Morro Jable

Hola,

D’entrada dir-vos i donar-vos les gràcies pels comentaris, mails i sms que ens feu arribar, des del mar s’agraeix moltíssim, de veritat.
I, per cert, tot i que alguns d’ells no els contestem personalment els llegim amb molta atenció.

Vam deixar Barbate el diumenge al matí, fent rumb cap al sud. Prèviament vam mirar el temps per poder tenir una travessa més o menys agradable. I tot apuntava que no ens trobaríem amb onades massa altes i que el vent estaria al nostre favor sense pujar a més de 20-22 nusos.

I bé aquí teniu una petita redacció del que ha estat la nostra travessa des del sud de la Península fins a la illa més oriental de Les Canàries.

La primera nit vam tenir un petit ensurt quan se'ns va apropar una pesquera alertant-nos de la zona de pesca, doncs ja ens hi havíem posat de ple!!! I per sort vam escollir la millor opció, la de desfer el camí  al veure'ns encerclats per unes senyalitzacions per tots costats. Va ser aleshores quan el capità de la pesquera, al veure que desfeiem el rumb, ens va trucar per l'emissora i parlant un espanyol amb accent italià ens va assenyalar que fent rumb nord podríem sortir sense problemes i no trobar-nos amb el "sedal".

Això ens va fer posar molta més atenció i unes hores més tard ens vam trobar amb una altra zona de pesca que va deixar per babor amb molta més tranquil·litat.

L'endemà el Boris va pescar una bona peça de peix blau:

que la vam filetejar i menjar amb patates fregides.

I mentres el nostre capità mirava  la carta de navegació, nosaltres fèiem guàrdia.

La segona nit va ser força pesada perquè havia pujat el vent i calia estar pendent en tot moment de les veles, a més a més la lluna estava completament tapada pel núvols i la negror no feia gens de companyía. El que ens va fer goig  va ser el fet de tenir aquest catamarà d'un matrimoni francès  amb qui ens vam comunicar unes quantes vegades amb ells tot compartint les informacions del temps, del rumb, del proper port, entre altres.

I per seguir amb la sort de la pesca, una altra captura va ser ben rebuda al Miccoa. Tot i que els francesos no van tenir aquesta sort, la seva línea de pesca no els va capturar res.

La tercera nit va ser molt llarga, tant per les onades que hi havia com per tot el moviment que hi havia dins i fora el vaixell. Per sort les onades ens veien de popa  i les podíem surfejar força bé. Aixó sí, la velocitat del Miccoa va augmentar i avançavem molt ràpidament. Tant que... 

cap a  les  3 de la matinada ens adonem que un mercant porta el rumb de col·lisió amb el Miccoa,  i donat que nosaltres anavem a vela i les condicions del mar i el vent, el Jordi es posa en contacte amb el capità del buc perquè caigui uns graus a babor i nosaltres caiem uns graus a estribor. Tot i així passa a ben poca distància.

Si els mercants de dia ja es veuen grans, de nit fan certa impressió i molt de respecte.

Cap a la matinada, amb vents de més de 20 nusos junt amb una mar “arbolada” ens van acompanyar durant unes bones hores i qualsevol moviment  dins o fora del Miccoa calia fer-lo amb molta cura.

Aquesta zona de latitud que coincideix amb la costa africana del “Cap de Beddouza” sembla ser que és una zona de vent i de mar gruixuda. Perquè és la mateixa zona quan en la darrera travessa ens va fer estar tota “la nit en vela”.

Quina casualitat, doncs va ser aquesta nit quan vam deixar de veure el catamarà,

- potser van voler canviar de rumb per evitar aquesta zona on sembla ser que sempre es forma mar?

I l'endemà encara hi havia onades considerables:

Però sempre mirant cap endavant i pensant que una hora o altra s'ha d'acabar i ens trobarem amb un mar més agradable i menys mogut. Però que sens dubte és un bon lloc per aprendre a navegar a vela.
També per pescar i veure alguns dofins saltironant:

La quarta nit va ser  la més tranquil·la, tant perquè el vent es va mantenir entre 12-14 nusos com perquè el mar va estar molt més calmat. Si més no vam poder descansar entre guàrdia i guàrdia i això s'agraeix moltíssim.

Pel matí ens preparem un bon esmorzar tot fent el comentari de la diferència de mar respecte el dia anterior, sembla que hàgim canviat d’Oceà!! Ara es pot cuinar amb tranquil·litat i sense haver d’estar tan pendent dels moviments. També se’ns nota que ens falten poques milles per arribar a terra.

El dia és ben gris, el sol quasi no escalfa, però la temperatura de l’aire és molt més suau que en els darrers dies, sobretot de la que feia abans de deixar la Península.

Fa hores que no veiem cap embarcació, no sabem si el catamarà francès ha fet el mateix rumb que nosaltres o no. Ni si haurà recalat a La Graciosa  o bé a Las Palmas.

Per la nostra sorpresa, el Boris sent que el fil de la canya es tensa i alguna peça haurem pescat. Tot i que jo sempre penso que massa gran pot ser un problema.

I davant la intriga del que hem pescat, veiem com una taca platejada per sota l’aigua s’apropa cap a nosaltres:

No podia haver estat  millor, just abans d’arribar a terra, a

“La Graciosa”, és per nosaltres un lloc força especial; aquí va ser el nostre primer port de la darrera i primera travessa que vam fer cap a les “Islas Canarias”, on vam fer amistat, entre altres,  amb la família Fontanelli a bord del Gambalunga, i una zona molt característica tant pel que fa  al paisatge com per la gent que hi viu.

Després d’haver parlat una estoneta amb el capità del port i amb el Cris,  un capità anglès que també navega com nosaltres, reemprenem el rumb cap el sud.

Decidim fondejar al sud de Lanzarote, entre la Punta del Papagayo  i la Punta Pechiguera, a Playa Blanca; una zona ja coneguda pel Miccoa , per això no ens fa res entrar-hi ja ben entrada la nit i  a resguard del vent. Però no sempre va tot com un voldria i durant tota la nit entra mar de fons que fa balancejar desmesuradament el vaixell.

Així que es lleva el dia pugem l’ancla i naveguem entre la Isla de Lobos  i Fuerteventura.

Però el mar sembla que està rebel i ens desperta de valent entre el vent i les onades rissades. Amb optimisme esperem que passi aviat, però l’optimisme l’anem canviant a poca poc quan ens adonem que encara queden milles per poder canviar de rumb i que les onades ens atrapin per la popa i no de través. Així doncs, paciència i rissem les veles  alhora que vigilem les embarcacions que es poden creuar en el nostre rumb.

Ens queden unes 8 hores per arribar a Morro Jable, i  el vent no hauria de pujar gaire més segons les previsions, però amb l’experiència que tenim en aquestes illes és que sempre te n’arribes a trobar molt més que de està previst. Per contra el Miccoa navega molt bé i el que està clar és que si la velocitat mitjana que portem ara de 7 nusos continua així, això ens ajudarà a arribar amb la llum del dia al port.

Sens dubte que ha estat una travessa un xic cansada perquè el vent no ha afluixat, entre 25 i 28 nusos ha fet que el vaixell fes puntes de velocitat de 8 a 8,5 nusos, quina passada! Una bona prova per amarinar-te.

I cap a les 5 de la tarda, hora local, estem a prop de la Punta de Morro Jable.

Entrem a port amb el mateix vent que navegàvem i sortosament el capità eslovè del Seahorse ens indica un lloc lliure par atracar, i la seva ajuda ens va perfecte.

Havent dormit i descansat ens llevem i ens preparem per creuar cap a Las Palmas, no sense abans que el Boris pugui donar menjar a uns ànecs molt dòcils.

I a navegar cap a Las Palmas, amb bon vent i ganes d'estar entre un dels ports on es concentren gran part dels velers que creuen l'Atlàntic.

Fins aviat!!!