retorn a les BVI

Hola!

D'entrada donar-vos les gràcies per les felicitacions que ens heu fet arribar!

Tot i que no ens esperàvem passar el dia de St. Jordi a les Virgin Islands, aquí estem.

El diumenge passat ens acomiadàvem d'elles.

Posarem rumb cap a Saba esperant que el vent ens acompanyés.

Però l'alegria va durar tan sols una hora, aleshores començàrem a cenyir i escorar cada vegada més.

No m'esperava una navegació massa agradable, és cert. Però s'hi sumaren altres coses.

El vent de l'Est és el vent de l'Est i pocs canvis fa que donin treva per a moltes hores.

Però alguna cosa em deia que el dia no es posava de part nostra.

Les onades eren una bona distracció pels peixos voladors, i un bon moviment per a nosaltres i el vaixell.

Fent guàrdia a la banyera em vaig adonar que el pilot automàtic no treballava bé, perdia el rumb i el vaixell derivava cap al vent.

I efectivament, després d'haver fet algunes comprovacions ens adonem que el pilot automàtic (el Fernandito) per el rumb, com si no pogués dominar amb suficient força i el mar. Aleshores la pantalla es quedava amb la paraula “drive” i començava a sonar una alarma. Alguna cosa no anava bé.

Cau el sol i es comença a fer fosc, sobre el mar tan sols es veu el color blanc de l'escuma que deixen anar les onades al trencar-se.

En Jordi comença a fer una revisió per veure si pot detectar d'on ve el problema. Jo a la roda, en Boris ajudant al seu pare.

Llanternes, clau anglesa, caixa d'eines, bidons, cables, recanvis .. en pocs minuts tot queda escampat entre la cabina i la banyera.

Just en el moment més oportú s'alça una onada per babord i lliscant per tota la coberta penetra per l'única escotilla que no estava del tot tancada. Amb l'acompanyament de l'escorada comencen a caure totes les eines i estris que s'havien desplegat.

-Ràpid eixuga l'ordinador i la tablet ...

Sembla mentida però tot ve en el mateix moment.

Del pilot automàtic no ens en podem fiar, això vol dir que cal estar a tothora a la roda del timó.

Dins la cabina sembla tot plegat un desgavell. Amb cura i paciència deixo als dos homes al comandament del veler i intento eixugar-ho tot, posant cada peça al seu lloc corresponent.

Bé, com he sentit a dir a alguns navegants: el temps d'espera per a prendre una decisió és molt important, no cal precipitar-se.

Quasi tot enllestit i surto a fora, sense més paraules sento:

-¡que viene una ola!

Un segon més tard sento l'aigua que em refrega l'esquena i seguidament en Jordi queda ben dutxat.

-La veía, la veía venir.

Un segons de silenci i li dic:

-ja saps el que penso, oi?

Quan no s'acerta en la previsió, quan hi ha algun aparell de navegació que no funciona, quan navegar et pot desgastar física i moralment, quan no hi ha cap pressa per arribar a un lloc concret i tens l'opció de tornar enrere amb millors condicions. Amb tot això no crec que hi falti cap altra explicació.

No fa molta gràcia haver de desfer milles a aquestes latituds, ja n'havíem navegat unes quantes, però tal com s'han posat les coses decidim posar rumb cap a The Baths. El fet de conèixer aquest fondeig ens dóna més seguretat per arribar-hi a mitjanit.

Entre els tres anem fent relleus i passant una bona estona de tornada. 
Tot plegat vam fer 86 milles per tornar pràctcament al mateix lloc. 

Arribant a la zona del fondeig  deixem caure l'àncora a uns sis metres de fons.

Dilluns al matí deixem el fondeig per posar rumb cap a Tortola, dons a la Nanny Cay Marina hi ha una botiga de recanvis nàutics, la Budget Marine. On també contemplem la possibilitat de poder trobar algun tècnic i treure'n l'aigua clara.

Mentre naveguem les 11 milles que hi ha fins a Tortola anem provant el pilot. Decididament podem dir que funciona quan no és forçat ni pel vent ni per les onades.

Les casualitats són les casualitats i a l'entrar a la marina ens diuen que no tenen cap lloc disponible.

Nosaltres tot dissimulant, com qui no s'ho vol creure anem cap al dock del fuel. No venim precisament a repostar però aprofitam l'ocasió. Aleshores parlem amb un dels mariners per comentar-li que necessitem fer una parada tècnica i resoldre un problema que tenim. I molt amablement ens ofereix un lloc per amarrar-nos.

Amb poc més de mitja hora anem a buscar el Clement que ens han dit que hi entén de pilots, entre ell i en Jordi revisen i descarten, però el fet que funcioni amb vents favorables i bona mar entre les illes els desorienta a tots dos.

Finalment troben el problema que ve de la soldadura d'inoxidable d'on està connectat el braç del pilot amb el sector de la canya del timó.

L'eficàcia del Clement i dels treballadors del taller fa que en menys d'una hora ja es pugui tornar a muntar.

Ens quedem sorpresos de la rapidesa.

De vegades és trobar el lloc i la persona, és clar.

Per la nit ens relaxem entre la bugaderia, un sopar amb l'estofat de vedella que vam envasar a Kinsale, una terrassa, una coca-cola i sota la llum de la lluna .. estirats a les fresques hamaques que hi ha prop de la platja de la marina.

-Em sembla que avui en Jordi podrà dormir molt més tranquil·lament. Bé ell i nosaltres.

Uns minuts abans de sortir de les BVI:

Navegant cap a Tortola:

Amb el Clement descobrint l'avaria:

Content d'haver trobat la solució:

Pujant al pal per treure el cable de la Trinqueta:

Retallant les bandes protectores que s'han estripat:

Salut i esperem explicar-vos millors aventures més endavant.

Fins aviat,

B-J-M