divendres, 29 de novembre de 2013

Pigeon Island


Hi, how are you?
One week more in St Lucia.
We are anchored  in Pigeon Island, it's a quiet and pretty place:


Jordi set up new batteries:


Entry IGY Marine in Rodney Bay:


Interior of  Castries Cathedral.


The big tree in the garden; good shadow


Moments with three sweet children:


Heavy rain brings us fresh water.


Para-sails close to Miccoa,
It seems very funny:


New sport. 
 -I don't see never!
-Someone know the name?


Nice vessel: Skippers Star, it`s just anchoring next to Miccoa.


A boat with local fruits visit us every day:


Have a nice day!

divendres, 22 de novembre de 2013

des de Rodney Bay-St Lucia


Els núvols enganxats a l'illa de Carriacou ens acompanyen un parell de milles amb la seva humitat i la seva pluja.

Sap greu, però pel camí hem deixat algunes de les illes, com les Tobago Cays i Mustique, que tenim subratllades al bloc de notes; les quals ens han dit que ofereixen paratges naturals bonics de visitar i fondejar. Però haurem de reservar-les per a una altra ocasió.


Tampoc visitem l'illa de St. Vincent:


Ja veieu que hi ha molts llocs per recalar i visitar. Només cal tenir temps i agafar-s'ho amb calma:


La calma, aquesta vegada, ens la dóna el mar; és cert! Perquè feia molts dies que no assaboríem un mar tan pla, encara que només duri uns 60 minuts és suficient per gaudir-ne i preparar la massa de la pizza.
El relleu de l'aigua ens diu que aviat s'acaba i torna el vent de cara, ja, ja.
Més tard, les siluetes dels Pitons de l'illa de St Lucia es dibuixen per proa:


Ens apropem a la zona del Par Natural i ja tenim un llucià-local que ens ve a rebre, a oferir-nos una boia de fondeig i a demanar-nos alguna beguda fresca:


Amb les fotos que havíem vist sempre ens havien cridat l'atenció d'aquests Pitons de més de 700 metres d'alçada, però veure'ls en directe semblen més majestuosos:


Però finalment decidim anar a recalar al Marigot Bay tot i que ens tocara entrar-hi de nit; tot i això és sense cap dubte un dels millors refugis de la zona.


I nosaltres que pensàvem que l'entrada estaria senyalitzada!
És la claror de la lluna l'única que ens fa llum. Ni llums verdes ni vermelles. Això sí, un local al qual no se li veu la cara ens segueix amb la seva barqueta per oferir-nos una boia. -el negoci és el negoci!
Pel matí ens adonem del lloc on estem:


Sí, és bonic! Però jo me l'imaginava més verge, més natural. Tal com havia llegit i vist en el llibre de: Paco Jiménez “Alegrías y desventuras de un navegante solitario”.
Amb el pas dels anys els espais natural es poden modificar molt. -Llàstima!
I rumb Nord cap al nostre destí: Rodney Bay. Primer entrem al Lagoon, on abans es podia fondejar i ara només està permès utilitzar el servei de boies de la IGYMarina.


Però valorant avantatges i desavantatges més endavant decidim anar a fondejar a fora, on som ara:


I aquí estem en una nova illa i una nova escola pel Boris.
Per cert, aquí tindrem l'arribada dels vaixells que participen en el rally de l'ARC 2013, que fa pocs dies van sortir de Las Palmas de Gran Canaria i navegaran unes 2.700 milles nàutiques.
Si voleu més informació: 
http://www.worldcruising.com/arc/event.aspx
Fins aviat!






divendres, 15 de novembre de 2013

de Granada a Carriacou


Hola!
Deixem el fondeig de Prikly Bay
Quin plaer navegar així:


Fondejats a Grand Anse Bay, al costat de St George's Harbour:


Rumb cap al nord de l'illa de Grenada:


Entre milla i milla de navegació:


Arribem al següent fondeig, on els peixos agulla són els que piquen:


Halifax Harbour; un refugi natural per a alguns velers:


Amb un bosc frondós i poca presència humana:




I demà cap a Carriacou:


El dia es lleva tranquil i força gris.
Masses de núvols ens porten pluja i ràfegues de vent.
Altres velers naveguen a poques milles de nosaltres per babord i per popa.
La manca de visibilitat ens fa decidir a posar les llums de navegació.
Deixem l'illa de Grenada i posem les veles.
Avancem a bona velocitat però no deixem enrere les pluges, unes més curtes que d'altres, ni les pujades de vent.
Esperàvem un dia de poc vent, però sembla ser que no serà així.
Deixem les petites illes de The Sisters i Ronde Island
Just sortir i deixant per estribord Diamond Island entrem dins una zona de turmenta.
Sembla que s'hagin obert les portes per totes bandes i el corrent es concentri cap a nosaltres
Ens preparem per rissar les veles. Molt important no fer-ho massa tard.
Això pinta gris i molt gris. I tornem a rissar veles.
Les tonalitats de blaus i grisos que es formen sobre el mantell d'aigua són espectaculars, indescriptibles.
Entre mi penso: “tot comença i tot s'acaba”
Ben dutxats d'aigua dolça i salada, ben lligats amb els arnesos i les línies de vida estem atents a les ràfegues de vent: 27 nusos, esperem que no vagi a més.
Ni la pluja suavitza les onades que deixen anar la seva escuma en la mateixa cresta.
I a poc a poc la velocitat del vent va baixant així com la pluja forta.
Davant nostre es veu la silueta de l'illa de Carriacou. La que fa uns moments semblava que no hi era.
Les siluetes del màstils tornen a brillar amb un minúscul raig de llum i una taca de cel blau apareix per proa.
En el fondeig de Tyrrel Bay un grapat de velers descansen fondejats.
Entre canadencs, americans, anglesos i francesos ens fem un lloc.
És un bon refugi!


Fins la propera illa.
Salut!


dissabte, 9 de novembre de 2013

Prickly Bay- Grenada

“Hi ha vegades que prendre decisions no és fàcil, però s'ha de comptar amb el factor sort i ser optimistes tot pensant que les coses poden i han anar bé !”

La poca seguretat turística que ofereix Venezuela sempre ens havia fet pensar que la nostra ruta cap a les Lesser Antilles la faríem fent rumb nord, evitant l'apropament de les illes de la zona; tal com vam fer en la darrera travessa. Això sí, aquesta vegada amb la bandera veneçolana com a pavelló, fent cas al nostre amic Ricardo, així no cridem l'atenció al pirates.

Però finalment, tot i que aquesta vegada navegàvem sols, decidírem passar entre illes veneçolanes tot guanyant Est.

Ara bé, pels comentaris que havíem escoltat d'altres navegants sabia que teníem per davant una travessa no massa agradable. El vent, el corrent i l'onada que es pot formar són tres factors que s'han de remuntar i es posen en contra de la navegació.
Amb tres dies per davant entre 5 i 10 nusos de vent donen lloc a una bona ocasió. I fan que les primeres milles siguin molt agradables, així ho mostren les fotos on els dofins hi posen la seva part de companyia. A més el més el mar sembla el nostra aliat.



Però tot s'acaba tard o d'hora i a partir de l'entrada entre l'illa de Cubagua per estribord i l'illa Margarita per babord comença a trencar-se la calma i aixecar-se el moviment del mar.
A més a més cal preparar-se per la nit, estar ben atents tant per la navegació com per l'apropament de qualsevol motora o embarcació que no porti cap bona intenció.
Ja dins el Canal de Margarita un festival de llum dibuixen el relleu de l'illa, entre els mercants ancorats i d'altres navegant en fan decidir a encendre les llums de navegació.
Poc després en Jordi m'alerta que tenim dues embarcacions prop del Miccoa; una per estribord i l'altra per babord.
-No ho veus? -em diu.
-Que va, no en veig cap!
-Deuen ser les barques de pescadors, doncs ja saps i hem vist que naveguen sense cap llum. Agafa la llanterna i fes una ullada des de proa.
-Ho sento, però no veig res!
- Estigues atenta, doncs el radar no s'equivoca.
Entre mi penso: espero que no es moguin i passem entremig d'elles sense cap problema.
I deixem a les dues embarcacions fantasma enrere.
Per davant ens espera una nit amb els ulls ben oberts. A més a més entre el canal intentem canviar de rumb per veure si guanyem un xoc més de velocitat i no topar tan directament amb les onades curtes. Però res de res.
Per contra tenim una not ben estrellada que junt amb una silueta de góndola de la lluna aixeca els ànims de la tripulació.
Ja fora el canal algun mercat navega per la zona, la qual cosa fa que el Miccoa no navegui tan sol.
Comença a despuntar el dia i sobre un mar verd-blau una línia de núvols espesos podem veure, relativament a prop, l'illa de Testigos. Decidim recalar-hi unes hores al veure que en el fondeig hi ha altres  tres velers (Latitud  11º23,048' N Longitud 63º08,159' W).A més a més, segons ens han dit, hi ha vigilància de la “Costa Aduanera del Gobierno Bolivariano de Venezuela” i ho podem verificar, ja que ens els trobem fent inspecció en un dels velers.
Malauradament és una pena el fet de tenir tantes illes i fondejos per recalar i no fer-ho per la manca de seguretat.
Tal com podeu veure tenen uns paisatges molt bonics i atractius.
-De ben segur que ens hi quedaríem uns dies!



Però el temps ens diu que cal tornar a la ruta. Així que llevem, quasi a mà, l'àncora i ens posem de nou a fer milles per a guanyar Est.
Deixem enrere les illes de Veneçolanes i naveguem rumb a Grenada, tant per l'hora que arribaríem a Santa Llucia com per la necessitat de buscar un recanvi del molinet de l'àncora que no hem aconseguir trobar enlloc.
Conscient que ens espera una segona nit moguda amb 20-22 nusos de vent aparent, això és més del que esperàvem, és clar!
Només el més jove de la tripulació és el que aconsegueix dormir sense problemes. -Quina sort!
Entre guàrdia i guàrdia, entre cavalcada i cavalcada entre onades passa la nit deixant lloc al dia mentre el veler avança suaument tot rentant-se la cara:

Una altra illa despunta per proa; Grenada:

Recalem al sud de l'illa, a Prickly Bay, sobre un fons de 7 metres envoltats d'altres vaixells:

I descansem.
La sensació d'estar fondejats ens porta el bons records d'altres badies, d'altres illes.

Escoltar el so de l'alisi que puja d'intensitat i ho refresca tot és un espectacle en moviment

Una dutxa de pluja dolça s'emporta tota la sal acumulada  de la darrera navegació.


Bon cap de setmana i fins la propera entrada!

dimarts, 5 de novembre de 2013

Rumb a..

Hola!
Encara no són les sis del matí i el sol comença a despuntar:


Tan sols acabar amb les darreres coses ... i el vaixelll lest per fer una nova singladura.


Carregat de queviures i combustible:


El nostre proper destí: Santa Lucia. Una nova illa per a descobrir.
A veure si el vent i el mar es deixen navegar i podem tenir un bon viatge.


Ja us explicarem....
Fins aviat, una abraçada,
Miccoa.