Hola,
Amèrica deu el seu nom a
Americo Vespuccio (comerciant
i cosmògraf florentí) considerat el primer europeu en desembarcar
en aquesta terra del Nuevo Mundo,
qui en el seu viatge de 1499 va poder afirmar que aquesta costa era
terra ferma i continental.
Ja
fa més 513 anys d'ençà que hi arribaren els primers europeus.
Ja
hi han desembarcat vaixells i velers de tots els Continents.
Que
buscant refugi, aliments, medecines, recanvis o tripulació,
han
pogut viure, assaborir i gaudir de realitats ben diferents.
Nosaltres ja instal·lats
en el vaixell fem llista dels queviures per omplir rebost, nevera i
bodega.
A l'entrada del
supermercat hi ha una cua d'unes 30 persones, m'hi poso i pregunto:
-¿Es esta la cola para
entrar en el supermercado?
-No señora, la
cola es para comprar harina de maíz.
Li
dono les gràcies i entro per la porta del costat.
Aleshores
m'adono que comprar paper higiènic és tota una odissea. En
poques paraules; no hi ha rastre de cap tipus de paper.
Comprar
sucre, mantega, farina de blat, llet o aigua a les dues de la tarda
és “arribar a misses dites”. Quan un d'aquests productes arriba
als prestatges i això no passa cada dia, ja té els clients a fora la porta que han estat fent
cua des de primera hora del matí.
Una de
les treballadores de l'establiment m'explica que la gent, davant les
circumstàncies, acapara els productes així que arriben.
El
Boris escolta la conversa i es queda, com jo, bocabadat.
Realment
és difícil de creure-ho si no ho veus.
-Pot
ser que una de les causes sigui l'actuació del govern tal com ens
explica una veneçolana? Segons ella, el govern és qui expropia a
les empreses. Aleshores no se'n fa càrrec o bé no és capaç de
continuar produint.
Però
hem de tenir ben present que la realitat de Venezuela està
patint a diari una inflació de la moneda molt important.
Costa
entendre aquesta realitat social.
Com
també costa creure que en el mateix aparcament del centre comercial
es pugui veure com es transporten els sacs de farina cap a les
pizzeries i restaurants de la zona.
Això
és el que hi ha i cada un de nosaltres ha de saber adaptar-se a la
realitat.
Fins
aviat!
Hola Margarita! Sóc la Txell de joventut de Cubelles! Des d'aqui us anem seguint! Sou uns cracks! Moltes felicitats!! Jo de gran vull ser com vosaltres! ;) Puc passar-me hores i hores amb el blog, és casi millor que un llibre, m'encanta el vostre viatge. Disfruteu molt!
ResponEliminaHola amics,
ResponEliminael curs escolar per fí ha començat, i anem un pèl atabalats fent horaris i quadrant extraescolars. Però encara podem llegir les vostres experiències i al·lucinem: uns països tan rics i ben dotats, i quina misèria per a la gent!!
Tenim un nou adjunt de radiologia a l'hospital que és veneçolà i ha estudiat l'especialitat al País Vasc, ell mateix diu que és de la classe privilegiada, i per suposat, votant de l'opositor (quan els admeten els vots des de l'extranger...).
Per aquí comentar-vos que la Via Catalana va fer posar els pèls de punta, i la vam celebrar a Calafat, nosaltres i un munt de gent de Lleida!!!
Aquest cap de setmana també hem disfrutat del mar i l'snorkel, ha fet un temps fantàstic.
Una abraçada molt forta de tots nosaltres,
Iolanda, Christian, Claus i Carola
Hola,que bé, doncs ja ens ensenyareu els vostres racons d'esnorkel quan tonem!
EliminaEl Boris aviat, aviat començarà el nou curs. Amb algunes novetats.
Una abraçada i records.