De Mayaguana a Manzanillo Bay (R. D.)

Hola, com esteu?

Prendre decisions no sempre és fàcil, però s'han de prendre!

Descartarem l'opció de recalar a les petites illes de Turcs and Caicos i navegarem directe cap a la primera illa de Bahames. Com qui tanca un cicle recalarem al mateix lloc que el passat mes de maig.

La nit fou relativament tranquil·la tant per la navegació com per les poques embarcacions que navegaven prop de la nostra ruta.

Habitualment les primeres hores del matí, les meves preferides, rebem amb un somriure aquests cetacis que com jo adoren la companyia. Ens segueixen una estona tot saltant i observant-nos amb atenció, fent-nos escoltar algun so de salutació. -Potser algun dia acabarem banyant-nos al seu costat i acariciar-los ? Qui sap?!:

La llum del dia no ens donà suficient temps per arribar a Abraham's Bay, però sí per fondejar a l'Oest de Mayaguana, a Betsy Bay:

On el Boris tingué temps de pescar:

No només aquest peix de colors tan característic del corall que retornà a l'aigua.

-”Peix no conegut, perillós per a la salut”

També pescà un tauró d'aproximadament un metre, però les seves fileres de dents esberlaren el fil just a pocs metres de pujar-lo a bord.

L'endemà navegarem cap a Abraham's Bay, donarem la sortida de Bahamas, descarregarem el temps, enviarem treballs escolars, correus, entre altres i compartirem una estona amb els habitants de l'illa en un bar multi-sonoritzat entre els videoclips, la televisió, la música a tope i el so de les fitxes de dominó que petaven sobre l'única taula de fusta de la sala.

D'entre les tres possibilitats que havíem contemplat per arribar a República Dominicana: Samaná, Luperón o Manzanillo, les condicions meteorològiques ens ajudaren a decidir i posar rumb cap a Manzanillo.

Sortírem de Mayaguana a la mateixa hora que intentava sortir el sol entre els núvols, núvols que dibuixaven relleus ondulatoris entre el blau del cel.

Per guanyar milles ens atrevírem a passar pel camí curt: pel Coral Breaks, deixant a babord el Guano Point. Tot i la poca visibilitat que hi havia del fons per fet de tenir el sol de cara i la poca fondària en un pas estret d'esculls, val a dir que aquesta vegada, per sort, el GPS coincidí amb la carta nàutica.

Rumb 158º amb cel cobert per estribord, per popa i per babord. Per proa cel obert!

Ens fixem com evolucionen les capes de núvols; castells de cúmulonimbos em recorden a una turmenta, de ja fa anys a Coll de Nargó.

En Jordi tot observant es veu com un fibló es depenja per popa, tan sols a dues o tres milles. Amb els prismàtics es pot veure la massa d'aigua que aixeca la gruixuda mànega:

Fa impressió fins i tot veure-ho des de la distància.

“... dentro y alrededor de las intensas corrientes asociadas con grandes cumulonimbos y cúmulos congestus, puede desarrollarse un vórtice de aire como el que forma el agua al desaguarse. El aire puede salir despedido del centro, como resultado de tanto giro, lo que equivale más o menos a una bajada de presión. Una tuba es una columna o cono de nube que desciende del centro de uno de esos vórtices...”

I aquí se'n formava un altre:

Posarem motor per allunyar-nos dels fiblons més ràpidament.

Cap altra vela, ni màstil ni casc es veia en el nostre radi de visió.

El mar, les onades, el sol, el vent i els núvols per a nosaltres sols.

A descobrir altres indrets, altres illes, lluny de casa i de la nostra gent.

Després d'una tromba d'aigua que ens restà la cara de bona matí, el cel s'obrí i a poc a poc el relleu geogràfic d'Haití i República Dominicana es feia cada vegada més gran.

És hora de canviar el color de la bandera:

Una vegada ja fets el tràmits oficials d'entrada a un nou país ... anem a fer un tomb pel poble de Manzanillo:

Colmado per aquí i colmado per allà amb un ordre molt i molt especial.

Gent sota l'ombra d'un arbre oferint-se per passejar-te amb la moto.

Els nens jugant a bèisbol o bé fent música amb una cassola rovellada.

Mentre en els bancs del carrer s´hi reuneix des del més jove al més vell.

Les taronges de pell fina són pelades cuidadosament sobre un taulell de fusta.

-Se puede? Pregunto. En pocs segons esclafo tres grills de dolçor dins la boca.

Les mirades cap a nosaltres ens diuen que som els turistes nouvinguts.

-Son los que llegaron con el yate! Sento des de l'altra costat de la vorera.

Aquí estem ben ancorats!

Salut i fins aviat,

els del Miccoa.

De Georgetown a Conception Island

Hola!

Una nova experiència ens esperava a pocs metres de la sortida del fondeig:

Segons la carta nàutica posarem rumb cap a Fowl Cay.

Havíem de passar per baixos de 3 metres, però no fou exactament així.

Perquè senzillament quedarem atrapats en uns baixos de corall de 1,5 metres.

Just quan un de nosaltres es disposava a anar a la proa a controlar perquè baixava tant la sonda ens sobtà la sotragada.

La marxa enrere no funcionà al primer moment, o sigui que arribaren uns minuts de ràbia,seguits d'una ullada al fons per veure la situació de la quilla i la pala del timó, aleshores decidirem bascular per proa una vegada i una altra i una altra. I amb paciència aconseguirem desencallar-nos.

-Quina mala jugada! Haurem de fixar-nos bé i fiar-nos de la nostra intuïció! Ara toca sortir d'aquest laberint de corall.

Encara no s'havia acabat, ara venia la part més delicada; sortir d'Exumas. Un pas estret amb caps de corall per ambdós costats feien posar la pell de gallina.

-Fixem-nos bé amb els colors i veurem per on podem passar.

El rumb que ens marcava la carta fallà altra vegada, quina poca precisió!!

Quan en Boris cridà de sobte: - marxa enrere! La meva mà mogué a l'instant la palanca del motor.

En Jordi no podia creure el que passava. I no era hora de cometre errors.

Dues vegades més haguérem de modificar el rumb per la seguretat de no topar i finalment sotírem de la zona d'esculls i entrarem a aigües profundes de l'Oceà.

Ja podien venir onades i vent per proa, ara m'alliberava de la tensió passada.

I rumb cap a Conception Island.

Amb alguns núvols que amenaçaven pluja, amb un vent que no volia acabar de rolar cap a Est-Sudest, modificarem alguns graus cap al Nord per millorar el rendiment de les veles.

Deixarem Long Island per estribord i pocs minuts després sonà el carret de la canya, però s'escapà la presa.

Més tard, un dorado de pujà a bord. Tot un luxe poder tenir peix fresc.

Mentre el vent escampava les capes de núvols, els rajos de sol cada vegada eren és intensos i ens deixaren veure el relleu de l'illa; baixa i allargada flotant sobre un mantell brillant i blavós.

Meravellats per poder veure el fons de més de 10 metres posarem rumb directe al fondeig de West Cay, deixant marge als esculls que governen l'illa:

Difícil d'explicar amb mots i paraules un paisatge així.

Deixem-nos capturar pels colors, formes i lluminositats:

Una illa totalment deshabitada humanament parlant.

Amb una rica, intensa i variada vida prop del corall.

Tots sabem fer-nos d'un petit o gran racó el nostre paradís.

Tots hem vist espais naturals des de fora o des de dins.

Desconec la primera impressió que s'emportà Colón,

a bord de la seva nau, junt amb la seva tripulació:

Descobrint aquestes i altres meravelles del món:

Com també desconec qui va deixar aquest gravat, com quin és el seu significat?:

que sobre una de les roques de l'illa que voregen Conception hem trobat.

Especial tortugues

A l'Illa de Conception Island en Boris ha tingut l'oportunitat de submergir-se i prendre contacte amb les tortugues verdes- Chelonia Myda, tot col·laborant amb la feina que fan la Barbara, en John i el patró Steve

Aquí teniu algunes imatges de la feina que feien aquests voluntaris:

I si us interessa un xic més d'aquesta feina que l'ha entretingut durant tres dies podeu mirar-ho a:

www.bahamasseaturtle.research.org

Ara, des de Manzanillo, República Dominicana tenim una altra illa per a descobrir i explorar.

Seguint les petxades de Colón!!

Salut i fins aviat, 

els del Miccoa

Georgetown

Hola!

Vam deixar Black Point amb el so dels cants que arribaven des de l'església i posaren rumb cap a Georgetown.

No m'hauria fet res passar més dies en aquella tranquil·la illa on la senzillesa i la simpatia de la gent arribaven al cor de qualsevol foraster.

Però el temps passa i si volem arribar a República Dominicana a finals de febrer hem d'anar baixant fent Sud- Sudest.

Decidírem passar la nit a Big Galliott Cay, quasi a tocar de la sortida a mar obert, a l'est de l'illa:

Altres vaixells esperaven uns vents més suaus per navegar cap a la capital de Great Exuma Island:

Amb la marea alta i 17 nusos de vent per proa el pas del Cut va ser força suau.

Però la cenyida va ser constant durant tota la travessa:

-No era el millor dia per portar convidats a bord!

Així com fa aquest vaixell, calia obrir-se més a mar per no apropar-se massa als baixos de la costa Est; d'aquesta manera es podia aprofitar millor el vent i treure més rendiment a les veles:

Les escotilles d'estribord de la cabina donaven al sensació d'estar dins un submarí.

Un color blau transparent amb bombolles lluents fregava i lliscava amb certa pressió.

El vaixell cavalcava sobre les onades escopint escuma blanca com la neu del Pirineu.

Per proa les siluetes dibuixades d'altres màstils que havien matinat més que nosaltres.

Per popa més d'un catamarà fent xiga-zaga que lluitava de valent amb el vent i la cenyida.

Semblava una regatta lliure on cadascú navegava segons la seva carta de navegació i el que li dictava el cor.

Després de sis hores de travessa entràrem a refugi del vent i onatge de l'est a l'illa de Stocking Island.

La gran desfilada de vaixells tan ben ordenats i orientats a l'Est em sorprengué. Mai havia vist tants màstils en un fondeig.

Georgetown ens quedava ben a prop per estribord, però els baixos sorrencs no afavoreixen gens ni mica el fondeig de la major part dels vaixells.

Com fem habitualment, una vegada instal·lats en un nou indret d'aquest món, una de les distraccions és observar si hi ha algun vaixell conegut i sobretot cap a on van amb els “dinguis”.

Més tard ve l'exploració a terra.

L'endemà, tot i que no era el millor dia par anar amb el “dingui” ens la jugàrem i travessarem cap a Georgetown sense problemes:

A través d'un petit pont que creuava la ciutat entrarem al Isabella Lake; allí hi ha ha un bon dock per amarrar i poder baixar a terra:

Les fruites i verdures es trobaven tant a les parades del carrer com al supermercat:

Ja ben carregats i de camí cap al vaixell ens arribà la sorpresa; semblava “Port Aventura”!

Bé, no sé si a l'atracció que em refereixo es diu “splash” o un altre nom, però les onades que s'havien format tan sols sortir del llac eren tan ben formades i dissenyades que semblaven fetes exprés.

-Ostres, mai havia arribat tan xopa.

Val a dir que tan sols desitjava no bolcar i protegir bé la motxilla que hi portava la càmera.

Sortosament aconseguirem arribar bé, però amb poques ganes de tornar a la ciutat.

La tarda fou més relaxada, amb platja, pales, volei i estel:

Cap d'aquests indicadors que han anat penjant la gent ens mostra un lloc proper a les nostres terres. -Potser que hi deixem la nostra empremta, no?:

Fa temps que no veiem vaixells amb una bandera com la nostra.

Fa temps que tenim ganes de tenir companyia i compartir la nostra llengua.

Els vaixells amb banderes canadenques i americanes s'emporten la palma.

Ja comença a ser hora de trobar-ne alguna i fer petar la xerrada

De moment els més propers són el Christian i l'Anne Marie de St Tropez, que porten des del 2007 navegant.

I des d'aquest petit racó de la platja que m'he fet meu per pocs instants...

Us explicarem alguna més a la propera entrada.

Ah! i un especial de tortugues del Boris.

Salut!

Els del Miccoa 

El camí de l'illa

Hola!
Un bon dia per fer una petita excursió:

Mentre els nens es distreuen amb les seves activitat, unes més lúdiques, altres més cassolanes.

Per l'Oest comença a baixar el sol:

Per l'Est es veu el mar més fons i més blavós:

Salut i fins la propera,

els del miccoa

Arriba el Vaixell que molts esperàvem

Hola!

Amb la proa cap a l'Est i 20 nusos de vent produïm l'energia necessària per a totes les nostres necessitats a bord: dessaladora, computadora, nevera, llums, ...

Esmorzem...

i anem a rebre el benvolgut vaixell que porta les provisions a l'illa.

Casualment amb l'arribada del Vaixell també han arribat unes masses de núvols que han deixat algunes gotes, però és clar que no han aconseguit espantar a ningú:

Amb tota tranquil·litat; sense empènyer, sense crits, sense trepitjades, sense desordre.

Tot al contrari, esperant escoltar el seu nom.

Els encarregats descarreguen, anomenen a qui va dirigida la càrrega es recullen els paquets:

Sembla que per algunes persones han arribat els "Reis d'Orient": 

No hi ha cap dubte; és l'esdeveniment de la setmana!

A més cal tenir en compte que la setmana passada no va passar.

Avui a la botiga hi ha cua per comprar els productes més frescos.
Ni molta varietat ni molta quantitat. 
En poc més d'una hora ja quasi s'ha esgotat tot.
Nosaltres avui farem festa amb aquesta fruita:

A poc a poc els núvols anat dispersant, així com també s'ha anat dispersant la gent amb els respectius paquets de menjar, beure, joguines, aparells electrodomèstics, bombones de propà, fustes, metalls, etc.
I fixeu-vos quin dibuix més bonic podem veure en aquest cel:

Els podem anomenar estratocúmulos a aquests núvols situats per sota dels 2.000 metres?

“El estratocúmulo puede considerarse a medio camino entre el cúmulo suelto que flota libremente y la capa informe que es el estrato. Y entre todas las nubes bajas, destaca por ser la que exhibe mayor diversidad en su aspecto.”

Però tal com diu G. Pretor-Piney:

“.. las nubes prestan muy poca atención a las normas de conducta que tenemos la impertinencia de atribuirles. Caóticas hasta la nebulosa médula, hacen cuanto pueden por confundirnos en nuestros intentos de clasificación”

La seva afirmació és ben realista.
Que tingueu un bon cap de setmana!
Fins aviat,
els del miccoa