Què tal?
Nosaltres a punt per a creuar l'Atlàntic.
Podreu seguir la nostra posició clicant a: on som? de l'encapçalament de la pàgina.
Bé que ens en recordarem d'aquesta bahia de Mindelo, casa nostra per uns dies, vista des d'una balconada:
.JPG)
.JPG)
Després de passar un dies fondejats en aquesta bahia hem pogut parlar i compartir bones estones amb altres tripulants:
.JPG)
Hem gaudit de vetllades en altres vaixells:
.JPG)
Aquests són alguns dels nostres veins.
El Corne Muse amb una noia belga de capitana:
El Pájaro, el vaixell del Fernando, un canari guitarrista:
.JPG)
El Joceba, el vaixell de l'Eduardo, la Claudia i l'Angelo.
Porten més de 20 anys navegant.
Quasi res!
.JPG)
El Guayacán, un vaixell molt acollidor, amb la Maria, el Basilio i el Dani ( un "barco-stopista") a bord, rumb cap a Venezuela:
.JPG)
En Jordi recollint la seva motxilla que s'hi va deixar a bord, per sort no eren milles cap a l'oest:
.JPG)
El Noème, un vaixell construït al jardí de casa la Marie-Héléne i el Patrice, rumb cap a Guadalupe:
.JPG)
No sabem si tornarem a coincidir amb aquests vaixells, si més no ens en queda un bon record.
Casualment hem pogut visitar a una gallega que ja fa uns anys que viu a Mindelo, en una casa amb molt caliu:
.JPG)
.JPG)
També hem conegut a gent d'aquesta terra, la Magguie i la Rosa-Augusta, i ens han portat a gaudir d'una Tamborinada:
.JPG)
Hem passat estones mogudes i d'altres tranquil·les, com aquesta; fent taller per aprendre a cosir el cuir:
.JPG)
Tot i que les empreses xineses també s'han fet lloc en aquestes illes, la Rosa porta el seu negoci de roba, joies i objectes de regal:
.JPG)
Part de la mercadería la va a buscar a Brazil:
.JPG)
Com ja sabeu: "l'esport fa amics" i així vam passar un matí entretingut tot jugant futbol:
.JPG)
LLavors sense complexes:
.JPG)
Després d'un gol ve la satisfacció:
.JPG)
I la música no deixa de fer-se sentir i és que estem a portes de ple Carnaval.
Tal com diu la guía turística:
"Carnaval Crioulo. A festa mais importante de São Vivente é o Carnaval, adaptação crioula da festa brasileira. Os desfiles organizados são muito apreciados. Ouvem-se batucadas por tota a cidade e formam-se desfiles espontâneos, esfuziantes de alegria."
Ja us explicarem per on caminarem:
.JPG)
FINS LA PROPERA!!!
Mui bien esto post!!!, los paisaghes, e los flores, son interessante ma la ghente e los barco, que ablan de los capitanos, mas interessantes.
ResponEliminaCon siempre buena invidia, bueno viento e buena traversia!!
Ve veo todos bien!! Ciao Margheeee!! Boris, esto post no as visto pescado? che tal!!!, el proximo dal Brasil, para recuperar, quiero veher el Marlyn.
Capitan Jordi, quando arriva no dementicare de tomar 10 caipirnha para mi.
Mario
Aixxxxxx, que maco tot això que ens ensenyeu i expliqueu!!!!!
ResponEliminaSi nosaltres no ens cansem de llegir-vos, que ha de ser viure-ho...
Bé, com diria aquell, ha arribat l'hora de la veritat: creuar l'Atlàntic.
Bufffff, quants dies sense veure ni un pam de terra!!!!
Suposo que anireu acompanyats d'algun vaixell més, no? Sigui com sigui, des d'aqui pensarem en vosaltres.
I pel que diu el Mario, aneu cap a Brasil; ens veiem allà, doncs !!!!
Que els vents us siguin favorables.
Anton i Rosa
Quina gran experiència que haureu haver viscut, m'ha sorprès que juguessiu a futbol.
ResponEliminaOstres aquells que portaven més de 20 anys navegant deu ni do.
Ueno i ara anar per feina noo?¿
Guim Vila
També m'ha agradat molt aquest post que parla d'altres velers i navegants amb qui us trobeu.
ResponEliminaEl del canari és molt petit, tot just li deu caber la guitarra. Sembla més petit i tot que aquell primer sirocco que no era un sirocco. Arrossega una dinghy rígida i no pneumàtica.
El groc que porta 20 anys navegant es veu molt ferm amb casc d'acer. Pilot de vent, bicicletes de muntanya, dinghy rígida, no li deu faltar de res.
El Guayacán amb la banyera central. Pros i contres? Para gustos veleros.
El veler dels francesos construït al jardí porta dos winches al màstil, no recordo haver-ho vist abans això. A més tots dos tripulants porten l'armilla i sembla que arnés. Qué prudents!! o venien de navegar amb mala mar...
Per cert i... catamarans? Qué no n'hi ha a Mindelo? Tothom va amb monocasco?
Una forta forta fortíssima abraçada!!
Eli i Jordi
animo Jordi y familia que cruzar solo es cuestión de paciencia.
ResponEliminaun fuerte abrazo y que tengáis buenos vientos.
Hola família, us envio una salutació, tot agraint-vos les imatges de Cabo Verde, recordant que aquest estiu vinent farà 10 anys que una bona colla del Centre hi vam estar; amb el Guiver.
ResponEliminaUn bon racó de món
Una abraçada i molt bona travessia.
Lluïsa
http://lululaavuisempre.blogspot.com/