Entre Punta Cacao i Punta la Mara-Badia de Samaná

Hola!

Si abans l'anomenaven Puerto Blanco i ara Luperón en honor de Gregori Luperón per a la seva....

de ben segur que ens en recordarem d'aquest indret; tant pel seu paisatge com per l'acollida de la gent.

• Si mañana no sopla una brisa fuerte nos vamos hacia Samaná. -  Li diguérem al Joel, l'encarregat de la parada de fruita.
• Ojalá se levante una brisa bien fuerte. - Ens respongué somrient.
• Ustedes volverán, ¿verdad?. - Ens preguntà l'Hector, l'encarregat de nit d'un viver de llagostes.
• Quizás, nunca se sabe. Por si acaso ya tenemos tu teléfono.
• Oh no, n'est pas posible que vous partez demain.  -Digué la Joice, una canadenca molt agradable fondejada des de fa més d'un any a la badia.

El fet d'estar pràcticament un més en un indret et permet conèixer i relacionar-te amb la gent.

Així doncs mentre sopàvem anàvem repassant la llista dels preparatius. Fins que un soroll al bany de proa ens alertà; alguna avaria hi havia amb l'aigua que s'escapava.

-Tanca el contacte de la bomba, ràpid. Digué en Jordi.

La bomba ja estava més que enganxada. Calenta com estava ens deia que ja feia estona que funcionava.

Amb el soroll del motor i un ventilador de la cabina ens havia passat per alt el so de la bomba d'aigua.

Més de 100 litres d'aigua corrien per la sentina. Just avui que havíem omplert els dos dipòsits d'aigua dolça.

Total que ens va tenir distrets durant més de dues hores.

M'ho vaig agafar amb molta paciència. A més per sort feia uns dies que l'havia buidat de llaunes i menjar traslladant-ho en un altre lloc d'estiba. Mentre ho acabava d'eixugar tot els vaig enviar a la marina a carregar, altra vegada, les garrafes d'aigua.

Ja havíem fet una petita reparació al tub de connexió d'aigua calenta quan estàvem a Nord-Amèrica. Però no vam trobar recanvis per fet de ser de polzades diferents a les mesures europees. O sigui que ara ja ens està demanant un canvi de tota la connexió, doncs ja té una pila d'anys i les coses no duren tota la vida.

Però de moment en Jordi se'n surt posant-hi imaginació i manetes. - No m'esperava menys d'ell!

Ens anem a dormir molt més tard del que volíem. Demà hem de matinar. A més, els de la Marina de guerra; els que donen les entrades i sortides dels vaixells esperen la nostra trucada de bon matí. Són un xic especials amb els horaris, però no ens queda cap altra solució que respectar les seves normes.

Amb el primer raig de llum del dia ens llevem (6,15 a.m.) i cap a les 7,15 llevem l'àncora amb un bon carregament de llim del fons de la badia.

Alguns veïns de l'ancoratge ens saluden.

El fons d'aquesta zona no esta detallat en la nostra carta nàutica, fins i tot la posició del vaixell està sobre terra. O sigui que amb una cartografia fotografiada del Wendy's bar ens guiem per sortir sense embussos d'aquest refugi natural. Comprar mapes i cartografies és molt difícil en aquest poble.

A tan sols 4,2 nusos ens estranyem a nosaltres mateixos de com pot ser tan baixa velocitat. Possiblement l'hèlix està força carregada de crustacis i mol·luscos. No hauria estat gens malament fer-hi una revisió a sota l'aigua i netejar-la. Ho haurem de tenir en compte per a una altra vegada.

Una brisa suau ens fa companyia i ens ajuda a millorar la velocitat per avançar cap a Samaná.

La son s'apodera d'en Boris qui també ha matinat i cau rodó entre tots els coixins del sofà.

Amb una mar blava, suau i plana no em fa gens de mandra preparar una bona amanida per dinar.

Així que podem prescindim del motor; sense sorolls i amb les veles és molt millor navegar.

Passem pel Cabo Cabrón sota núvols i estels també hi despunta un quart de lluna d'un taronja clar.

Resseguim la costa nord de la Dominicana, sense oblidar-nos dels vaixells molt més grans.

Encara que no hagis del tot descansat, pensa que tu encara n'ets d'aquesta nau el capità.

Mirant a l'Est el sol ja despunta per l'horitzó, d'aquí poc arribarà la llum i tot s'il·luminarà.

Si vols fondegem en un racó d'aquesta costa, abans d'entrar a Santa Bàrbara de Samaná.

En un fons de set metres ens hi aturem, ja que només es possible si no hi bufa massa el vent.

Entre Punta Cacao i Punta la Mara uns dominicans ens mostren gratuïtament habilitats i arts:

Diuen que en aquesta badia hi venen les balenes a criar, a veure si amb sort les podrem observar.

Ara deixa'm prendre nota en el quadern, que moltes coses de la memòria ja se me les emporta el vent:

Salut:

i fins aviat,

els del Miccoa.