Hola!
Vam
deixar Black
Point amb
el so dels cants que arribaven des de l'església i posaren
rumb cap a Georgetown.
No
m'hauria fet res passar més dies en aquella tranquil·la illa on la
senzillesa i la simpatia de la gent arribaven al cor de qualsevol
foraster.
Però
el temps passa i si volem arribar a República
Dominicana a
finals de febrer hem d'anar baixant fent Sud- Sudest.
Decidírem
passar la nit a Big
Galliott Cay,
quasi a tocar de la sortida a mar obert, a l'est de l'illa:
.JPG)
Altres
vaixells esperaven uns vents més suaus per navegar cap a la capital
de Great
Exuma Island:
.JPG)
Amb
la marea alta i 17 nusos de vent per proa el pas del Cut
va
ser força suau.
Però
la cenyida va ser constant durant tota la travessa:
.JPG)
-No
era el millor dia per portar convidats a bord!
Així
com fa aquest vaixell, calia obrir-se més a mar per no apropar-se
massa als baixos de la costa Est; d'aquesta manera es podia aprofitar
millor el vent i treure més rendiment a les veles:
.JPG)
Les
escotilles d'estribord de la cabina donaven al sensació d'estar dins
un submarí.
Un
color blau transparent amb bombolles lluents fregava i lliscava amb
certa pressió.
El
vaixell cavalcava sobre les onades escopint escuma blanca com la neu
del Pirineu.
Per
proa les siluetes dibuixades d'altres màstils que havien matinat més
que nosaltres.
Per
popa més d'un catamarà fent xiga-zaga que lluitava de valent amb el
vent i la cenyida.
Semblava
una regatta lliure on cadascú navegava segons la seva carta de
navegació i el que li dictava el cor.
.JPG)
Després
de sis hores de travessa entràrem a refugi del vent i onatge de
l'est a l'illa de Stocking
Island.
La
gran desfilada de vaixells tan ben ordenats i orientats a l'Est em
sorprengué. Mai havia vist tants màstils en un fondeig.
Georgetown
ens
quedava ben a prop per estribord, però els baixos sorrencs no
afavoreixen gens ni mica el fondeig de la major part dels vaixells.
Com
fem habitualment, una vegada instal·lats en un nou indret d'aquest
món, una de les distraccions és observar si hi ha algun vaixell
conegut i sobretot cap a on van amb els “dinguis”.
Més
tard ve l'exploració a terra.
L'endemà,
tot i que no era el millor dia par anar amb el “dingui” ens la
jugàrem i travessarem cap a Georgetown
sense problemes:
.JPG)
A
través d'un petit pont que creuava la ciutat entrarem al Isabella
Lake;
allí hi ha ha un bon dock per amarrar i poder baixar a terra:
.JPG)
Les
fruites i verdures es trobaven tant a les parades del carrer com al
supermercat:
.JPG)
Ja
ben carregats i de camí cap al vaixell ens arribà la sorpresa;
semblava “Port Aventura”!
Bé,
no sé si a l'atracció que em refereixo es diu “splash” o un
altre nom, però les onades que s'havien format tan sols sortir del
llac eren tan ben formades i dissenyades que semblaven fetes exprés.
-Ostres,
mai havia arribat tan xopa.
Val a
dir que tan sols desitjava no bolcar i protegir bé la motxilla que
hi portava la càmera.
Sortosament
aconseguirem arribar bé, però amb poques ganes de tornar a la
ciutat.
La
tarda fou més relaxada, amb platja, pales, volei i estel:
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Cap
d'aquests indicadors que han anat penjant la gent ens mostra un lloc
proper a les nostres terres. -Potser que hi deixem la nostra
empremta, no?:
.JPG)
Fa
temps que no veiem vaixells amb una bandera com la nostra.
Fa
temps que tenim ganes de tenir companyia i compartir la nostra
llengua.
Els
vaixells amb banderes canadenques i americanes s'emporten la palma.
Ja
comença a ser hora de trobar-ne alguna i fer petar la xerrada
De
moment els més propers són el Christian i l'Anne Marie de St
Tropez, que porten des del 2007 navegant.
I des
d'aquest petit racó de la platja que m'he fet meu per pocs
instants...
.JPG)
Us
explicarem alguna més a la propera entrada.
Ah! i un especial de tortugues del Boris.
.JPG)
Salut!
Els
del Miccoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada