dimarts, 24 de setembre del 2013

En el país donde todo es posible


Així és com el va definir la Marjorie; una guapa veneçolana.
Però no és l'expressió en sí el que em impactar, sinó el sentiment que em va fer arribar.


I jo, per la meva part, ja que no en puc treure imatges pel perill que suposa treure una càmera a plena llum del dia en qualsevol dels carrers, m'he inspirat per escriure-us aquest petit relat:

En el país donde todo es posible las calles se visten de tierra, papeles e hiedra.
En el país donde todo es posible las ventanas se cierran con forja, yeso y madera.
En el país donde todo es posible no te vistas de príncipe ni te cuelgues cadenas.
En el país donde todo es posible regresa a tu casa cuando el sol ya no brille.


El Parque Natural de Mochima con más de veinte islas rodean nuestra bahía.
Le llaman Tierra de muchas aguas, yo la llamo Tierra de muchos peligros.
No por lo que he visto ni por lo que he vivido, sino por lo que me ha llegado al oído.
Ni el santuario de delfines, ni la Isla de Monos ni la Isla Quirica serán escenario de nuestra visita.
Sin lugar a dudas me apena en el alma, me corta las alas y me retiene en esta marina.


Quien pudiera llegar a Playa Colorada para pisar su fina arena de color dorado, casi rojizo.
Y pasear silenciosamente esperando ver lagartos negros, pelícanos y pájaros bobos.
Escuchar sus sonidos sin ser sorprendidos por quienes no entienden de ética ni de principios.





1 comentari:

  1. Hola amics, continua el bon temps aquí, fa molta calor i quan arribi el fred caurem com tontets! Ahir vam veure la final de la Copa d'Amèrica de vela, quina emoció! Nosaltres anàvem amb el New Zealand, of course! Però els americans són molt més potents, en temes econòmics, s'entén...
    Ja ens direu les novetats del Boris, el Claus no s'arrenca a escriure'l.
    Aquest cap de setmana festa major de Sant Miquel, visca!
    Petons i abraçades

    ResponElimina