Mar del Carib que amagues milers de secrets viscuts.
Com una adolescent que guarda el seu diari de colors.
Illes rocoses que us eleveu silenciosament de la superfície.
Com l'ocell que aixeca el vol quan intueix una amenaça.
Caçadors
de terra i mar que escolliu les vostres preses.
Com
el colibrí que xucla de la flor el millor nèctar.
Tindrem
dinar i sopar a taula per assaborir i compartir.
Com
es fa en les millors famílies, entre mariners o amics.
I amb aquest retall d'un vers del poeta rus Atanasio Fet:
...
contarte que en todas partes hay un soplo de alegría, y aunque no sé qué contar, hay canto en el alma mía.
Ens veiem en la propera entrada.Salut, B-J-M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada