Smithsonian Institution

Hola!

Expliquen que quan en James Smithson va deixar la seva fortuna al govern dels EEUU, no ho va fer només pel bé de la ciència. La seva intenció era que el seu nom perdurés i fos molt més reconegut que el seu pare, Hugh Smitson, el qual mai el reconegué com a fill.
El resultat de la seva donació fou l'anomenat Institut Smitshonian:

aquest és el complexe més gran de museus del món, on a més a més de les galeries d'art, universitats, catedrals i institucions d'art dramàtic es poden trobar escenaris de música nativa.

 

La música, el caliu i la diversitat de colors no deixaven indiferent a ningú.

Feu una ullada a questes fotos i tal com diu la Clara Schumann:

"Componer me da mucho gusto ... no hay nada que supere la alegría de la creación, aunque sólo sea porque a través de ella se gana horas de olvido de sí mismo, cuando uno vive en un mundo de sonido."

"... Unos, nómadas, cazaban y buscaban forraje, y desarrollaron sociedad belicosas de grandes guerreros. Otros, ya asentados, se dedicaban a la agricultura y construían montículos para sus dioses y difuntos. Unos y otros vivían en cuevas, chozas, tipis, cabañas de madera e, incluso, en estructuras de bloques de hielo, armaban embarcaciones, se interrelacionaban y desarrollaban culturas más sofisticadas de lo que se suele creer..."

"Indio americano, unamos la voz

del Inca y Nagrandano,

del Maya y el Araucano,

cantemos el mismo son.

Hombre americano, unamos la voz

del Inca y Nagrandano,

del Maya y el Araucano,

cantemos el mismo son."

Menjant un gelat en el National Mall

o també anomenada Explanada dels Museus, ubicada entre el Capitoli:

i l'Obelisc o Monument a Washington (el 1884 aquest monument es convertí en l'estructura més alta del món, fins que es construí la “Tour Eiffel” l'any 1889):

 I bé, tal com diu la cançó Abriendo caminos de D.Torres i L.J. Guerra: "... queda mucho por andar."

I molt per explicar:

Que tingueu una bona setmana!

Una abraçada,

l'equip del Miccoa.