MICCOASAIL: Goodbye Puerto Rico, Good morning Culebrita

Hola!

Tenint una bona previsió meteorològica per a curt termini decidírem deixar Salinas i navegar cap a les Virgin Islands. Més de 60 milles havíem de guanyar cap a l'Est i sabíem que no era fàcil. Però confiàvem amb el vent nocturn, suau i de terra prop de la costa i que més endavant un Est-Sudest ens empenyeria cap a les illes de Culebra o Culebrita.

Amb una llum clara i un vent de 14 nusos cap a les sis de la tarda deixàvem la badia de Salinas i ens dirigíem a la Boca del infierno (quin nom, oi?); una sortida entre esculls que atravessàrem ja de nit i que ens portava a mar obert.

En un principi semblava un mar prou acceptable amb onades llargues i navegables però a poc a poc ens adonàrem que la navegació s'anava fent cada vegada més costeruda.

Entre el vent de l'Est per proa, el corrent en contra, els baixos d'esculleres, les petites illes i les boies de pescadors, navegar a rumb directe, tal com estava previst, no ens ajudava a avançar massa i no volíem donar més "canya" al motor. Aleshores decidírem navegar a vela tot modificant el rumb. Però la veritat és que no acabàvem de trobar un bon rumb.

Vam passar part de la nit avançant lentament tot esperant millors condicions i fent més d'una virada per anar guanyat milles.

El vent d'Est-Sudest que estava previst es retardà tant com pogué oblidant-se completament de nosaltres. Una mica a l' “estil dominicà”: -ahorita vengo. Aquesta expressió equival a: d'aquí unes hores.

Però tot s'acaba i tot comença, o sigui que després d'unes petites ruixades que ens rentaren la cara de bon matí, un bonic i lluent arc de Sant Martí ens saludà i ens anuncià que ja podíem posar rumb directe cap a Culebra. Aleshores la navegació passà a ser quelcom més confortable i a millor ritme:

Passàrem de llarg Culebra, doncs ja hi passàrem el mes d'abril de l'any passat.

Fondejàrem en aquest racó de l'illa de Culebrita cap a les 10 del matí.

Aquest encantador racó entre la Punta Botella i Montecristo Primero no ofereix més serveis que els que pot oferir un espai natural força verge:

Amb una platja de sorra més fina que les estores de la reialesa:

Amb unes piscines-jaccuzzi d'aigua clara i pedra natural:

Amb camins que recorren els indrets de l'illa, i amb vistes des de dalt del turó:

D'altres camins que porten al far de la Vereda. Bé el que en queda del far. Tot i que unes plaques solars dalt de la torre produeixen llum per a tota la nit: