Hola!

Finalment ens hem decidit a obrir el nostre blog.

Aquest ens servirà per mantenir-vos informats i alhora compartir les nostres aventures. I evidentment estar en contacte amb tots vosaltres.

Molt i moltes esteu al cas del nostre projecte i d'altres n'heu sentit campanades, oi?

Però ara les coses van de debò. Perquè ja falten pocs dies per iniciar el viatge que fa mesos i mesos estem preparant.

Permisos, matrícules, vacunes, assegurances, mudances, veles, motor, bateries, equipatge, emissora, antenes, telèfon, revisions, pintures, prestatges, llibres, cartes nàutiques, programes, potabilitzadora, medicaments, menjar... han anat omplint el nostre temps d'aquest estiu, juntament amb alguna enrabiada entre nosaltres perquè les coses no s’enllestien amb la màxima eficiència, però a poc a poc hem estat pacients i flexibles davant les adversitats que han anat sorgint.

Però també ens hem pres alguns dies de disbauxa i de conversa amb companys i família que ens han visitat i ens han acompanyat: la Susanna, el Jose, el Raul, els Fontanelli, la Núria  de l’Hàlifax, en Guim, en Francesc, en Tomàs , la Mercè, en Joel i en Pau de La Cellera, la Mireia de la FNOB, la Meritxell, l’Àngels del Fresquito, el Teclo i la Ciça del Yemanja, l’àvia Pilar, la Teia , en Pol, en Politu, en Joan i en Xevi. El Pauli i el Blai ... Des de la banyera del vaixell hem compartit estones divertides i que sense cap dubte queden en el record. 

Ara ja estem a la recta final i mirant el que ens ve per endavant, dies i dies de navegació.

El Miccoa ja va fer el recorregut d'aquesta primera part del nostre viatge del Mediterrani cap a "Las Islas Canarias". I com que la nostra experiència va ser molt bona, ara tornem a repetir.

" Ahir vam visitar uns amics de Begur: el Manel i l'Assumpta que ens van deixar el seu telèfon via satèl·lit en cas d'alguna necessitat o emergència. Moltes gràcies per la passejada amb el vostre “Godewind”:

                       

Avui, mentre en Jordi està al taller d'en Tomàs preparant els estreps per pujar al  pal del màstil més còmodament, a casa de l'àvia Pilar hem fet una crema de castanyes amb mel i sucre caramel·litzat. M'he avançat a la jugada dels cucs que s'hi engreixaven a dins tan dissimuladament. Les castanyes les va portar la tieta Teia d'aquests castanyers altívols i frondosos que molts ja coneixeu. I al costat de la caixa de pots de melmelada que vaig fer de les prunes de Lleida, la guardarem a la bodega del Miccoa per alguna ocasió especial. Perquè en un vaixell val més  de tenir provisions que esperar haver d’anar a  port  proveir. I per arrodonir la provisió dels queviures hem passat cap el nostre país veí a comprar llaunes i llaunes de conserves variades.”

El nostre rebost és la sentina

La nostra nevera un gran caixó

La nostra cuina una joguina

El nostre veler un “Jeaneau” 

La Cellera de Ter, 27 de setembre de 2011

“Matins tranquils i calorosos van passat fulla en aquest mes d’octubre. Els tràmits de darrera hora ens fan quedar uns dies més a Port Ginesta. Hem hagut d’agafar-nos temps al temps. Llogar una altre amarratge per aquest mes d’octubre i ara cal posar data al dia de sortida.  I qui diu posar data diu també que cal posar-hi mans per anar ajudant a tancar feines i a saber que hi ha en cada un dels dipòsits que portem sota els camarots:

Mentrestant canviem un dipòsit d’aigua per un de gasoil i fem lloc per a una dessaladora que ens ajudarà tenir l’aigua que ens faci falta. Ens ha costat decidir-nos, però al final hem optat per aquesta solució. Tot i que cada vaixell s’adapta els espais segons les seves
necessitats, ja veurem si nosaltres l’hem encertada o  no? Qui sap!

Els comiats mai m’han agradat, sembla que et vulguin omplir de tristor. Prefereixo les trobades perquè s’hi comparteix gran part d’alegria. Sempre he pensat que les persones les pots trobar arreu del món, a qualsevol indret. M’estimo més  pensar on serà el retrobament. Del contrari se m’omplirien els ulls de llàgrimes i la ressaca em duraria temps.

Port Ginesta, 8 d’octubre de 2011

Els estudis a distància ja han començat i la cosa no pinta gens fàcil. És prou important la connexió a internet i ara per ara no en tenim, perquè l’antena que hem comprat a qui ens han recomanat com a bons especialistes no ens fa cap servei; tot el contrari, més aviat et fa perdre temps intentant configurar-la. Però deixem-la en mans del tècnics i anem per altra feina; entremig dels estudis esbargim-nos amb una pràctica de nusos

Aquest port ja es comença fer pesat per la poca accessibilitat que té cap al centre urbà del poble. Però per contra s’hi està tranquil i ben acompanyat per la resta dels vaixells que hi ha amb les seves tripulacions.

Tot i així fem les nostres escapades per anar a veure la família i  alhora compartir algunes celebracions. Aquesta vegada és per la Laia i els seus 18 anys, com a mare espero que la teva decisió d’embarcar-te més tard sigui encertada i profitosa. I que entre els dos aconseguiu realitzar els vostres projectes.

“El corazón tiene razones que la razón no puede entender”

Cada dia que passa faig una valoració del que hem avançat, i ves per on que no n’estic massa contenta perquè sembla que deixem passar  i escapar el temps. Aquest temps de tardor on  hi ha dies que ho veig tot força clar, però n’hi ha d’altres que el meu cap és més fosc que aquest cel amenaçador que cobreix tota la punta de la Falconera:

As-pa-ti-ba: Assegurança, passaports, tinta per la impressora i bateries. Tal com feia l’escriptora Espido Feire en el llibre de “Melocotones helados”; recordava i ordenava

Port Ginesta, 24 d’octubre de 2011

Vinga Jordi, que ja tens més de la meitat de la feina feta; cap amunt.

Entre ruxat i ruxat s’enfila pel màstil rematxant cada un dels estreps que ens ajudaran a pujar en cas de necessitat durant la travessa.

 Si fa uns anys escalava pels pics del Pirineu Català i aragonès ara toca grimpar enmig d’aquesta “arboladura” del cablejat de la “jarcia”. Mai saps el que et pot tocar fer!

Port Ginesta, 29 d’octubre de 2011

Part de la família ja ve a acomiadar-se i a compartir un dinar amb nosaltres. No vull entristir-me, senzillament pensar que forma part d’una etapa més en la nostra vida i que les comunicacions agilitzaran el contacte amb ells sempre que calgui. Quasi prefereixo que sigui abans de la partida que no pas el mateix dia. Perquè ara em ve a la memòria algunes imatges de la sortida de la BWR; entre abraçades i llàgrimes.

                         
    

Port Ginesta 31 d’octubre de 2011


Uns dies de pluja i vent ens fan enlentir algunes de les feines que ens falta fer, però tenim els ulls posats en el dia de la sortida, ni que sigui fer unes milles cap el sud. Entre contactes i xerrades hem acordat treure el vaixell del'aigua, fer-li una neteja  i alhora pintar-lo. De ben segur que lliscara molt més entre onada i onada i així navegara millor. 

La tripulació del Yemanja ens acompanyen en la sortida de Port Ginesta i ens fa suposar que ens tornarem a veure en algun altre indret de mar. I una agradable posta de sol ens dóna la benvinguda al port de la capital del Garraf.

Unes mans gens especialistes intenten aprendre a poc a poc;

Vilanova i la Geltrú, 12 de novembre de 2011