diumenge, 26 de febrer del 2012

Rumb cap a l'Oest ...

Holaaa!

A poques hores de recollir l'ancla i posar rumb cap a .... l'Oest per iniciar una nova singladura.
No és fàcil decidir-se cap on anar, hi ha tants llocs interessants!!!



Esperem que l'alisi ens acompanyi i el Miccoa ens porti a bon port.


I ens emportem el color ocre escampat per tota la coberta del vaixell a causa de la presència de l'Harmattan (vent alisi de l'Àfrica Occidental fred, sec i polsegós. Bufa al sud del Sàhara cap el Golf de Guinea entre novembre i març. En el seu trànsit sobre el desert pren fines partícules de pols, entre 0,5 i 10 micròmetres. Quan bufa intensament pot empènyer la pols i la sorra fins Nord-Amèrica).

I la gentilesa d'aquesta gent:



Que porten el ritme a la sang i d'aquesta festa de Carnaval en treune molt de suc:















Tot un contrast de cultura, oi?

Doncs bé nosaltres us esperem a l'altre costat de l'Ocea`!!!!!!
Publicat per a

3 comentaris:

  1. Anton27 de febrer del 2012, a les 13:56

    I nosaltres que us feiem ja al mig de l'Atlàntic !!!
    Bé, ara sí que va de debò. Molts ànims, bon vent, prudència, paciència, bones lectures, suculents peixos, bones migdiades, interessants converses i tot el que us faci falta per a disfrutar d'aquests propers dies de tanta navegació.
    Una forta abraçada.

    Anton i Rosa

    ResponElimina
  2. Jordi27 de febrer del 2012, a les 20:58

    Hola família! Us anyorarem durant les dues o tres setmanes que trigueu fins que arribeu a Fernando de Noroa. Us anirem seguint per les posicions de Spot. Anirem mirant de tant en quant al Ugrib les previsions meteo per esbrinar quins vents teniu.

    Recordeu el mite de la caverna de Plató? De vegades em pregunto si no estem nosaltres (els que no estem navegant) dins la nostra caverna veien les ombres que projecteu a les parets els que navegueu pel món assaborint l'essència. Son ombres nítides projectades per la llum de sol i que contrasten amb les ombres difuminades (ànfores, estàtudes,...) d'objectes articials projectades per la llum de la foguera que hi ha dins la caverna.

    Val a dir que aquestes ombres nítides que ens feu arribar en forma de fotografies ben colorides i narracions captivadores són prou temptadores com per despertar els anhels de sortir de la caverna...algun dia.

    Bona singladura.

    Eli i Jordi

    ResponElimina
  3. Jesús Almarza28 de febrer del 2012, a les 21:59

    Be ara ja va de veritat. Que els alisios us siguin favorables i que el deu Eolo us porti a bon port, i no us deixeu enganyar pel cant de les sirenes (això del misticisme filosòfic del Mnez. s'empega, ja veieu)
    Molta sort i fins que torneu a estar connectats.
    Salut
    Jesús

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)