Poques vegades ens deixem la càmera i les poques vegades que ens la deixem em quedo amb les ganes d'emportar-me alguna imatge.
O
sigui que per més que pesi la carreguem a la motxilla i endavant.
Avui
ha estat el segon dia que hem tornat amb la bossa de la compra buida.
Res fresc ha arribat. La resposta de “tomorrow” de la botiguera
no sabem ben bé a quin dia de la setmana es refereix.
Però
bé, a canvi de fruita ens hem emportat unes dolces imatges:
Val
a dir que cada vegada em fa menys vergonya demanar permís per fer
una foto. O sigui que després d'unes paraules amables em prenc la
llibertat de disparar.
A en George li agrada molt xerrar, llàstima que la meitat de les paraules no les enteníem:
El
seu pare netejant i preparant els peixos per portar-los a la cuina
del seu restaurant el “Lorraine's”:
El
seu tiet lligant les conxes que ha agafat aquest matí per deixar-les
prop de les roques, i tenir-les ben fresques per quan les demanin els
clients:
Darrera
l'escola hem trobat un petit taller d'embarcacions.
La pesca és una de les activitats més fructíferes d'aquestes illes:
La pesca és una de les activitats més fructíferes d'aquestes illes:
I
si per l'aigua es mouen amb aquestes barques, per terra van amb el
golf-car.
Fins i tot els lloguen per poder passejar al llarg de
l'illa:
que la massa mare anem a preparar:
Boris, Jordi, Marga.
Molts records desde Catalunya familia,cap al mes de novembre (si tot va be) estare a la Patagonia,si encara esteu d'excursio i baixeu ja direu,SALUT!!!!
ResponElimina