Així és com el va definir
la Marjorie; una guapa veneçolana.
Però no és l'expressió
en sí el que em impactar, sinó el sentiment que em va fer arribar.
I jo, per la meva part, ja
que no en puc treure imatges pel perill que suposa treure una càmera
a plena llum del dia en qualsevol dels carrers, m'he inspirat per
escriure-us aquest petit relat:
En el país donde todo es
posible las calles se visten de tierra, papeles e hiedra.
En el país donde todo es
posible las ventanas se cierran con forja, yeso y madera.
En el país donde todo es
posible no te vistas de príncipe ni te cuelgues cadenas.
En el país donde todo es
posible regresa a tu casa cuando el sol ya no brille.
El Parque Natural de
Mochima con más de veinte islas rodean nuestra bahía.
Le llaman Tierra de
muchas aguas, yo la llamo Tierra de muchos peligros.
No por lo que he visto ni
por lo que he vivido, sino por lo que me ha llegado al oído.
Ni el santuario de delfines, ni la Isla de Monos ni la Isla Quirica serán escenario de nuestra visita.
Ni el santuario de delfines, ni la Isla de Monos ni la Isla Quirica serán escenario de nuestra visita.
Sin lugar a dudas me apena
en el alma, me corta las alas y me retiene en esta marina.
Quien pudiera llegar a
Playa Colorada para pisar su
fina arena de color dorado, casi rojizo.
Y
pasear silenciosamente esperando ver lagartos negros, pelícanos y
pájaros bobos.
Escuchar
sus sonidos sin ser sorprendidos por quienes no entienden de ética
ni de principios.
Hola amics, continua el bon temps aquí, fa molta calor i quan arribi el fred caurem com tontets! Ahir vam veure la final de la Copa d'Amèrica de vela, quina emoció! Nosaltres anàvem amb el New Zealand, of course! Però els americans són molt més potents, en temes econòmics, s'entén...
ResponEliminaJa ens direu les novetats del Boris, el Claus no s'arrenca a escriure'l.
Aquest cap de setmana festa major de Sant Miquel, visca!
Petons i abraçades