Hola!
Encara
que sembli mentida aquesta i d'altres iguanes estan ben allotjades en
un dels racons del pantalà, els encanta les restes de fruites i
verdures, nedar i sobretot no perdre's ni un minut de sol. Però el
que més em sorprèn és que després d'uns dies ja detecten la teva olor i si hi passes sense fer soroll... t'hi
pots apropar tant com vulguis, tot i que no deixen de vigilar, a cada
instant, les teves passes.
Encara
que sembli mentida,
Ja
queden pocs dies per volar i aterrar a Barcelona,
Tot
un estiu per compartir amb la família i els amics,
Mentre
el vaixell es queda a Venezuela a descansar.
Per
sota els 11 graus de Latitud, resguardat de la zona d'huracans.
Preparem
les maletes d'equipatge, guardem i ordenem materials.
Aprenem
a desfer-nos d'estris que ja no ens són d'utilitat.
Deixant
espai per a nous llibres, noves rutes, nous projectes.
Després
de tot aquest temps lluny i fora de les nostres terres,
navegant
per mars i rius tot visitant dotze països diferents,
amb
la maleta plena de records, experiències i vivències,
ara
ja és temps d'estar prop dels que estimem.
D'assaborir
unes botifarres seques de Can Blanxó,
de
cuinar peix fresc de Vilanova i la Geltrú,
de
pelar pomes i nectarines de l'horta de Lleida,
o
de coure un “xurrasco” a les brases d'Usón.
Encara que sembli mentida, trobaré a faltar el blog.
Però si tot va
bé tornarem a reemprendre el nostre viatge amb el Miccoa a partir
del setembre.
Ara
sí que podem dir-vos fins aviat!
Una
abraçada,
Boris,
Jordi, Marga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada