Què tal l'entrada d'aquest nou mes d'octubre?
Amb unes temperatures molt més agradables que en la zona del Death Valley vam visitar un nou parc.
Viatjar per aquesta zona abans que fos un parc nacional era molt difícil per la seva remota ubicació, així com la manca d'allotjament i l'absència de camins del sud d' Utah.
Algunes vagonetes passaren per vell camins.
El primer automòbil que hi circulà fou partir de 1910.
El camí de Zion Canyon va ser construït el 1917, per sota de l'actual carretera; que ara acaba al temple de Sinawana (es refereix al déu Coyote dels indis paiute).
En el sòl de la barrancada de Zion (l'any 1863) hi ha imatges on es veu clarament els conreus de blat de moro, de tabac i d'arbres fruiters.
Els mormons estimaven tant aquesta terra com l'aigua que hi manava i els minerals que s'hi trobaven. L'anomenaven Kolob; el lloc més proper a la residència celestial de Déu.
Nosaltres en lloc de cereals i fruiters hi hem trobat:
la
Inicialment aquesta zona es coneixia sota el nom de Mukuntuweap Monument Nacional, però segons l'historiador Hal Rothman: es va canviar perquè molts creien que els noms d'espanyols i indis dissuadiria als visitants.
Amb els diversos períodes de temps que els mars càlids i poc profunds, rierols, llacunes i llacs, deserts secs i entorns propers a la costa han cobert la zona han donat lloc a un ageologia pròpia.
crida l'atenció el color i la formació de la pedra arenisca de Navajo:
Amb argila solta i conglomerat, sembla que al trepitjar-la ja l'hagis trencat:
Per a completar les excursions hi ha l'opció de poder llogar uns cavalls.
Ja ens hauria agradat però el temps passa i hem de fer camí:
doncs és hora de deixar aquesta secció de barrancades del Kolob, situades a la cruïlla de l'altiplà de Colorado, la Gran Conca i el desert de Mojave:
i apropar-nos cap al Monumnet Valley, dins la Reserva de la Nació Navajo.
-que tingueu una bona setmana,
miccoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada