diumenge, 31 de març de 2013

de mar a terra, de terra a mar

Hola!
L'illa de Puerto Rico és d'origen volcànic:


El seu naixement es va iniciar fa més de 150 milions d'anys. Aquest territori forma part de la jove placa del Carib, una de les plaques tectòniques que conformen l'escorça terrestre.


Així doncs, al xocar la placa del Carib amb la placa de Nord-Amèrica va donar lloc a la formació de volcans submarins. Aquests vans dipositar lava durant varis milions d'anys fins que la lava endurida va sobrepassar el nivell del mar. Posterioment, violentes erupcions volcàniques, terratrèmols i múltiples inundacions marines van donar forma a la nova illa.
Amb el pas dels segles, la pluja, les marees i el vent desgastaren la roca volcànica. Així, es formaren terres molt més planes al voltant de les muntanyes rocoses. Llavors, el pas dels rius recent formats dipositaren sediments volcànics a les costes, donant origen a les primeres platges. Poc a poc es formaren capes de sòl a les muntanyes i començà el creixement de la nova vegetació tropical i de les espècies marines:



Algunes d'elles, avui dia,  introduïdes accidentalment, com és el peix lleó; que a més a més de la seva perillositat per les picadures verinoses, és una amenaça per a l'ecosistema marí:


Entre 34 i 28 anys enrere, nous moviments de plaques aixecaren l'illa centenars de metres sobre el nivell del mar, augmentant així l'alçada de les muntanyes.
Segons els geòlegs, les illes que voregen l'illa gran eren, en el passat, part d'aquesta.


A uns tres kilòmetres de la línia de la costa s'ubica el segon municipi més gran de l'illa pel que fa a l'extensió territorial.
On s'hi troba la Catedral de Guadalupe:



La seu del cos de bombers de la ciutat:



I l'obelisc de l'abolició de l'esclavitud.
Aquest és l'únic monument del Carib dedicat a la commemoració de l'abolició de l'esclavitud. 
Obra de Víctor Colt l'any 1874, un any després de l'abolició. 
gestionat per un grup de ciutadans lliberts per a recordar aquest succés històric:




Per a ells, que treballaren durament en les plantacions de cafè, camps de canya de sucre i en les mines d'or, aquest poema:

Yauco pueblo perfumado
con la esencia del café
desde lejos se te vé
sobre un monte recostado
pasa un río por tu lado
que da esplendor a tu suelo
arriba el celeste vuelo
de tu monte poderío
empieza cerca del río
y termina cerca del cielo.
 


dissabte, 30 de març de 2013

Entre La Guancha i el Yacht and fishing club


Hola!
Després de fer algunes de les tasques a bord, com la neteja:


o acabar els deures:


baixem a terra:


a fer una mica d'exercici:


És cert que passem moltes hores junts:


Com també que pensem en nous projectes per a més endavant:


En aquests proper mes hem de decidir, cap on posarem rumb: Est ? Oest?:



Per a mi aquesta és l'essència de la vida: tenir projectes i poder-los fer realitat.


Salut i fins aviat,
B_J_M_


dimecres, 27 de març de 2013

Fondejats a la badia de Ponce


Hola!
Tramitar l'entrada a Puerto Rico no ha estat gens fàcil. 
Tant els papers d'aduanes com els de la ESTA que ens van permetre l'entada en el viatge d'anada, ara no ens servien per a tornar entrar altra vegada.
Doncs navegar amb una embarcació privada no ens era permès si no pagàvem 500 dòlars per persona:


Però jo sempre penso que a part de les lleis hi ha les persones i després d'unes 7 hores a les oficines de l'aduana aconseguirem un visat per a 6 mesos.
Increïble! Hi ha coses que les ha de viure per creure-les!


Això sí, sense escapar-nos de les taxes d'entrada als diferents ports pel fet que Espanya no te conveni amb els EEUU per poder transitar lliurement amb vaixell.
-No em direu que és una pena?!!!
Aquesta ha estat una experiència diferent, potser perquè no ens l'esperàvem. Per contra, el fet de poder parlar el mateix idioma ens ha donat molta més fluïdesa per explicar-nos.
He après que:
Conversar amb les persones és la millor manera d'entendre'ns.
Ser sincer i transparent és la millor estratègia que es pot prendre.
Mostrar-se tranquil i segur és la via més ràpida per a convèncer.”


I ara toca:
-reparar o canviar el molinet de l'àncora,
-explorar la costa sud de Puerto Rico i
-continuar el nostre viatge cap a ...

Per cert, ja podeu veure l nova publicació que ha fet en Boris de les seva pesca en les darreres milles navegades fins aquí:


Salut i bona Setmana Santa.
Boris, Jordi, Margarita.

dilluns, 25 de març de 2013

des de Ponce - Puerto Rico

Hola!
El dijous passat vam deixar enrere la badia de Samaná per dirigir-nos cap a la Mona Passage:


Amb un mar força tranquil que durà el que durà. Així que anaven creixent els núvols, pujava el vent i l'onatge. Havíem de cenyir tant com podíem per poder treure rendiment a les veles.
Una turmenta cap a mitja tarda no ens la podíem perdre tenint en compte les grans masses de núvols que cobrien el cel.
I de nou tornàrem a veure el sol:


La nit no fou gens curta tot i la companyia de la llum de la lluna. Atents a l'entrada cap al canal.
L'endemà el dia es llevà assolellat amb un vent més suau i una mar agradable, deixant-nos un bon record.
Tot i la son no em faltà temps per posar les mans a la massa:


Cap a les dues de la tarda entràvem a Mayaguez per poder donar l'entrada de nou a l'illa. Però ningú ens respongué per l'emissora i anàrem a resguardar-nos de l'alisi en el fondeig de Boquerón:


Només d'escriure aquest nom em fa venir ganes de menjar peix. La veritat és que en Boris ens va pujar, durant la travessa, tres peces a bord; però la nostra desconfiança amb el que no coneixem o bé el perill de portar les toxines del corall ens va fer desestimar les tres peces:


I de Boquerón ...


cap a la badia de Guanica, on recalarem prop de la platja, una platja que ocupaven tant els convidats d'un casament com els turistes que llogaven piragües per endinsar-se cap a les esculleres i mangroves:


Uns moments de relax sempre van bé:


I l'endemà a l'alba ja hi tornàvem a ser, posant rumb cap a Ponce o també coneguda com la “Perla del Sur”:



És el port principal de Puerto Rico en el Carib. El port s'està expandint per a convertir-se cap el 2014 en un mega port anomenat Puerto de las Américas , que funcionara com un port de transbordament internacional. Quan aquest estigui en ple funcionament s'espera que doni ocupació laboral a unes 100.000 persones.


Que tingueu una bona setmana,
els del miccoa.




dijous, 21 de març de 2013

de Samaná a Las Terrenas


Hola!


Deixem la marina de puerto bahía i tornem al fondeig de Sta Bárbara de Samaná.
Si ahir ho vam fer per aigua abans d'ahir ho vam fer per terra; per un camí que voreja la costa. Un camí que ofereix unes vistes espectaculars, que junt amb les notes de colors que hi posen les papallones i el so de les aus que sobrevolen la vegetació et fan caminar a poc a poc per no perdre els petits detalls:




Convidats per l'Antuan fem una excursió cap a Las Terrenas, un lloc força visitat per les seves platges, platges que es dibuixen en el relleu de la costa nord i que entre esculleres, sorra fina, aigües transparents, cocoters i el verd de la vegetació que arrela prop de l'aigua fan que la gent que visiti aquest paratge es senti tant complagut que alguns decideixin passar-hi llargues estades.
A veure si amb aquestes fotografies us en podeu fer una petita idea:


Aquesta vegada el Boris s'ha guanyat una classe de kitesurf amb un bon professional com és l'Antuan i així que s'aixeca un xic el vent comença la lliçó:


Em sembla que no serà la darrera vegada que ho practiqui:


I després s'hi posa l'Antuan amb el seu estil.
-Ja et vindrem a buscar unes platges més enllà!:


Com a molts llocs que hem visitat ens hauria agradat estar-hi més temps, tant per poder visitar més racons com per conèixer més de la vida i el tarannà dels seus habitants.
Però hem decidit que ja és hora de posar rumb a Puerto Rico i si tot va bé d'aquí poc enllestirem els tràmits burocràtics per donar la sortida i navegar cap a l'est.

El temps passa, tot i que els dies sembla que s'allarguin.
Els núvols s'escampen, tot i que no porten pluges fortes.
La música s'escolta, tot i que més suau que la nit passada.
Els ulls se'm tanquen, tot i que demà ve una llarga jornada.
Bon dia o bona nit i fins la propera entrada.
B-J-M




diumenge, 17 de març de 2013

de regata a Puerto Bahía-de Samaná

Hola!
Amb un dia força ennuvolat i amb un lleuger plugim ens preparem per fer el recorregut de les dues voltes de la regata.


Esperàvem més vent del que ens arribà per poder fer córrer més al Miccoa.


Però vam haver de treure'n suc dels poc més de 8 nusos que teníem.


I quan ens arribava un ràfega augmentàvem la velocitat.


Si la pregunta del capità a l'acabar la regata és:
-quan hi ha la pròxima regata?
Potser s'ha quedat amb les ganes de continuar doblant boies, que l'estratègia no ha donat el resultat esperat, que vol preparar i alleugerir millor el vaixell, que ho podíem haver fet millor o bé que li ha entrat el cuc de competir amb altres embarcacions???
Sigui el que sigui hem passat una estona divertida i entretinguda, hem jugat amb les veles, amb el vent, amb altres tripulacions i alhora ens hem posat a prova nosaltres mateixos.


Ara que ja n'hem fet uns tast, potser ens atrevirem per a una propera vegada.
Doncs sempre s'aprèn alguna cosa. 
Avui en Boris ha pogut provar el paddle:


I més tard ha acompanyat a l'Antonio amb el kite a buscar el vent de la badia:


I com podreu veure aquest sevillà hi te molt bona traça:


Com en totes les coses cal dedicar-hi hores, necessiten el seu temps. 



La vida no es un trozo de papel 
Es el canto de una hoja 
Que té corta sin querer 
Es la pena y la alegría 
Un camino por hacer 


Fins aviat,
els del miccoa.