dimecres, 31 d’octubre de 2012

A North Carolina ja surt el sol

Hola,



després d'haver rebut uns quants missatges de la família i dels amics volem dir-vos primer de tot que estem bé.
Per a nosaltres ha estat la primera experiència d'aquest tipus.
Ja feia més d'una setmana que anàvem revisant la formació del Sandy.
Bé, si hem de dir la veritat, tot el temps que hem estat per aquestes terres americanes el Jordi se n'ha ocupat de veure l'evolució dels vents i la formació de turmentes, tempestes i altres.
Així doncs al veure que aquesta anava creixent a mesura que s'anava apropant cap a nosaltres vam prendre la decisió de cercar un refugi. Un refugi que per sort trobàrem a poc més de 24 hores de que l'huracà tingués la possibilitat d'apropar-se més.



La sort també ens acompanyà quan la direcció del Sandy s'anà enfilant cap al nord.
Aleshores restarem a l'expectativa, revisant el temps i escoltant les notícies que anaven actualitzant per la televisió americana.
Evidentment el fet de tenir la proximitat d'un huracà que tenia aquestes dimensions desmesurades et feia despertar altres sentits, et feia pensar i reflexionar.
Com ja haureu vist en algun canal informatiu el mal que ha fet a la costa est americana no te paraules.
Just davant meu tenia una revista amb una imatge del port de New York abans de la topada amb
l´huracà. 
-El Miccoa podia haver estat allí!,pensava
També cal dir que en el seu pas pel Carib- Haití i Cuba s'emportà la vida de més de 110 persones.
Ahir volíem mirar unes imatges de vídeo del diari digital però no es descarregaren. Ho deixarem córrer. Millor no veure-les. Massa a prop. Massa a flor de pell.
Però bé, les casualitats del destí ens portaren a desfer camí i començar a fer Sud:



Ja podeu veure la nostra posició segons les coordenades que hem publicat en aquest mateix blog.
És obvi que mai saps el que et pots trobar ni on ho pots trobar. Però cal estar informats, posar tots els sentits i estar preparats per anar a buscar un bon refugi. 
-La seguretat? mai sobra
O sigui que ara en aquests moments estem tranquils i preparant diferents opcions per fer ruta cap el Sud.

Avui tenim un dia clar:



I des de Minnesott Beach us volem donar les gràcies per fer-nos arribar les vostres mostres afectuoses i donar-vos tranquil·litat tot i les imatges, esfereïdores, que possiblemet haureu vist.

Com també una mostra de condol per les persones que perderen la vida del vaixell britànic HMS Bounty i les que han estat víctimes dels desastres d'aquest desagradable i trepidant huracà.

Salut:



i fins aviat;
Boris, Jordi, Marga

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Minnesott Beach, NC

Hola,
Cada vegada que obrim la previsió del temps ens quedem en silenci.
 Si la proximitat de l'huracà Sandy cap a les 12 del migdia era aquesta:


Passades 5 hores ja s'ha anat desplaçant cap al Nord-Oest, cap a la costa de New York.

Aprofitant que havia baixat la marea, hem sortit a fora a veure el riu:


Les temparatures han baixat sensiblement, el vent bufava més aquí que a dins la marina.
Potser l'hem encertat, doncs ens sentim prou segurs en aquest refugi.
Ara es pot veure clarament l'estretor de l'entrada i el poc fons:


Ara entenem que des de fora no veiéssim cap màstil ni res semblant.
Doncs queden ben amagats en una entrada prou camuflada.
I com veieu avui ja hem vist el primer raig de sol en un cel trencat:


Esperem que tot i la força que ha anat agafant l'huracà sigui respectuós amb les ciutats que toparà.
Mentrestant nosaltres estarem a l'expectativa.
Molta sort pels nostres amics de més amunt i pels que estan navegant!


Fins aviat.
Miccoa; Boris, Jordi, Marga.

des de Wayfarers Cove Marina-Carolina del Nord

Hola,
com ja sabeu de moment estem a refugi en aquesta marina:


Esperant que passi l'huracà Sandy que sembla ser que s'enfila cap a la badia de Chesapeake.
La verita és que sigui on sigui fa posar la "pell de gallina"
Aquesta nit ens ha deixat pluja i vent de 30-37 nusos.
Ens ha respectat prou.
Hem reforçat els amarratge per si de cas i de moment cal estar a l'expectativa i a l'evolució de la seva trajectòria.
Mentrestant paciència i temps per la lectura:


Un dia de descans pel Boris per haver acabat els deures de la quinzena:


I esperem que aviat torni el bon temps!
Salut:


i fins aviat,
Jordi, Boris, Marga.

dissabte, 27 d’octubre de 2012

De Bonner Bay a Minnesott Beach-Wafarers Cove


Ahir divendres vam tenir una bona navegació de Bonner Bay a Minnesott Beach-Wafarers Cove.


El Genaker n'és una bona mostra:


Amb vent de 15 a 19 nusos per l'aleta d'estribord navegàvem a més de 7 nusos:


Entràrem cap al migdia a Oriental. On fondejàrem a l'entrada de les marines que hi ha i seguidament trucàrem per demanar un amarratge.
Però o bé estava ple (aquestes marines són molt petites), o bé no hi havia prou fons per poder entrar amb el Miccoa.
Aleshores vam descarregar-nos el temps i a la vista del que s'apropava vam trucar a altres marines properes.
La que ens oferia una plaça estava a unes 6 milles sud-oest. Molt bé! Però ... casualment no teniem la carta de navegació; tallava just per la waterway i aquesta marina estava fora de ruta.
-Com pot ser que sempre ens toca, per una raó o altre, haver de navegar sense cartes? Li vaig preguntar al Boris.
-Ell em respongué: així ho feien abans!
És veritat!
I com us podeu imaginar navegarem pel mig del Neuse River sense perdre de vista la informació de la sonda.
Tot i tenir les coordenades, la sorpresa va ser que a l'apropar-nos cap a la posició que havíem marcat ... cap dels tres véiem l'entrada.
Deixarem passar un veler per veure si ens portava cap a la marina, però res de res perquè se n'anava més enllà.
Finalment amb els prismàtics intuirem unes marques d'entrada.
Ha de ser aquí per nassos!:


Però si aquesta entrada és per piragües com a molt! Com pot ser que hàgim de passar per aquí!
I ens la jugàrem; entre la sorra de platja i l'aigua color de xocolata el capità anava seguint les nostres indicacions i amb només 1,5 metres de fondària el Miccoa entrava sense fer cap sotragada:


Això és veure-ho per creure-ho:


Sembla un amagatall de pirates. 
Sembla un forat fet a terra amb un pam i mig d'aigua. 
Sembla que el destí ens ha portat fins aquí. 
Esperem haver-la encertat!

Fins aviat,
Miccoa



d'Elizabeth River a ... Banner Bay


Hola!

“Qué vamos a hacer hoy para darle color?” diu una cançó de Bongo Botrako.


Ens agradaria quedar-nos un dia més en aquesta ciutat que rep a tots el navegants que arriben amb un caliu especial; una rosa per a les dones, una presentació de tot el que ens pot oferir la ciutat i un una mica de pica-pica amb la degustació de vins de la terra.


El més interessant no és el menjar ni el beure, al menys per a mi, sinó el contacte que pots fer amb la resta de navegants que expliquen part dels seus projectes
Però amb el bon temps que fa decidim soltar amarres i anar fent camí; bé millor dit desfer camí perquè quasi fa quatre mesos que vam passar per aquí.
Amb un cel ben diferent; amb pedregades i turmentes.
En canvi avui fa un dia excel·lent:


Ens aturem en el mateix fondeig que passarem la nit de Sant Joan, aquesta vegada amb la companyia d'altres velers que porten la mateixa ruta:


I sobretot amb l'escalfor d'un sol que el degustem fins al darrer segon:


La nit passa tranquil·la i la matinada ens sorprèn:


 primer per la llum:


i després pels canvis de color en el paisatge.
Un paisatge humit i tenebrós:


Ens prenem l'esmorzar i engeguem motor:


La boira no s'aclareix i estem a les portes del “Pungo River Canal”; això vol dir que cal estar alerta a les marques i a les zones de pas per no encallar-nos en els baixos:


Aleshores, davant la poca visibilitat decidim tornar a fondejar separant-nos un xic del canal de navegació.
Esperem uns minuts i... arriba la claror:


Avancem cap el Palmico River amb una temperatura excel·lent:


Amb algun insecte que descansa a prop nostre.
Com que les libèl·lules no piquen als éssers humans i són valuoses com a depredadors pel fet que controlen les poblacions d'insectes com els mosquits i les mosques,ja es pot quedat tot el temps que vulgui navegant amb nosaltres:


Sens dubte que no ens podem queixar, ha estat un dia ben entretingut.
Ara ens toca anar a cercar un bon fondeig per passar la nit. I apropar-nos a la població d'Oriental
Banner Bay pot ser una bona opció.
Hem de veure les previsions meteorològiques. Perquè el cap de setmana pot ser ben mogut, doncs hi ha la possibilitat que s'apropi l'huracà Sandy per aquesta zona.

Mentrestant enfornarem:



Salut i ja us explicarem més ben aviat.
Miccoa




dimecres, 24 d’octubre de 2012

La tardor al Dismal Swamp

Hola, com esteu?


Com ja heu pogut veure hem començat la nostra segona etapa de navegació.

El passat dissabte navegarem per la badia de Chesapeake cap a Norfolk:


El sol era calent, però el vent ben fresquet:


El Miccoa navegava a bon ritme amb l'ajuda de les veles i un xic de motor.
I a  mitja tarda ja erem davant el fondeig de la ciutat:


 Norfolk és considerat com el centre històric, centre urbà, financer i cultural de la regió:


I a partir d'aquí ens endinsarem en el ja conegut Great Disaml Swamp:


Aquesta vegada amb la companyia d'altres vaixells i motores:


Retrobant-nos amb el Robert, qui ens deixà un llibre de navegació de la badia:


Els colors de la tardor en aquest canal no deixaven de captivar-nos:


Sense deixar de vetllar per la fondària amb la seguretat de no quedar-nos encallats:


El color de l'aigua és ben igual que quan passarem el mes de juny, però el color i la varietat de les fulles ha canviat:


Ens trobem amb els vaixells canadencs que baixen cap el Sud a la recerca  de zones més càlides com les de Floria o Bahames:


Quan despunta el día hem de començar a fer camí, els horaris dels ponts s'han de respectar:


Tot i així ens toca esperar:


Abans d'arribar a Elizabeth City la zona de navegació s'eixampla:


I el color verd es diversifica.
-Quina sensació!


Sigui a l'escola o sigui al carrer
sigui a casa o sigui a la plaça
Amb castanyes o panellets,
Amb suc de poma o moscatell
Amb als amics o la família
Sigui de día, de tarda o en la foscor
que en gaudiu d'aquesta festa de tardor.

Nosaltres ens vam menjar aquestes galetes.
Salut:



Miccoa