Hola!
Tal com us vam dir ... aquí teniu unes quantes
imatges d'un paratge realment particular i singular.
El que no m'esperava, gens ni mica, era que
personalment m'atrapés amb tanta intensitat i energia.
I és que quan s'experimenta aquesta sensació
d'estar immers en el paisatge poques coses es poden explicar, només
pots convidar a provar-ho.
La necessitat de baixar del cotxe tot i la calor que
feia era per palpar amb els peus i les mans la terra, la seva
escalfor i la seva olor.
Amb una temperatura rècord mundial de 56,7º C., que
són uns 134º F, nosaltres vam arribar a uns 107ºF.
Tot i així ens
vam atrevir a passar-hi la nit.
-si hi ha algú a la zona de càmping-“campground”
ens hi quedem, si no hi ha ningú... vol dir que ja podem marxar de
la vall i buscar un lloc amb millors temperatures.
Evidentment és un Parc Nacional no massa turístic i
això fa que hi hagi molta tranquil·litat de cotxes i persones. I hi havia càmping per triar i remenar.
Aquí va ser el lloc on vam descansar, perquè de
dormir no vam dormir massa.
L'escalfor es feia notar a tothora.
L'escalfor es feia notar a tothora.
El Jordi va decidir dormir a fora fent cas a
l'advertiment del boris que li digué:
-de nit sortiran els insectes i et pots trobar alguna
sorpresa.
Aleshores va decidir que millor seria dormir a sobre la
taula.
Evidentment pel matí ens trobàrem totes les
formigues feinejant i qui sap si hi passà algun escorpí com el que
ens ensenyà el guarda del parc.
El Badwater Basin diuen que és el punt més
calent en el món.
I per millor contrast compta també s'hi pot trobar el Mount
Whitney, amb una alçària de 4.421 metres.
Sense cap dubte els
informacions del parc es centren en la hidratació, fins i tot en els
serveis hi havia una imatge en colors per poder identificar la teva
necessitat de hidratació segons el color de la teva orina. Molt
important!
També conté una salines per la successió de mars que hi va haver.
que les anomenen:
Un lloc de terreny dur i de vent suau,
de sol calent i sòl salat
d'immensa extensió llunycap a l'horitzó,
Es pot veure les formacions de sal tallades pel vent,
blanques com la neu i dures com el cristall.
-com es pot aguantar tanta escalfor? el secret està en l'escassa humitat.
Però si busques un xic d'aigua la pots trobar,
encara que de gust no t'agradara.
Tot i això les plantes que els experts molt bé coneixen s'adapten sense problemes:
-qui diu que no hi ha vida en aquesta vall?
Les formes i colors atrapen qualsevol espectador:
Les ombres són buscades a qualsevol lloc:
A tall d'anècdota
diuen que de totes les persones que entrava en aquesta vall a la
recerca d'or tan sols una hi va deixar la vida.
Però una exploradora es va perdre i va recórrer tota la vall en solitari; de tant que va patir pensant que no se'n sortiria .... va aconseguir travessar la vall i es va acomiadar d'ella amb aquestes paraules: “goodbye death valley:
I nosaltres també ens acomiadem amb el bon gust d'haver-la assaborit.
Fins aviat estimats seguidors i seguidores!
Salut, miccoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada