dimecres, 29 de maig de 2013

Molts pensaments i poques paraules

Hola!
Després dels darrers dies amb el “corazón en un puño”, amb l'esperança d'un bon desenllaç del rescat del Juanjo Garra ... ens hem quedat amb ben poques paraules.
-Aferrem-nos a la vida ara que podem.

-Mirem-nos el món amb els ulls ben oberts.

-Recollim les veles protegint-les del sol i el vent.

 Elles ens porten a port més ràpid o més lent.



i.... continuarem somiant amb el cor valent.

Salut i ens veiem aviat,
Boris, Jordi, Marga






diumenge, 26 de maig de 2013

Marina Internacional Bahía Redonda


Hola!


Malauradament la realitat social a Venezuela no és massa agradable.
La major part de la gent t'adverteix que cal anar en compte; ni joies, ni motxilles, ni res que pugui cridar l'atenció com a objecte de valor. O sigui que no és el moment d'agafar la càmara de fotos, ni molt menys.
La violència ha pujat en els darrers anys i el nou govern de Maduro ha creat força malestar.
Tot i això avui m'he deixat portar al mercat central per una Colombiana que fa 10 anys que viu en aquest país.
Aleshores...
-Ens posem uns bitllets de bolívars entre els sostenidors i unes bosses buides reciclades a les mans.
-Agafem un ”taxi por puesto” on es comparteix amb la resta de la gent de qualsevol cantonada.
-Eren les dotze del migdia i encara hi havia cua llarga per obtenir aliments del “mercal” (on es troben els productes bàsics a uns preus raonables i fora de l'especulació, doncs l'acaparament i la matexa especulació dels preus és en aquests moments una lluita constant. Segons el taxista a partir de les 5 h. de la matinada ja es comencen a formar les cues.
-Semblant a qualsevol mercat de poble o ciutat, un munt de parades de fruites, verdures, ous, formatge i carn s'apilen per exposar els productes. (Bé potser la higiene es força justa, però després d'haver passat per Cabo Verde i República Dominicana.. ja no se'm regira el ventre).
-Ni un turista ni cap persona de pell blanca entre els passadissos estrets, plens de gent i de brossa pel terra.
-Aus i bestiar viu que es maten al gust de qui paga.
-Algú ens crida: “grinkos”, jo me'ls miro amb un somriure, ella els contesta amb una expressió i accent familiar: “tu país es mi casa”.
-Carreguem les bosses amb les fruites i verdures fresques.
-Pel que fa a la farina ja m'ha dit el taxista que em seria difícil de trobar-ne, però en trobem encara que de 10 bolívars que costa al mercal aquí ens en demanen 25.
-Tornem cap a la marina, dono una bossa de fruita a un company que m'ha deixat fer dues rentadores en el seu vaixell.
-Fa molta calor i el cel es va cobrint de núvols, s'estén a poc a poc un mantell blavós que es va aproximant amb discreció.
-La turmenta comença amb els dibuix allargassat dels llampecs lluminosos que es fan sentir al cap de pocs segons esclatant amb un tro.
-Amb la nevera plena penso: “tant de bo tothom tingués això”.



I, des d'aquí, un xic al corrent del que ha passat en l'expedició del Dhaulagiri, desitgem molta sort tant per l'equip de rescat com també al nostre amic Juanjo Garra.

Fins aviat.
Salut:


Boris, Jordi, Marga.

divendres, 24 de maig de 2013

des de Puerto la Cruz- Venezuela

Hola!

Aquestes són algunes de les sensacions de la darrera travessa de Les Saintes a Venezuela:
Navegar “en conserva” és navegar junt amb un altre vaixell, i tenir algú amb qui comunicar et fa sentir més acompanyat.


No és el dia de St Valentí ni el de St Jordi però un cor d'estels es dibuixa en un cel tot cobert de puntets lluminosos, és sensacional!
Una lluna clara i creixent llueix amb la seva llum plena d'energia, tal com m'agrada a mi.
Llevar-te d'hora és veure l'espectacle acrobàtic dels peixos voladors entre les ones.
Cavalcar sobre el relleu del mar és moure't i ballar al seu ritme, rebent les seves vibracions.
Desplegar les veles és una manera d'assaborir la intensitat del vent.


Veure només aigua al teu entorn és adonar-te de la immensitat de l'Oceà.
Fel el càlcul de les milles navegades és adonar-te de la senzillesa d'aquesta forma de viatjar.
Veure com una au voreja el veler i t'observa és voler i no poder-la acariciar.
Sentir el so agut de l'alisi és preparar-te per si les veles cal trimar.
Lluitar amb un peix més fort que tu és acceptar que tard o d'hora s'escaparà.


Veure els núvols creixent és estar a l'espera que pujarà i modificarà el vent.
Imaginar-te els primers vaixells que navegaren per aquests mars és creure en l'esperit aventurer.

Des de la “Tierra de gracia”, nom que li donà C. Colón a  l'albirà aquesta terra en el seu tercer viatge l'1 d'agost de 1948 quan arribà a la desembocadura del riu Orinoco.


Salut i bon cap de setmana.
Boris, Jordi, Marga.





dimecres, 15 de maig de 2013

abans de deixar Antigua

Hola!

Entre Antigua i Barbuda s'hi troben 365 platges, sí una per a cada dia de l'any!


Nosaltres estem més que bé en aquesta d'aquí.


Llàstima que per manca d'una càmera fotogràfica no us pugui ensenyar el fons entre roques i esculls on s'hi troba una gran varietat de peixos, coralls i tortugues.
Em sembla que haurem d'omplir una guardiola i comprar-ne una.
I bé, ja a pocs dies de començar a fer sud cap a Venezuela, ens deixem perdre pels camins que voregen aquesta illa:


Si el març passat vaig encantar-me una bona estona observant aquests animals entre els arbres, aquesta vegada me'ls vaig trobar al mateix lloc:


Doncs no és casualitat, perquè segons he llegit:
-sabíeu que entre els estudis realitzats amb les sargantanes s'ha pogut demostrar que un mascle pot tenir varies femelles i junts viuen vinculats a un arbre, com més gran sigui aquest més femelles hi haurà a l'arbre, tot i que només serà un mascle el que defensa el territori movent enèrgicament el cap, doncs no en dubte d'atacar i mossegar a altres mascles que vulguin envair el seu territori?
Jo evidentment no ho sabia i sincerament m'ho crec.


Us esperem a la propera entrada.
Salut i fins aviat,
els del miccoa.




dilluns, 13 de maig de 2013

Freeman's Bay- English Harbour- Antigua

Hola!


Mar del Carib que amagues milers de secrets viscuts.
Com una adolescent que guarda el seu diari de colors.
Illes rocoses que us eleveu silenciosament de la superfície.
Com l'ocell que aixeca el vol quan intueix una amenaça.


Caçadors de terra i mar que escolliu les vostres preses.
Com el colibrí que xucla de la flor el millor nèctar.
Tindrem dinar i sopar a taula per assaborir i compartir.
Com es fa en les millors famílies, entre mariners o amics.



I amb aquest retall d'un vers del poeta rus Atanasio Fet:
...

contarte que en todas partes 
hay un soplo de alegría, y aunque no sé qué contar, 
hay canto en el alma mía.

Ens veiem en la propera entrada.
Salut, B-J-M

divendres, 10 de maig de 2013

Pigeon beach

Hola!
Amb un cel carregat de núvols i un lleuger vent de l'est, deixem el dingui en un dock de la platja i ens enfilem cap a un dels petits turons que formen el relleu d'aquesta illa del Carib.


Sembla que el dia ens acompanyi en aquests dies de reflexió per prendre una decisió de cara els propers mesos.


El so del vent i el moviment de les fulles dels arbres és la nota predominant que s'escolta al llarg del nostre recorregut.



Des de dalt l'altiplà es poden veure molt clarament els racons entre els manglars que seran el refugi estiuenc d'alguns vaixells.



Soques d'arbres ben arrelades enmig de les roques que segurament, amb fermesa, hauran aguantat algunes turmentes tropicals.


L'aigua de coco és una beguda molt refrescant i també molt fàcil de trobar entre la vegetació d'aquesta i d'altres illes, però no tan fàcil de poder escapçar de l'arbre!


Sempre et sorprèn algun nadiu que vol ser fotografiat:
-can you take a picture please?


Li vaig dir que la podria veure al blog i .. la paraula és la paraula.
Que tingueu un bon dia- Have a nice day!
B-J-M

dijous, 9 de maig de 2013

per Antigua

Hola!
Aquestes són algunes de les darreres activitats d'aquests dies.
Fent una barbacoa de peix fresc en un altre vaixell, en aquest cas al Yemanja Dos, sempre va bé per fer noves amistats:


Rescat d'una tortuga que malauradament acaba de morir. Possiblement ha estat víctima d'una hèlix que li ha ferit la part superior de la closca. El Boris l'ha trobat quan encara sagnava per la boca.
-una llàstima!


Una amiga ens deixa el seu cotxe per anar a fer una ullada a les marines de l'illa.
-Com lliguen els vaixells durant l'estació d'huracans?


També fem una visita a una de les escoles d'Antigua; Island Academy International.


A bord del Thendara, un clàssic vaixell del 1936.
Demà inicia la seva singladura cap a Mallorca.
Amb un equip de 10 joves tripulants.
El capità ens convida a entrar-hi i ens n'explica algun detall.


Aquesta illa te només un 18% de terra cultivable, amb dos problemes ecològics importants: la sequera i la creixent tala de boscos. Això vol dir que les fruites i verdures són força cares i l'aigua cal pagar-la a un preu força elevat.
O sigui que estem esperant amb candeletes la pluja, per tal de poder omplir un xic els dipòsits amb els cubells que preparem a coberta.
Ja veieu que no sempre hi ha abundància de tot. I que els recursos són els recursos.



Fins aviat,
els del Miccoa.