Prickly Bay- Grenada

“Hi ha vegades que prendre decisions no és fàcil, però s'ha de comptar amb el factor sort i ser optimistes tot pensant que les coses poden i han anar bé !”

La poca seguretat turística que ofereix Venezuela sempre ens havia fet pensar que la nostra ruta cap a les Lesser Antilles la faríem fent rumb nord, evitant l'apropament de les illes de la zona; tal com vam fer en la darrera travessa. Això sí, aquesta vegada amb la bandera veneçolana com a pavelló, fent cas al nostre amic Ricardo, així no cridem l'atenció al pirates.

Però finalment, tot i que aquesta vegada navegàvem sols, decidírem passar entre illes veneçolanes tot guanyant Est.

Ara bé, pels comentaris que havíem escoltat d'altres navegants sabia que teníem per davant una travessa no massa agradable. El vent, el corrent i l'onada que es pot formar són tres factors que s'han de remuntar i es posen en contra de la navegació.

Amb tres dies per davant entre 5 i 10 nusos de vent donen lloc a una bona ocasió. I fan que les primeres milles siguin molt agradables, així ho mostren les fotos on els dofins hi posen la seva part de companyia. A més el més el mar sembla el nostra aliat.

Però tot s'acaba tard o d'hora i a partir de l'entrada entre l'illa de Cubagua per estribord i l'illa Margarita per babord comença a trencar-se la calma i aixecar-se el moviment del mar.

A més a més cal preparar-se per la nit, estar ben atents tant per la navegació com per l'apropament de qualsevol motora o embarcació que no porti cap bona intenció.

Ja dins el Canal de Margarita un festival de llum dibuixen el relleu de l'illa, entre els mercants ancorats i d'altres navegant en fan decidir a encendre les llums de navegació.

Poc després en Jordi m'alerta que tenim dues embarcacions prop del Miccoa; una per estribord i l'altra per babord.

-No ho veus? -em diu.

-Que va, no en veig cap!

-Deuen ser les barques de pescadors, doncs ja saps i hem vist que naveguen sense cap llum. Agafa la llanterna i fes una ullada des de proa.

-Ho sento, però no veig res!

- Estigues atenta, doncs el radar no s'equivoca.

Entre mi penso: espero que no es moguin i passem entremig d'elles sense cap problema.

I deixem a les dues embarcacions fantasma enrere.

Per davant ens espera una nit amb els ulls ben oberts. A més a més entre el canal intentem canviar de rumb per veure si guanyem un xoc més de velocitat i no topar tan directament amb les onades curtes. Però res de res.

Per contra tenim una not ben estrellada que junt amb una silueta de góndola de la lluna aixeca els ànims de la tripulació.

Ja fora el canal algun mercat navega per la zona, la qual cosa fa que el Miccoa no navegui tan sol.

Comença a despuntar el dia i sobre un mar verd-blau una línia de núvols espesos podem veure, relativament a prop, l'illa de Testigos. Decidim recalar-hi unes hores al veure que en el fondeig hi ha altres  tres velers (Latitud  11º23,048' N Longitud 63º08,159' W).A més a més, segons ens han dit, hi ha vigilància de la “Costa Aduanera del Gobierno Bolivariano de Venezuela” i ho podem verificar, ja que ens els trobem fent inspecció en un dels velers.

Malauradament és una pena el fet de tenir tantes illes i fondejos per recalar i no fer-ho per la manca de seguretat.

Tal com podeu veure tenen uns paisatges molt bonics i atractius.

-De ben segur que ens hi quedaríem uns dies!

Però el temps ens diu que cal tornar a la ruta. Així que llevem, quasi a mà, l'àncora i ens posem de nou a fer milles per a guanyar Est.

Deixem enrere les illes de Veneçolanes i naveguem rumb a Grenada, tant per l'hora que arribaríem a Santa Llucia com per la necessitat de buscar un recanvi del molinet de l'àncora que no hem aconseguir trobar enlloc.

Conscient que ens espera una segona nit moguda amb 20-22 nusos de vent aparent, això és més del que esperàvem, és clar!

Només el més jove de la tripulació és el que aconsegueix dormir sense problemes. -Quina sort!

Entre guàrdia i guàrdia, entre cavalcada i cavalcada entre onades passa la nit deixant lloc al dia mentre el veler avança suaument tot rentant-se la cara:

Una altra illa despunta per proa; Grenada:

Recalem al sud de l'illa, a Prickly Bay, sobre un fons de 7 metres envoltats d'altres vaixells:

I descansem.

La sensació d'estar fondejats ens porta el bons records d'altres badies, d'altres illes.

Escoltar el so de l'alisi que puja d'intensitat i ho refresca tot és un espectacle en moviment

Una dutxa de pluja dolça s'emporta tota la sal acumulada  de la darrera navegació.

Bon cap de setmana i fins la propera entrada!