Barbate

BARBATE

Si la darrera vegada ens va costar uns quants dies arribar fins aquesta costa banyada per l’Atlàntic, aquesta vegada hem anat avançant de port a port i guanyant milles sense escales massa llargues.

Abans de marxar del Club de Mar  de Almería el Boris va gaudir d’una bona jornada de pesca i tot i compartint-la amb els altres pescadors, fixeu-vos si ens en va portar. Són bogues, un peix blau de gust molt més suau que la sardina:

I d’altres vam gaudir de les darreres hores de sol del dia fent una passejada per la ciutat: 

I sobretot per estirar les cames després d’estar fent alguna reparació de millora en un dels dipòsits del camarot de popa:

 Abans de deixat port ens vam cruspir un bon plat combinat. És important sortir a navegar amb la panxa plena:

 A alta mar i vam tenir una visita inesperada, però molt apreciada, uns Calderons Comuns  o també anomenada Ballena Pilot, que poden arribar a fer cap a 10 metres i pesar fins a 3.500 kg, quasi res!!!

I com havia de ser, pel matí ens van venir a saludar uns dofins. Com sempre es van situar per la proa del vaixell i ens anaven seguit:

Vam passar una estona ben divertida entre alguna de les cabrioles que feien i la juguesca que hi posaven en els seu moviment.

No és d’estranyar que ens trobéssim altra vegada dofins, perquè el Mar de Alborán és una zona de transició entre dos mars, fent-se una barreja de dos ecosistemes. És l’hàbitat de major població de Dofins nas d’ampolla  (Tursiops truncatus) del Mediterrani Occidental, també de les Marsopes Comuns, i el més important camp d’aliments de Tortugues Marines d’Europa.

Aquí en Jordi satisfet, perquè Gibraltar ja quasi ho tenim a tocar per estribor:

Velers i bucs que van i venen:

I atenció!! que aquest avió sembla que s’apropa massa, i es que la pista d’aterratge, un hidroport, el té ben a prop:

 Poques passejades vam poder fer per Gibraltar, perquè el temps ens deia que si no creuaven l’Estret en les properes hores, vindrien uns dies de vent de sud-oest amb més força i ens seria difícil entrar amb bones condicions cap a l’Estret. Així doncs, tot i no tenir el corrent a favor vam poder gaudir d’una bona navegació i el vent que ens empenyia per popa ens va ajudar força.

El trànsit de mercants era important i a l’entrar al Canal de Navegació ens els vam trobar ben a  prop:

Amb un somriure de pam a pam vam entrar a la població gaditana de Barbate. Lloc on hem reposat un parell de dies, i on hem recordat la darrera estada de fa tres anys. Una població que viu de la indústria de la tonyina que entra cap el Mediterrani, amb museus de tots els productes que extrauen d’aquesta pesca. Nosaltres hem volgut degustar la Mojama, tonyina salada i dessalada envasada al buit, i n’hem comprat per a les reserves del nostre rebost.

A la desembocadura que es troba al mateix poble es poden veure les barques preparades per la pesca de l’Almadrava i d’altres que ja estan fora de servei:

I avui diumenge, iniciarem  la travessa cap a les Islas Canarias, unes 550 milles aproximadament tenim per endavant i esperem que el Miccoa ens porti a bon port.

Fins aviat, una abraçada: