D'Allan's a Normans Cay

Hola, com esteu?

Des d' Allan's Cay obro el quadern i escric:

A les 5 de la matinada del diumenge em despertà l'arribada del vent del nord.

Em poso una jaqueta i surto a coberta per fer una ullada i recollir uns texans.

Aleshores me'n torno al llit per continuar somniant un parell d'hores més.

Es lleva el dia i arriben els primers rajos de sol que van escalfant la coberta.

Traspasso uns quants petons a la pell del costat i surto a preparar el cafè.

S'escolta la música dels primers catamarans que porten a passejar als turistes:

Desperto en Boris que em reclama, com cada dia, un dibuix a l'esquena.

Esmorzen, recollim i ens preparem per fer rumb sud-est cap a les Exumas.

O bé les motos o les motores que passaven quasi a acariciar-nos ens han fet la guitza.

La boia de fondeig ha desaparegut, tan sols en queda les restes del cap escapçat.

És la llei del més fort, del més ràpid, del més “xulo”, del nadiu o del més atrevit?

Bé és una peça fàcil de canviar, recullo les restes i ens posem a navegar.

-Què li deu haver passat a aquesta embarcació? l'aigua se l'està empassant de debò:

Entre el vent i les veles el vaixell navega de valent, nosaltres atents a tot moviment:

Uns fideus “xinos” seran el nostre dinar, avui per cuinar t'has de ben lligar.

Les onades que aixeca el vent ens empenyen però val a dir que també ens fan ballar:

Les petites i allargassades illes es comencen a dibuixar sobre un mantell blau per l'horitzó:

Des de Normans Cay s'amaga lentament el color taronja per l'horitzó.

El vent ha caigut considerablement i la marea comença a pujar.

Quasi amb el silenci absolut deixo escapar la darrera llum del dia.

Els núvols que amenaçaven pluja han anat escampant la seva grisor.

Aquí hi vam fer la primera excursió de l'any:

Passejant entre les instal·lacions de la marina ens quedarem encants amb aquests taurons afamats:

Ja en són de bonics d'observar i contemplar des de certa distància, és clar!:

Més tard anem a descobrir el que s'amaga en el fons de corall.

Realment és sorprenent poder contemplar de tan a prop aquests pòlips.

Quines ganes de tenir a les mans una càmera aquàtica i poder disparar.

Tan sols en dos metres de fons hem vist una gran varietat de colors.

Aquest estrany animal anomenat pòlip,

cosí de les anemones de mar i de les meduses.

Cada pòlip està constituït d'un petit sac gelatinós.

Te a dalt de tot una obertura rodejada de tentacles,

que li serveix de boca.

Gràcies a aquests tentacles captura petits animals,

que digereix com un estómac,

i n'expulsa les restes per la boca.

A l'interior del sac hi ha unes algues minúscules:

sense elles, el pòlip mor.

Cada pòlip viu en una mena de casa calcària

que construeix ell mateix.

Nombrosos pòlips formen esculls de corall.

Aquest bell corall, és l'anomenat gorgon, malauradament és molt cobejat pels submarinistes.

Nosaltres l'hem trobat, ja sec i mort, entre la vegetació d'aquestes illes:

A qui no li agrada deixar-se captivar i observar de ben a prop una estrella de mar?:

Com podeu veure la solitud de les platges és latent a molts racons:

Poques construccions es troben entre aquestes illes, on el mitjà de transport és per mar o aire:

Des de les exuberants Exumas:

Fins aviat: