L'illa de Puerto Rico és d'origen volcànic:
El seu naixement
es va iniciar fa més de 150 milions d'anys. Aquest territori forma
part de la jove placa del Carib, una de les plaques tectòniques que
conformen l'escorça terrestre.
Així doncs, al
xocar la placa del Carib amb la placa de Nord-Amèrica va donar lloc
a la formació de volcans submarins. Aquests vans dipositar lava
durant varis milions d'anys fins que la lava endurida va sobrepassar
el nivell del mar. Posterioment, violentes erupcions volcàniques,
terratrèmols i múltiples inundacions marines van donar forma a la
nova illa.
Amb el pas dels
segles, la pluja, les marees i el vent desgastaren la roca volcànica.
Així, es formaren terres molt més planes al voltant de les
muntanyes rocoses. Llavors, el pas dels rius recent formats
dipositaren sediments volcànics a les costes, donant origen a les
primeres platges. Poc a poc es formaren capes de sòl a les muntanyes
i començà el creixement de la nova vegetació tropical i de les espècies marines:
Algunes d'elles, avui dia, introduïdes accidentalment, com és el peix lleó; que a més a més
de la seva perillositat per les picadures verinoses, és una amenaça
per a l'ecosistema marí:
Entre 34 i 28 anys
enrere, nous moviments de plaques aixecaren l'illa centenars de
metres sobre el nivell del mar, augmentant així l'alçada de les
muntanyes.
Segons els
geòlegs, les illes que voregen l'illa gran eren, en el passat, part
d'aquesta.
A uns tres
kilòmetres de la línia de la costa s'ubica el segon municipi més
gran de l'illa pel que fa a l'extensió territorial.
On s'hi troba la
Catedral de Guadalupe:
La seu del cos de bombers de la ciutat:
I l'obelisc de l'abolició de l'esclavitud.
Aquest és l'únic monument del Carib dedicat a la commemoració de l'abolició de l'esclavitud.
Obra de Víctor Colt l'any 1874, un any després de l'abolició.
I gestionat per un grup de ciutadans lliberts per a recordar aquest succés històric:
Per a ells, que
treballaren durament en les plantacions de cafè, camps de canya de
sucre i en les mines d'or, aquest poema:
Yauco
pueblo perfumado
con la
esencia del café
desde
lejos se te vé
sobre un
monte recostado
pasa un
río por tu lado
que da
esplendor a tu suelo
arriba el
celeste vuelo
de tu
monte poderío
empieza
cerca del río
y termina
cerca del cielo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada