diumenge, 27 de novembre de 2011

Almería

Hola,
com podeu veure en la "Posició del Miccoa" estem amarrats al port d'Almería. Aquesta no era la nostra intenció inicial, però després de passar la nit a mar, amb ràfegues de vent de 30 nusos, amb onades que s'encrespaven per la popa, amb les veles rissades, vetllant en tot moment pel vaixell i escoltar per l'emissora a primeres hores de la matinada: "aviso amarillo de viento  para las próximas horas en la zona de Almeria  y en la zona del Mar de Alborán tormentas con vientos de F6-F7 de Noreste..." vam decidir que havent passat Cabo de Gata entraríem cap a port. Així estaríem resguardats i reemprendríem el rumb més endavant.
Cal saber prendre decisions i no tenir pressa. Per això tenim el nostre capità que està alerta en tot moment.
Ara podem aprofitar la connexió wifi i enviar els deures del Boris, perquè s'acaba el termini d'aquest primer trimestre del curs i no ens podem encantar massa si ho volem tenir tot enllestit a l'hora.



Abans de marxar de  Cartagena vam parlar amb el capità del Bizcaya, un veler que va sortir  de port un xic més tard que nosaltres i que possiblement ens tornarem a trobar en alguna recalada, perquè sembla que portem les mateixes intencions de creuar l'Atlàntic.
Aquí hi ha pocs velers i cap que estigui de viatge com nosaltres i ens pugui acompanyar en algun tram de la nostra travessa. Esperem trobar-ne algun per compartir i navegar junts. Un xic de compania també s'agraeix, és clar!

Volem posar-vos un petit  i divertit contrast de les embarcacions que ens anem trobant i que ens capten l'atenció, tot i que no sempre som a temps de fotografiar-ho tot com va passar amb un submarí, aquí en teniu algunes.
El Gunilla, que pel seu proper destí sera al port de Málaga:



El Martín Posadillo,un buc de transport lleuger que va participar en el replegament de les tropes de Kosovo:



L'Anna Bella, un buc petroler de 198 mts d'eslora i 26 mts de mànega:



Un vaixell-escola per a estudis del mar:

 

Velers RC teledirigits per ràdiocontrol fent una regata:




El patruller Infanta Elena, que aquest passat estiu va participar en l'operació naval de lluita contra la  piratería en la zona marítima de Somalia.  
                                                                                              


I les embarcacions de vela lleugera entrenant-se per a les regates:


Fins la propera que sera a ...






divendres, 25 de novembre de 2011

Cartagena


Hola amics i família,

moltes vegades el dia comença tranquil, com la tranqul·litat que es mostra en aquesta imatge; on uns joves practicants començaven les seves classes de vela lleugera i nosaltres els seguíem sense fer massa soroll:



Alhora anàvem deixant el Peñón de Ifach per la popa, un Parc Natural que és refugi de moltes aus i un atractiu per a molts escaladors;





Entre el Jordi i el Boris anàven decidint el rumb, comptabilitzant les milles, calculant la longitud i la latitud i revisant el parte meteorològic;



el cel començava a canviar de color i amenaçava amb pluja. Evidentment no ens en vam escapar i els equips d'aigua ens vam posar:


Cap al port d'Alacant vam entrar a buscar refugi i vam fer nit allà.
L'endemà vam navegar fins a Torrevieja i vam buscar un lloc per a fondejar; entre l'espigó del port i una platja, així ens vam estalviar de pagar dels despeses de pernoctar, perquè hi ha port que s'ho fan pagar ben car!!

Quan es va llevar el día vam posar rumb cap a la Manga del Mar Menor, i vam demanar permís per fondejar en una zona resguardada al costat del canal d'entrada del port Tomás Maestre.

Com passa amb la major part dels dies, la posta de sol es presenta amb colors ben diferents cada vegada, i a mi em captiva per la seva bellesa i per ser els darrers minuts de gaudi de la llum diürna. I si a més més s'encastellen els núvols i donen senyals de tormenta ... és espectacular. Així va ser davant el fondeig amb vistes a la Isla Grosa i La Laja:



I aquestes boies ( de color verd i vermell) que es visualitzen en la imatge és el canal d'entrada al port:


Aquesta vegada el fondeig ens va portar les primeres captures.
I  és que al Miccoa sempre hi ha algú disposat a col·laborar i portar peix fresc a bord.
Aquesta vegada va ser una ratjada, per cert molt bonica:


i que decidirem tornar al seu hàbitat;



però el congre que veieu ens el vam quedar per cuinar i menjar:



Sempre dic que no cal abusar, el que sí cal aprendre és pescar el que ens podem menjar i el que no necessitem ho hem de tornar al mar.


- Segurament mols de vosaltres haureu vist alguns fars, ja sigui  a mar o bé en alguna botiga en miniatura, oi? ho dic perquè a mi sempre m'han atret, tant  pel que fa a l 'estructura, com per la funció en la navegació, com  per la missió que pot tenir el guarda.

Aquí teniu el de Cabo de Palos



I per no tenir-vos més entretinguts, un petit poema que m'ha arribat a les mans:

"Con esto, poco a poco llegué al puerto
a quien los de Cartago dieron nombre,
cerrado a todos los vientos y encubierto;
a cuyo claro y sin igual renombre
se postran cuantos puertos el mar baña,
descubre el sol y ha navegado el hombre"

Miguel de Cervantes Saavedra



L'entrada a port a Cartagena va estar acompanyada d'una bonica goletta anomenada Gunilla i  que a hores d'ara tenim ben a prop del Miccoa. De tripulació porta uns molt joves adolescents i si us pica la curiositat aquí teniu més informació:
http://www.cadiz-regata2000.com/Gunilla.htm





dissabte, 19 de novembre de 2011

Denia

Des del port de Denia:
Després de passar la primera nit a mar i anar controlant els mercants que es creuaven en el nostre rumb, hem parat a esmorzar a "Les Columbretes" - les coneixeu?



Un paratge natural que es digne de veure i contemplar. No hi ha cap dubte.
Aleshores hem continuat fent sud per anar guanyant milles aprofitant el vent que inflava les veles.
No pensàvem entrar a port, però amb la negror de la nit, la pluja i les il·lumunacions de les descàrregues elèctriques finalment hem decidit entrar al port de Denia.
Després de tot, ens ha anat perfecte per dormir ben plans!!



dijous, 17 de novembre de 2011

Avui sortim

Després d'uns dies de pluja, d'acabar de lligar temes, de compartir una estoneta amb la família Martínez-Pardell, de menjar una paella amb la Núria  i el Max i una altra paella amb el Ramon i l'Esther, sense oblidar-me del sopar de pasta amb gambes al forn a casa la Isabel amb la Laia i l'Uri .. ja és hora de començar a navegar.
Just dos dies abans del meu anversari hem decidit de soltar amarres i començar a fer ruta.
Fins i tot es fa estrany que ja hagi arribat el dia, després de tants dies de pròrroga.
Així doncs esperem tenir una bona navegació i que el Miccoa ens porti a bon port. Tots els aparells funcionin i el mar ens rebi bé, més ben dit... molt bé!!

Us seguirem informant.

Vilanova i la Geltrú, 18 de novembre de 2011

dimarts, 8 de novembre de 2011

Hola!

Finalment ens hem decidit a obrir el nostre blog.


Aquest ens servirà per mantenir-vos informats i alhora compartir les nostres aventures. I evidentment estar en contacte amb tots vosaltres.

Molt i moltes esteu al cas del nostre projecte i d'altres n'heu sentit campanades, oi?
Però ara les coses van de debò. Perquè ja falten pocs dies per iniciar el viatge que fa mesos i mesos estem preparant.

Permisos, matrícules, vacunes, assegurances, mudances, veles, motor, bateries, equipatge, emissora, antenes, telèfon, revisions, pintures, prestatges, llibres, cartes nàutiques, programes, potabilitzadora, medicaments, menjar... han anat omplint el nostre temps d'aquest estiu, juntament amb alguna enrabiada entre nosaltres perquè les coses no s’enllestien amb la màxima eficiència, però a poc a poc hem estat pacients i flexibles davant les adversitats que han anat sorgint.


Però també ens hem pres alguns dies de disbauxa i de conversa amb companys i família que ens han visitat i ens han acompanyat: la Susanna, el Jose, el Raul, els Fontanelli, la Núria  de l’Hàlifax, en Guim, en Francesc, en Tomàs , la Mercè, en Joel i en Pau de La Cellera, la Mireia de la FNOB, la Meritxell, l’Àngels del Fresquito, el Teclo i la Ciça del Yemanja, l’àvia Pilar, la Teia , en Pol, en Politu, en Joan i en Xevi. El Pauli i el Blai ... Des de la banyera del vaixell hem compartit estones divertides i que sense cap dubte queden en el record. 

Ara ja estem a la recta final i mirant el que ens ve per endavant, dies i dies de navegació.
El Miccoa ja va fer el recorregut d'aquesta primera part del nostre viatge del Mediterrani cap a "Las Islas Canarias". I com que la nostra experiència va ser molt bona, ara tornem a repetir.

" Ahir vam visitar uns amics de Begur: el Manel i l'Assumpta que ens van deixar el seu telèfon via satèl·lit en cas d'alguna necessitat o emergència. Moltes gràcies per la passejada amb el vostre “Godewind”:

                       

Avui, mentre en Jordi està al taller d'en Tomàs preparant els estreps per pujar al  pal del màstil més còmodament, a casa de l'àvia Pilar hem fet una crema de castanyes amb mel i sucre caramel·litzat. M'he avançat a la jugada dels cucs que s'hi engreixaven a dins tan dissimuladament. Les castanyes les va portar la tieta Teia d'aquests castanyers altívols i frondosos que molts ja coneixeu. I al costat de la caixa de pots de melmelada que vaig fer de les prunes de Lleida, la guardarem a la bodega del Miccoa per alguna ocasió especial. Perquè en un vaixell val més  de tenir provisions que esperar haver d’anar a  port  proveir. I per arrodonir la provisió dels queviures hem passat cap el nostre país veí a comprar llaunes i llaunes de conserves variades.”



El nostre rebost és la sentina
La nostra nevera un gran caixó
La nostra cuina una joguina
El nostre veler un “Jeaneau” 

La Cellera de Ter, 27 de setembre de 2011

“Matins tranquils i calorosos van passat fulla en aquest mes d’octubre. Els tràmits de darrera hora ens fan quedar uns dies més a Port Ginesta. Hem hagut d’agafar-nos temps al temps. Llogar una altre amarratge per aquest mes d’octubre i ara cal posar data al dia de sortida.  I qui diu posar data diu també que cal posar-hi mans per anar ajudant a tancar feines i a saber que hi ha en cada un dels dipòsits que portem sota els camarots:

Mentrestant canviem un dipòsit d’aigua per un de gasoil i fem lloc per a una dessaladora que ens ajudarà tenir l’aigua que ens faci falta. Ens ha costat decidir-nos, però al final hem optat per aquesta solució. Tot i que cada vaixell s’adapta els espais segons les seves
necessitats, ja veurem si nosaltres l’hem encertada o  no? Qui sap!




Els comiats mai m’han agradat, sembla que et vulguin omplir de tristor. Prefereixo les trobades perquè s’hi comparteix gran part d’alegria. Sempre he pensat que les persones les pots trobar arreu del món, a qualsevol indret. M’estimo més  pensar on serà el retrobament. Del contrari se m’omplirien els ulls de llàgrimes i la ressaca em duraria temps.




Port Ginesta, 8 d’octubre de 2011

Els estudis a distància ja han començat i la cosa no pinta gens fàcil. És prou important la connexió a internet i ara per ara no en tenim, perquè l’antena que hem comprat a qui ens han recomanat com a bons especialistes no ens fa cap servei; tot el contrari, més aviat et fa perdre temps intentant configurar-la. Però deixem-la en mans del tècnics i anem per altra feina; entremig dels estudis esbargim-nos amb una pràctica de nusos

Aquest port ja es comença fer pesat per la poca accessibilitat que té cap al centre urbà del poble. Però per contra s’hi està tranquil i ben acompanyat per la resta dels vaixells que hi ha amb les seves tripulacions.

Tot i així fem les nostres escapades per anar a veure la família i  alhora compartir algunes celebracions. Aquesta vegada és per la Laia i els seus 18 anys, com a mare espero que la teva decisió d’embarcar-te més tard sigui encertada i profitosa. I que entre els dos aconseguiu realitzar els vostres projectes.

“El corazón tiene razones que la razón no puede entender”


Cada dia que passa faig una valoració del que hem avançat, i ves per on que no n’estic massa contenta perquè sembla que deixem passar  i escapar el temps. Aquest temps de tardor on  hi ha dies que ho veig tot força clar, però n’hi ha d’altres que el meu cap és més fosc que aquest cel amenaçador que cobreix tota la punta de la Falconera:
As-pa-ti-ba: Assegurança, passaports, tinta per la impressora i bateries. Tal com feia l’escriptora Espido Feire en el llibre de “Melocotones helados”; recordava i ordenava

Port Ginesta, 24 d’octubre de 2011

Vinga Jordi, que ja tens més de la meitat de la feina feta; cap amunt.
Entre ruxat i ruxat s’enfila pel màstil rematxant cada un dels estreps que ens ajudaran a pujar en cas de necessitat durant la travessa.


 Si fa uns anys escalava pels pics del Pirineu Català i aragonès ara toca grimpar enmig d’aquesta “arboladura” del cablejat de la “jarcia”. Mai saps el que et pot tocar fer!
Port Ginesta, 29 d’octubre de 2011

Part de la família ja ve a acomiadar-se i a compartir un dinar amb nosaltres. No vull entristir-me, senzillament pensar que forma part d’una etapa més en la nostra vida i que les comunicacions agilitzaran el contacte amb ells sempre que calgui. Quasi prefereixo que sigui abans de la partida que no pas el mateix dia. Perquè ara em ve a la memòria algunes imatges de la sortida de la BWR; entre abraçades i llàgrimes.

                         
    
Port Ginesta 31 d’octubre de 2011


Uns dies de pluja i vent ens fan enlentir algunes de les feines que ens falta fer, però tenim els ulls posats en el dia de la sortida, ni que sigui fer unes milles cap el sud. Entre contactes i xerrades hem acordat treure el vaixell del'aigua, fer-li una neteja  i alhora pintar-lo. De ben segur que lliscara molt més entre onada i onada i així navegara millor. 






La tripulació del Yemanja ens acompanyen en la sortida de Port Ginesta i ens fa suposar que ens tornarem a veure en algun altre indret de mar. I una agradable posta de sol ens dóna la benvinguda al port de la capital del Garraf.






Unes mans gens especialistes intenten aprendre a poc a poc;



Vilanova i la Geltrú, 12 de novembre de 2011