Las Palmas

Hola,

la travessa de Morro Jable a Las Palmas va ser molt generosa de vent, cosa que era d'esperar tractant-se d'aquesta zona atlàntica on el vent del nord-est es fa notar en la major part dels dies de l'any. O sigui que la reserva que ens quedava de gasoil no la vam haver d'utilitzar.
Evidentment vam rissar veles i fins i tot ens va tocar deixar les veles "al pairo" quan un "cargo" se'ns creuava directe al nostre rumb; així vam reduir la velocitat i ens vam assegurar que passés per davant També val a dir que va ser una travessa freda, tant pel sol que estava ben amagat entre els núvols, com pel menjar que no vam poder escalfar per oblidar-nos de canviar l'ampolla del gas.
Ah! i no us ho creureu, però a la nevera tornàvem a tenir un "bonito" que el Boris va pescar només dues milles navegades des de la sortida del port de Morro Jable, i que l'endemà vam regalar a un altre vaixell.

Arribats a port ens vam quedar al moll de recepció fins l'endemà que ens van donar un amarratge , més ben dit el darrer lloc que els quedava al port. I darrera nostre hi havia altres vaixells que els va tocar esperar un amarratge lliure.

Aquí a Las Palmas sembla que l'activiat de vaixells és contínua durant aquest període de l'any. I això tenint en compte que l'ARC (Atlantic Rally for Cruisers) ja ha sortit. Aquesta regata anual transatlàntica que surt de Las Palmas de Gran Canaria cada novembre, s'ha convertit en la forma més popular de creuar l' Atlàntic. És el major event de navegació transoceànica del món, cada any l' ARC aconsegueix reunir més de 150 iots de totes les nacionalitats. La destinació és Rodney Bay, a St.Lucia, en el Carib, una de las més belles illes de Les Antilles. La travesía és de 2.700 milles nàutiques en la ruta dels vents alisis i dura entre 12 i 24 dies.

Però encara queden vaixells que com nosaltres sortiran més tard:

I ves per on que matí i tarda passen pel pantalà joves a demanar si sabem d'algun vaixell on es puguin embarcar. Sembla ser una moda, perquè com deia un d'ells: "...como casi todo el mundo, vengo a preguntaros si sabéis de algun barco que cruce el Atlàntico y necesite tripulación".

Aquesta recalada a Las Palmas l'aprofitem per fer algunes reparacions al vaixell, carregar el rebost, fer alguna passejada per la ciutat. Com aquesta estàtua dedicada al Risco (penyasegat alt i escarpat de gran dificultat i perillositat de poder-hi caminar i superar):





Visitar l'interior de l'illa com per exemple aquest paratge natural del "Pico de las Nieves" a 1.900 metres d'alçada i amb unes vistes espectaculars cap a el Teide:

A diferència del sud, on es troben aquestes dunes de Maspalomas:

Busca un refugi si bufa el nord-est de valent:

I quin contrast amb la zona nord-oest, a tocar del Parque Natural de Tamadaba, on vam trobar uns conreus de carabasses:

O bé aquestes plantes "crases o suculentes" perfectament adaptades a unes condicions extremadament àrides, que per reduir al mínim la pèrdua d'aigua per transpiració han reduit la superfície de les fulles:

Doncs fins aquí un xic de la nostra ruta per la Gran Canaria.

Que passeu unes bones festes!

I si voleu passar a fer-nos una visita, us esperem amb molt de gust.