diumenge, 26 de febrer de 2012

Rumb cap a l'Oest ...

Holaaa!

A poques hores de recollir l'ancla i posar rumb cap a .... l'Oest per iniciar una nova singladura.
No és fàcil decidir-se cap on anar, hi ha tants llocs interessants!!!



Esperem que l'alisi ens acompanyi i el Miccoa ens porti a bon port.


I ens emportem el color ocre escampat per tota la coberta del vaixell a causa de la presència de l'Harmattan (vent alisi de l'Àfrica Occidental fred, sec i polsegós. Bufa al sud del Sàhara cap el Golf de Guinea entre novembre i març. En el seu trànsit sobre el desert pren fines partícules de pols, entre 0,5 i 10 micròmetres. Quan bufa intensament pot empènyer la pols i la sorra fins Nord-Amèrica).

I la gentilesa d'aquesta gent:



Que porten el ritme a la sang i d'aquesta festa de Carnaval en treune molt de suc:















Tot un contrast de cultura, oi?

Doncs bé nosaltres us esperem a l'altre costat de l'Ocea`!!!!!!

dissabte, 18 de febrer de 2012

Des de Mindelo

Hola!
Què tal?
Nosaltres a punt per a creuar l'Atlàntic.
Podreu seguir la nostra posició clicant a: on som?  de l'encapçalament de la pàgina.


Bé que ens en recordarem d'aquesta bahia de Mindelo, casa nostra per uns dies, vista des d'una balconada:






Després de passar un dies  fondejats en aquesta bahia hem pogut parlar i compartir  bones estones amb altres tripulants:



Hem gaudit de vetllades en altres vaixells:

Aquests són alguns dels nostres veins.

El Corne Muse amb una noia belga de capitana:


El Pájaro, el vaixell del Fernando, un canari guitarrista:


El Joceba, el vaixell de l'Eduardo, la Claudia i l'Angelo.
Porten més de 20 anys navegant.
Quasi res!



El Guayacán, un vaixell molt acollidor, amb la Maria, el Basilio i el Dani ( un "barco-stopista") a bord, rumb cap a Venezuela:




En Jordi recollint la seva motxilla que s'hi va deixar a bord, per sort no eren milles cap a l'oest:




El Noème, un vaixell construït al jardí de casa la Marie-Héléne i el Patrice, rumb cap a Guadalupe:


No sabem si tornarem a coincidir amb aquests vaixells, si més no ens en queda un bon record.

Casualment hem pogut visitar a una gallega que ja fa uns anys que viu a Mindelo, en una casa amb molt caliu:






També hem conegut a gent d'aquesta terra, la Magguie i la Rosa-Augusta, i ens han portat a gaudir d'una Tamborinada:

Hem passat estones mogudes i d'altres tranquil·les, com aquesta; fent taller per aprendre a cosir el cuir:


Tot i que les empreses xineses també s'han fet lloc en aquestes illes, la Rosa porta el seu negoci de roba, joies i objectes de regal:


Part de la mercadería la va a buscar a Brazil:


Com ja sabeu: "l'esport fa amics" i així vam passar un matí entretingut tot jugant futbol:



 Primer amb intimidació, és clar!
LLavors sense complexes:



Després d'un gol ve la satisfacció:



I la música no deixa de fer-se sentir i és que estem a portes de ple Carnaval.
Tal com diu la guía turística:

"Carnaval Crioulo. A festa mais importante de São Vivente é o Carnaval, adaptação crioula da festa brasileira. Os desfiles organizados são muito apreciados. Ouvem-se batucadas por tota  a cidade e formam-se desfiles espontâneos, esfuziantes de alegria."


Ja us explicarem per on caminarem:



FINS LA PROPERA!!!


dijous, 9 de febrer de 2012

Sao Antao

Hola!

Com van les temperatures?
Nosaltres no tenim les temperatures tan baixes, evidentment, ni neu, però el que sí hem tingut és
força vent:
vam arribar fins els 42 nusos dins la mateixa Bahia de Mindelo.
Això vol dir que vam estar pràcticament tot el dissabte passat dins el vaixell.
Llàstima perquè havíem quedat amb altres navegants per anar a veure el futbol i l'ambient en un bar caboverdiano.
Ens comunicavem a través de l'emissora amb altres vaixells fondejats i alhora estavem vigilant que tant la nostra ancla com la dels altres vaixells estés ben agafada i no s'escapés.
El so del vent parlava per si mateix i cap a mitja nit.... -zas!!! sentim un crit!!
El vaixelll de davant nostre es va moure uns metres, per  sort  l'ancla es va tornar a agafar!!!
En pocs minuts tothom va tornar al seu lloc.

I aprofitant un dia de sol vam decidir fer una excursió per l'illa més verda de Cabo Verde, no ens la podíem perdre.
O sigui  que ... vam matinar, vam agafar un ferri, vam contractar un aluguer i vam enfilar per un camins amb vistes espectaculars.




Vegetació dels cactus característics de l'illa:


Entre pins i eucaliptus les escarpades roques volcàniques:

Els historiadors ens escriuen que aquest arxipèlag d'illes volcàniques va ser conquistat pels portuguesos en el segle XV. L'any 1462  van desembarcar els primers colons a l'illa de Santiago i van fundar Ribeira Grande. L'economia va començar a girar entorn a la plantació de la canya se sucre.




Amb una parella de Dinamarca vam compartir les despeses del lloguer de la ranxera:



Aquestes illes des de la seva colonització van tenir un important interès estratègic; en el segle XVI es van convertir en un punt d'escala dels bucs, per la seva perfecte situació geogràfica. Però a principis del segle XIX la fam i la corrupció van marcar negativament en l'evolució d'aquestes illes.


Per aquests camins adoquinats hi passen ranxeres i furgonetes per a fer tot tipus de transport:





Els conos del volcà amb les seves arestes:


Les cabanyes que es construeixen de forma ben natural:




Les seves cries:


que lliguen per les potes.
Per cert, en fan un formatge de cabra molt bo i fresc:






Ja en en segle XX Cabo Verde començà a recuperar-se. Va formar part de Portugal com a província d'ultramar. Però l'ambició no acaba aquí perquè uns anys més tard, el seu sentiment independentista fa que aconsegueixi la independència l'any 1975.


Xuclant el sucre de la canya:




I aquestes són les imatges de la praparació del pastís i la festa que vam fer amb altres navegants per l'aniversari dels tretze anys del Boris:








.


.



I fins la propera que sera a ....??