Nosaltres contents d'haver arribat a
Kinsale-Virginia.
Però, deixeu-me que us expliqui el meu estat de
tristesa al rebre un mail informant-me de la mort d'un company de
feina; el Tati.
D'ell he après moltes coses i he passat molt bones
estones. Em dol el cor i vull dedicar-li aquesta entrada.
La veritat és que quan conec a persones afectives i
que s'ofereixen per a qualsevol cosa que necessitis.... penso en ell.
Justament vam sortir d'Elizabeth City
emportant-nos un bon
record de l'amabilitat del Sr Antonio, que al regalar-li una gorra i
donar-li el nostre correu electrònic ens demanà si tardaríem gaire
a marxar. Aleshores se'n va anar immediatament a comprar-nos un
quadre amb les lletres de “Fath, Family, Friends”.
Soltarem amarres i
cap a Lamb's Marina
anarem a repostar gasoil i gas:
Ja endinsats en el
Pasquotak River passarem
un dia ben entretingut entre ponts, elevacions d'aigua i un paisatge
molt verd:
Nosaltres que tant
havíem preguntat per la profunditat del Dismal Swamp Canal
per assegurar-nos que no hi hauria problemes per poder-hi passar amb
tranquil·litat:
I bé la
tranquil·litat s'acabà quan sentirem per primer cop una sotragada.
Atents a què passaria i al veure que continuàvem navegant restarem
en silenci. I no va ser una sinó tres vegades que sentirem un soroll
i moviment de tocar fons. Ara ja no era la tensió dels ponts:
el que més ens
preocupava, sinó l'escassa fondària que hi havia:
Sabíem que seria un
lloc bonic pels comentaris de la gent. Valia la pena passar-hi, sense cap dubte.
A més a més tant el South Mills Lock com el Deep Creek
Lock eren ben peculiars pel
funcionament d'entrada i sortida d'aigua per anivellar-la salvaguardant el relleu:
No deixa
d'impressionar-te la feina feta per US Army Corps of
Engineers:
Si en el primer Look anàvem de principiants, en el segon i també segon dia de ruta vam tenir temps de passar una estona divertida amb el Robert, l'operador del pont:
Sembla ser que te
certes habilitats i atén als vaixells d'allò millor mentre es va
modificant el nivell de l'aigua:
Fins que ja va ser
hora de deslligar les amarres:
- Afanyeu-vos i
trobareu el següent pont oberts ens diguè.
Nosaltres li vam fer
cas, és clar:
Espectacular
l'entrada cap a Norfolk:
amb ponts de tota mena:
La ciutat té una llarga història com a punt militar
i de transports estratègic. Norfolk acull tant la Base Naval més
gran del món, com l'oficina central corporativa de Ferrocarrils del
Sud. A més a més té un gran port natural ubicat a la boca de
Chesapeak Bay.
Quin canvi més radical de
paisatge!
Quina Base Naval!
Realment veure-ho de tan a
prop semblava que les joguines s'havien fet a escala real. Perquè
com us podeu imaginar jo tan sols ho havia vist entre les joguines i
ara ho tenia al davant:
Volíem quedar-nos a
passar la resta del dia i la nit aquí, el Robert ens havia dit que
estaríem bé i era gratuït:
Però decidirem aprofitar
el dia navegant. Encara ens quedaven unes quantes milles per arribar
a Kinsale:
Fondejarem al Piankatank
River, davant el Jackson Creek i l'endemà a l'alba
posarem rumb cap el Potomac River aprofitant el vent i issant
el Genaker:
Sota l'escalfor d'un sol
estiuenc naveguem per Chesapeak Bay.
Falten poques milles per
arribar amb el Miccoa al destí escollit.
Sol, núvols, estels,
lluna, vent i turmentes ens han seguit.
Més de set mesos de
viatge entre Mediterrani, Atlàntic i rius.
|
Agua, ¿dónde vas?
Riyendo voy por el río a las orillas del mar.
Mar, ¿adónde vas?
Río arriba voy buscando
fuente donde descansar.
Chopo, y tú ¿qué harás?
No quiero decirte nada.
Yo... ¡temblar!
¡Qué deseo, qué no deseo,
(Cuatro pájaros sin rumbo por el río y por la mar! en el alto chopo están). Federico García Lorca |
Bé, aquí finalitza la
nostra primera etapa del viatge.
Però us seguirem
informant de les properes rutes i singaldures:
Que tingueu una bona
entrada de juliol.
Fins aviat.
Una
abraçada,
miccoasail
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada