tengan el secreto y entre alas lo quieran guardar.”

Sobre la coberta ens hem trobat cinc peixos voladors (Cheilopogon heterurus) que deuen haver quedat atrapats al saltar per les onades aquesta nit passada. El Boris els recull i ja decidirem què en fem!

Dissabte 3/3/12

En les darreres 24 hores hem recorregut 152 milles, no està gens però que gens malament. És una bona marxa pel Miccoa. Tenint en compte que tenim una grapat de milles per navegar, a aquest ritme arribarem més aviat del que pensàvem.

Grups de peixos voladors s'han deixat veure planejant sobre l'aigua. N'hi ha per a totes bandes, alguns són ben petits.

Tot fent una revisió al vaixell el Jordi s'adona que hi ha un cable desconnectat en el motor; és el del compte-revolucions, ja fa uns dies que no funciona.

Ara falta solventar el ventilador del motor que s'ha aturat.

Diumenge 4/3/12

Aquesta nit ha baixat la velocitat del vent i també la del Miccoa (146 milles en 24h). El que no ha baixat és el moviment de les onades de fons que arriben de l'Atlàntic Nord, perquè ens han fet rodar d'un costat a l'altre del llit.

El Boris fa dies que té ganes de pescar, espera que no hi hagi tanta mar i sigui més fàcil i segur de moure't per la banyera.

Sortosament la tarda ha estat més tranquil·la i aprofitem per treure el ventilador del motor que no funciona. Està al fons del cofre d'estiba de popa i cal desmuntar-lo per poder-lo treure amb facilitat.

Dels peixos voladors que van quedar atrapats a la coberta, el Boris els aprofita per pescar.

La seva sorpresa és que piquen, però se li escapa el peix i tan sols recull les restes del cap del peix volador ben mossegat. Són llestos aquests peixos!! I així una altra vegada.

-Hi haurà més dies amb més sort!

Parlem amb la família pel telèfon via satèl·lit i la Laia ens passa la meteorologia. Sembla ser que ve una setmana tranquil·la a partir del dimarts, tant pel vent com per les onades.

-Ja era hora!

Dilluns, 5/3/12

Vaja, ves per on que no hem tingut una nit calmada, ni molt menys.

S'ha aixecat el vent fins a 30 nusos i les onades l'han acompanyat sense manies.

Dins el Miccoa t'has d'agafar bé i a la banyera hi arriben les crestes de les onades.

Per sort el Fernando no es queixa i treballa de valent. I el Miccoa avança a bon rumb.

Així doncs paciència i a veure si arriba més bona mar, que nosaltres l'estem esperant amb candeletes.

Recordo el patró anglès del “Masy Rose” que estava a la Marina de Mindelo que em va dir que l'Atlàntic era: “easy”.

Jo, ja us ho diré quan hagi arribat a l'altre costat.

Ja amb el moviment incessant dins el cos preparem el dinar. Un plat calent sempre va bé i anima molt:

La tarda es presenta amb “más de lo mismo”; 25 nusos de vent i onades que fan escorar sensiblement el Micoa.

A les 15,40 sona l'alarma de l'AIS, ens avisa d'un mercant el “Vlaanderen18”. Es creuarà amb nosaltres per estribord, a unes 4 milles de distància. Amb el mar i el vent per proa.. quin coratge. Amb el seu color gris quasi es confon amb la línia de l'horitzó. Val a dir que hem tingut pocs minuts de companyia.

I dins el Miccoa cada un de nosaltres busca les seves distraccions:

Cau el sol per proa cap a les 21 hores UTC. Cada 15' que guanyem cap a l'Oest endarrerim una hora al nostre rellotge de bord.

La lluna quasi plena no deixa que la nit ho enfosqueixi tot.

Un parell d'avisos de ràfegues de vent ens fa sortir a rissar les veles.

Les onades continuen fent escurar de valent, a dins el Miccoa ens diem: - Ja passarà una hora o altra!

Són les 22.10 UTC, des de la posició 14º 46' N 40º 30' W , amb 27 nusos de vent rissem Gènova i Major, tot i així el Miccoa navega a 6,5 nusos. Ens preparem per la nit.

Dimarts, 6/3/12

Aquesta nit passada el Jordi ha deixat un xic de motor per veure si ajuda al vaixell a mantenir millor la posició en l'escorada, i... poca, però alguna cosa ha millorat.

Esmorzem amb tota la tranquil·litat que ens permet aquesta mar.

Fem una ullada a les veles i a la coberta.

Esperarem que el sol eixugui la banyera i poder contemplar com es formen i arriben les onades:

Fa exactament una setmana que vam sortir de Mindelo i hem acumulat un total de 1.124 milles navegades en aquest hostil Atlàntic que no vol suavitzar-se.

Mirem endavant i pensem que ja hem fet més de la meitat de la travessa, guai! Però voldríem gaudir-ne molt més d'ella. Poder-nos dutxar a coberta, llegir a la banyera o bé poder estar a fora tranquil·lament.

• Tot arribarà! Tenim dies i deis per endavant!

De moment el que hi ha és un mar mogut i unes onades encara prou considerables d'uns tres metres.

Si més no ja no s'alcen fins els 4 metres com les dels dies passats.

En un cel força ennuvolat es detecta la claror de la lluna quasi bé plena. I així que avança la nit sembla que tant el vent com les escorades es van reduint.

El capità posa rumb cap el Carib.

Dimecres, 7/3/12

Després de tantes nits mogudes sembla que ha arribat la calma, no del tot si més no ens ha deixat descansar més relaxadament.

Tot i haver fet unes milles menys que la jornada anterior dins el Miccoa s'hi estava molt més a gust i es navegava amb molta més suavitat.

Amb un vent de Nord-Est de 10 a 15 nusos i les onades més uniformes i llargues no sembla el mateix mar dels dies anteriors. Doncs et permet moure d'una manera molt més a compassada i segura.

Ara sí que el Boris decideix pescar amb el seu nou aparell que s'ha maquinat:

Passa una estona i se sent el fil de la canya, un peix gros l'està tibant. Però per sort seva s'escapa.

El Boris no es dona per vençut i ho torna a intentar. Creu que tard o d'hora pescarà.

1. es torna a sentir el fil de la canya.... aquesta vegada, amb molta cura i paciència tot esperant què ha atrapat:

Quina cara que se li posa al veure una llampuga (o dorado; Coryphaena hippurus), i és per estar-ne content. Una bona captura:

Nosaltres ens ho mirem amb una cara de :

-ai, pobre! I quins colors més bonics que té:

Però... ja feia uns dies que no teníem proteïna fresca a bord i bé que l'aprofitarem!

Dijous, 8/3/11

Mentre la lluna plena s'escapa per l'Oest.

Per popa despunta un sol tímid entre núvols.

En un mar d'escuma blanca i blau frondós.

On el vent infla les veles Gènova i Major.

Així carreguem les bateries amb plaques i generador.

Doncs l'electrònica necessita un bon alimentador.

Ja torna a xiular el vent altra vegada.

Amb rissos blancs sobre l'onada.

Però nosaltres ja prou amarinats.

Comencem a preparar els plats.

Que n'és de bona aquesta llampuga.

Gràcies per aquesta bona cuina!

Aquesta nit tenim la companyia d'una excel·lent lluna plena.

Les nits fosques a alta mar, per a mi, són molt negres, solitàries i tenebroses.

Amb aquesta claror es veu molt més bé el relleu del mar, les veles queden ben il·luminades i sembla que algú et faci costat.

Divendres, 9/3/12

Una vegada més hem tingut una nit sorollosa, pel vent i el mar. Però a canvi hem fet un grapat de milles. O sigui que ....millor que millor.

Cada matí trobem peixos voladors a coberta, deu ser que de nit no veuen cap on volen i queden atrapats al vaixell.

Avui fa un dia càlid refrescat pel vent del Nord-Est.

Els càlculs del capità ens diuen que ens queden uns 5 dies per arribar al Carib, ara ens cal decidir que a quina illa posem rumb: Antigua, Martinica, Guadalupe, ...

La Laia i el Jean Pierre ens envien la previsió del temps; tot apunta que tenim uns dies bons i que tant podem anar a un lloc com a l'altre.

Després de dinar notem que les onades van caient i el vent de 15 nusos Est Nord-Est ens acompanya al nostre rumb.

Des de la posició: 15º 39' N 49º 49' W el Miccoa navega per l'Atlàntic gaudint dels vents alisis i assaborint les bones temperatures:

Dissabte, 10/3/12

Hem passat una nit molt relaxada, ja era hora!

Tot i navegar a un ritme més lent val a dir que també és bo de descansar i recuperar les piles.

El mar està més tranquil i el Boris aprofita per tirar la canya.

Uns núvols deixen anar unes gotetes insignificants d'aigua. Es desfan i deixen pas als rajos solars.

La gana no es perd mai i un bon esmorzar amb safias (pa, llet, ou fregit i ensucrat) ens endolcirà el dia.

El silenci dins la cabina queda interromput pel fil de la canya. Tots sortim a veure què hi ha.

Potser tan sols és una falsa alarma.

Fa dies que sobre la superfície hi ha molts “sargazos”, aquestes plantes que es desplacen curiosament en línies sovint s'enganxen al fil.

Uns minuts d'atenció i..... guaita:

Jo no m'ho esperava, de lluny semblava una tonyina petita.

I com us podeu imaginar de tanta alegria es queda sense paraules.

Això sí, amb un gran somriure:

Realment té uns colors meravellosos, tot i que el groc-daurat el va perdent així que surt de l'aigua, fixeu-vos quina aleta dorsal més espectacular:

I bé, ja sabeu que un peix porta distracció i també feina a bord, però amb molt de gust que es fa:

El dia passa sense massa vent i amb la mar força calmada. Per contra la mitjana de velocitat cau sensiblement. Però no es pot demanar tot. És el que té el mar.

El Boris sembla que no té pressa per arribar a terra, ell va fent les seves activitats i aprofita quan l'ordinador està ben carregat:

Són les 23.04 hora UTC, des de la posició 15º 52' N 52º 38' W, amb uns 10 nusos de vent naveguem a una velocitat mitjana de 6 nusos. I el vent sembla que perdi força.

El capità posa rumb cap a Antigua

Diumenge, 11/3/12

Des de la banyera, sobre un mar blau i un cel gris, us puc dir que el dia d'avui ha estat com si féssim turisme per aquest Atlàntic tranquil i acollidor. El moviment dins el Miccoa és suau i a compassat, res a veure amb el dels dies anteriors. Com molts de vosaltres imaginareu quasi no hi ha vent i avancem a una velocitat màxima d'entre 4,5-5 nusos. Això ens endarrereix el dia d'arribada a Antigua. Però mentre tot vagi bé no cal preocupar-se per fer una dia més de travessa.

Hem començat el dia menjant xocolata desfeta, hem pogut passejar per coberta, veure alguns dofins i recollir més peixos voladors, entre altres:

Ja fa dies que estem sols sobre aquesta superfície d'un profunditat mitjana de 3312 metres. Una gran massa d'aigua salada que, de moment, no et canses de contemplar.

Pel matí ens sol visitar una au que es caracteritza per tenir in llarg fibló per cua, blanca com la neu i amb una ratlla negra als ulls. No en tinc ni idea com es diu. Doncs no està registrada al llibre d'Espècies Atlàntiques que tenim a bord.

Tot i que sembla mentida, els dies passen ràpidament, cada dia hi ha un paisatge diferent. Tan sols la percepció de l'horitzó per popa (Est) i l'horitzó per proa (Oest) sembla que sempre estiguin a la mateixa distància. I dóna l'efecte d'estar sempre més o menys al mateix lloc. Però en realitat, al contemplar la carta nàutica amb la posició del veler ràpidament te n'adones de les milles recorregudes i la proximitat de les Illes del Carib.

Posem el motor per donar un xic de velocitat al Miccoa.

Per sobre l'aigua no es detecten bombolletes d'aire, signe que simbolitza que cau el vent.

Aquesta nit segurament tindrem la mar calmada.

Són les 23.49 hora UTC, des de la posició 16º 15' N 54º 38' W es pot dir que pràcticament ha desaparescut el vent, -què hi farem? Deixem que el vaixell vagi navegant a un ritme molt suau i a veure què ens espera demà?!

Dilluns, 12/3/12

El dia es lleva gris i ennuvolat,

Una pluja fina cau sobre coberta i aclareix el color ocre que portava el Miccoa dels dies anteriors.

L'aigua del mar ressalta pel seu color entre blau i lila.

Entre Gènova, Major i motor avancem a 5,4 nusos.

El vent estàtic de moment no sembla tenir ganes d'emportar-se'n els núvols.

Els peixos voladors continuen la seva activitat de cada dia.

Cap a les 20,10 hora UTC observem petites bombolles sobre l'aigua, ens anuncien que aviat arribara el vent del Nord-Est. Ja era hora, el Miccoa necessita vent per pode inflar les veles i agafar velocitat.

Ja començàvem a trobar a faltar el nostre estimat alisi.

Aturem el motor i una brisa d'entre 9-10 nusos ens impulsa cap a l'Oest. Esperem que es mantingui durant tota la nit.

A mitja nit el cel comença a omplir-se d'estels i juntament amb la claror de la lluna ens diu que no estem tan sols.

Dimarts, 13/3/12

Com cada dia a les 10.00 hora UTC anoto, entre altres dades, les milles recorregudes.

Tot i la manca de vent el vaixell ha fet 124 milles. Ja només en queden 340 per arribar a Antigua.

Segons la previsió que vam fer els primers dies avui hauria de ser el dia d'arribada, però els dos dies de calma que hem tingut darrerament han fet canviar la previsió. Esperem arribar a terra el proper dijous 15 de març.

Aquest matí hem tingut una curiosa visita:

El joc de supervivència consistia en atrapar amb la màxima habilitat els peixos voladors:

Crec que ha superat amb escreix la prova:

Naveguem a 5,5 nusos de velocitat i a la banyera s'hi estar molt a gust:

Dimecres, 14/3/11

Tot i haver passat la nit en dansa pel poc vent, soroll de les veles i onades travesseres per estribord, estem contents perquè ja estem molt a prop de terra, falten poc més de 100 milles. I d'ençà que vam sortir de Cabo Verde n'hem fet 2.047!

-Què i qui ens trobarem en la propera illa?

Ja us ho explicarem!

Ara cal canviar la bombona de gas. Durant aquests 15 dies hem cuinat molt:

I .... atenció que alguna cosa ha picat emportant-se un munt de fil!!!

Sembla que és molt gran per la força que fa.

Dos minuts de tensió i...la seva força és tan superior que.... s'emporta fil i ham.

Al Boris se li posa una cara de tristesa al veure que ha perdut la seva “rapala” preferida.

I a continuació es distreu amb les aus que tornen a venir a pescar prop del vaixell:

Dijous, 15/3/12

Els nervis d'arribar a terra s'han fet notar. Hem estat pràcticament tota la nit pendents del rumb, dels reflexos de llum que vèiem, de les milles que faltaven i sobretot de la velocitat del vaixell. Hem deixat 1/5 part de les veles per reduir la velocitat. Perquè el vent a pujat i no volíem arribar a prop de l'illa abans no es fes de dia.

Hem pogut observar per estribord l' “Estrella Polar” i per babord la “Creu del Sud”. Quasi no m'ho creia!!! Ho havia llegit, sí. Però mai ho havia vist. -Espectacular!!!

Així que ha començat a despuntar el sol ja hem deixat anar més vela:

A les 10.00 hora UTC ja estem a la posició 16º 59' N 61º 29' W, sens dubte que veiem la costa:

I, qui s'encarrega d'aixecar la bandera de respecte del país??

L'entrada cap a English Harbour és molt peculiar i gens visible a primera vista, però entre tots sembla que ho tenim força clar i aquestes Torres d'Hércules ens diuen que anem per bon camí:

Amb els sis ulls i els cinc sentits ens busquem un bon lloc per fondejar.

Com us podeu imaginar no ens falten ganes de banyar-nos i baixar a terra:

Contents d'haver arribat a l'altre costat de l'Atlàntic, d'haver fet una travessa sense massa dificultat i ara poder descansar en aquest bonic paratge d'Antigua:

Una barreja de sensacions, pensaments i records recorren per dins meu.

Una pell de gallina s'escampa per tots el racons del meu cos.

Difícil d'explicar amb lletres, paraules, frases o redaccions.

I penso: - hi ha res en aquesta vida que no costi el seu esforç?

I bé, espero que us hagi agradat, si més no que no us hagi avorrit massa.

També voldria donar-vos les gràcies una vegada més, pels vostres comentaris, mails, sms que ens envieu. I gràcies Laia, Uri i Jean Pierre pel vostre suport des de terra.

Fins aviat!!!