British Virgin Islands
Després
d'un esmorzar amb wifi a “La sucrière” sota una teulada
de fusta amb columnes de color rosa, les baranes de color verd i la
companyia dels pits grocs que venen a recollir les engrunes dels
croisants, acabem de lligar els preparatius per deixar la Baie de
Marigot i navegar rumb a les Virgin Islands.
Durant
tot el matí ha estat fent sol i pluja i la xafogor s'ha anat
acumulant:
En pocs minuts els colors, les olors i la humitat d'aquest paisatge pot canviar radicalment.
El vent xiula passejant-se entre els generadors i canvia l'escenari dels núvols.
Entre
els “dinguis” (barca auxiliar) ens trobem amb la resta
d'espanyols del fondeig i com és normal ens acomiadem sense deixar
d'escoltar els seus comentaris per animar-nos que els acompanyem cap
a San Blas.
Però
la decisió, ara per ara, ja està presa.
I el Miccoa ja comença a deixar enrera els vaixells del fondeig en les acaballes de llum del dia:
I el Miccoa ja comença a deixar enrera els vaixells del fondeig en les acaballes de llum del dia:
Sota
un cel de núvols avancem a 3 nusos per sortir de la badia.
Alguna
veu encara ens crida per desitjar-nos sort i bon viatge:
Sembla
que entre el núvols hi ha qui ens diu alguna cosa.
Entre
llampecs s'aclareix el dia i ens fa estar instintivament alerta.
Per la
direcció del vent deixarem aquesta massa espesa de núvols per la
popa.
Esperem
que vagin a celebrar la festa elèctrica en algun altre lloc privat.
Els
estels ens acompanyen i ens donen més confiança en la navegació.
El mar
es deixa navegar suaument i avancem a 6 nusos de velocitat.
Tot i
així no deixem de desatendre l'evolució i desplaçament dels
núvols.
La nit
passa càlidament sota la supervisió de les guàrdies a bord.
A poc a
poc ens hem allunyat de les llampegades de Marigot.
Apropant-nos
al Necker Island Passage el
cel s'ennegreix.
Espero
que no alteri la velocitat del vent a més de 20 nusos.
Que
no s'encrespi el mar i el Miccoa continui navegant com fins ara.
Un
Arc de Sant Martí em dóna una bona impressió.
Tan
sols s'endolceix la coberta una vegada i una altra.
Els
núvols es desplacen i es separen del nostre rumb.
Per
uns moment havia perdut la visibilitat de l'illa de Gorda.
La
que hem escollit per descansar unes hores abans d'anar cap a Tortola.
Ja
a Gorda Sound concretament a South Bay i
veient les possibilitat a primera vista,
decidim
fondejar a 7,5 metres, lligant un cap a l'àncora per si
de cas.
A bord sempre hi ha feina.
Aquests
són els meus dos Robinsosn's.
Un bon
skyper:
i un
bon pescador:
De
gastada i usada la “Genoveva” s'ha trencat.
Per
sort portem a la seva germana, un xic més petita:
Abans
no s'acabi la llum del dia volem arribar a l'illa de Tortola.
No ens
podem encantar i naveguem entre de velers i catamarans.
Ja a Tortola,
primer amb timidesa no ens aterevim a fer-nos lloc per fondejar entre aquestes dues marines;
la de Village Cay i Wickhams Cay 2 de Road Harbour.
Un parell de tombs i ens decidim de provar-ho.
Espero que tinguem la talla per no cometre errors.
Els tripulants d'un First 40 de bandera Noruega estan a l'expectativa i ens acullen amb generositat:
Us explicaria alguna cosa de la pesca en la darrera travessa, però el Boris ha decidit obrir una secció a part i cuidar-se'n ell dels detalls.
Espero que ho faci tant o més bé com fa amb les seves manualitats:
Gràcies per les felicitacions que ens heu fet arribar.
Que passeu una bona diada i una bona setmana.
miccoasail@gmail.com
Ve siguo siempre, en esperando un die de reparcurir vostro rumbo!!!, para el momiento no puedo moverme, creo che a Junio voi a traher mi Gambalunga de Palamos e lo porto en Sicilia, a Marsala.
ResponEliminaQuale es el programma para los proximos meses, El passaghe a Nord Ovest??
Grande Miccoa!
Besos a la Marghe e una tirada a lagua al Jordi e al Boris!!
MOLT BONIC TOT! fins i tot aquesta pluja que cau i s'apropa sense gaires vergonyes... Ja me va dir l'Isabel que ahir vau parlar per e-mail, i la yaya també m'ha dit que vau estar 25 minuts! hahaha. Per cert, no us he preguntat... com va la panxa del Miccoa? al casco submergit vull dir. Sembla un camp verd com el Senyera, on hi creixen arbres i lianes..... deunidó com estar el pobre senyera... lo poc que veiem de la elice els dies d'aigua clara sembla ben bé un ram de "flors"... a la que l'aigua estigui bona em decidit anar a fer-li una neteja submarina i de cara a meitats d'estiu ja el traurem de l'aigua.
ResponEliminaBé molts petons, i moltes abraçades.
WE♥YOU!