Sequioa and Kings Canon National Park

Hola!

Continuem la nostra ruta per l'Oest Americà; fem milles cap al Sud-Est.

 

La nit s'apropa i hem de buscar un lloc per dormir.

Els motels que trobem són molt cars.

Casualment en trobem un que està complet;

però la Sandy ens ofereix muntar la tenda en el seu petit jardí.

I l'endemà el Robert ens convida a esmorzar com uns clients més:

Pel matí arribem a un altre Parc Nacional,

el de les Sequoies.

En el bosc de gegants et sents petit com els ratolins.

Alces la vista i et dius:-com pot ser tanta alçària!.

Toques l'escorça dels troncs de sequoies i pins.

T'adones de la fullaraca que cobreix aquesta terra mimada.

Deixem-nos perdre per aquest bosc tan generós.

Entre soques, llavors pinyes i esquirols.

Segur que els que visqueren aquí tingueren pau i repòs.

I de fusta no els mancava per encendre un bon foc.

Realment ens hem deixat seduir per la seva elegància.

Ens hem deixat impressionar per la seva història.

Quantes que ens n'explicaria el General Sherman.

Si sense manies ni embussos la boca pogués obrir.

Diuen els experts que és l'ésser vivent més gran del planeta.

Que se'n tingui notícia; no pas per alçada, però sí pel seu volum.

Amb 2.200 anys de vida encara ens deixa ensumar el seu perfum.

Focs, nevades, ventades i temporals hauran estat un gran repte.

Les seves arrels superficials ara estan ben protegides.

Els responsables del parc s'encarreguen de les trepitjades humanes.

Perquè continuï visquent amb aquesta escorça vermella i dura.

I que ens deixi llavors de les seves petites pinyes i la vida perduri.

No només el General Sherman té història, veieu-ne d'altres que ens deixen passar per dins:

Molts d'ells tenen nom, com : Les dues germanes:

Fins la propera: en el Death Valley

miccoa.