Hola!
Aquests
n'és resum del quadern de bitàcola en la nostra travessa de l'Oceà
Atlàntic.
I. De
Rodney Bay- Saint Lucia a Jolly Harbour-Antigua.
Els
darrers minuts abans de deixar Rodney Bay els esgotem a la benzinera
de la IGY Marina. Casualment o no ens trobem amb aquesta parella
d'amics australians que ens volen desitjar personalment un bon
viatge. Tenen previst visitar Europa l'any vinent. Potser els
tornarem a veure, potser no.
Aleshores,
amb els dipòsits plens d'aigua i gasoil, posem rumb 335º cap a
Martinique.
De
les darreres 4 travesses fetes a aquesta illa, val a dir que avui és
la millor de totes. Doncs el mar està molt amigable i fa córrer el
vaixell de valent.
Però
no tot lo bo dura per sempre i sorprenent ment no ens trobem amb la
mateixa navegació de Martinique a Dominica; l'escorada fa que no et
puguis bellugar massa i l'onada curta i emprenyadora fa que s'alci
per la capota sense manies. És el moment de decidir si recalem a
Rosseau, un fondeig ja conegut per a nosaltres. Busco el way point
anotat en el quadern de la
darrera navegació de les vacances de Nadal i sense cap dubte entrem
ja ben entrada la mitjanit per descansar i dormir.
Abans
de que es llevi el dia continuem la navegació cap a Guadeloupe, una
travessa més agradable i com que tenim molts dies per endavant
d'alta mar busquem un nou fondeig en aquesta illa; Anse
Deshaies.
Un lloc molt bonic per passar-hi uns dies sense presses, però tenim
la mirada posada cap el nord o sigui que ho haurem de deixar per a
una altra ocasió. Aquest és un dels plaers d'aquestes illes del Mar
del Carib, on es poden trobar racons, cales, badies i platges per
fondejar i gaudir del seu entorn.
Ja
fora del reguard de l'illa és l'hora de valorar la direcció del
vent; si aquest ens és favorable o bé ens deixa cenyir amb certa
comoditat enfilem i posem rumb cap a Azores. Però el vent de l'Est
rola cap a Nord Est i pensem que és molt millor navegar a sotavent
de l'illa d'Antigua. Justament allà hi ha dos vaixells espanyols, el
Vagabundo i
l'Hispania, el
primer també navegara de retorn cap el Mediterrani, el segon
possiblement continuara el seu viatge cap a Colòmbia.
Després d'una bona navegació recalem i
baixem a terra per retrobar-nos amb les seves tripulacions i entre
conversa i conversa, entre plat i plat passem la resta de la tarda i
part de la nit amb ells.
II. D'Antigua a Azores.
Sempre
trobaríem algun motiu per estirar la nostra estada en aquestes
illes, sobretot si vas amb un vaixell, és clar. Però aquesta vegada
ja tenim la mirada posada cap a casa i cal iniciar el camí. Després
d'esmorzar deixem els amics de l'Hispania
rumb
cap a St. Barths i nosaltres rumb Nord Nord-Est. Intentarem fer rumb
directe tant com es pugui, però el vent és qui manarà. Primer
passem a sotavent de Barbuda, on per alguns navegant és una illa
molt verge, amb unes llargues platges i bonics fons de corall, i a
poc a poc anem deixant el Carib enrere.
La
previsió marca un vent predominant de l'Est, però el que tenim
nosaltres és Nord-Est i això ens fa modificar un xic el rumb. Així
anem navegant a vela amb una mitjana de 6 nusos de velocitat i amb
certa comoditat. Però a poc a poc el vent afluixa i entrem en una
zona de calmes, o sigui que amb paciència i un xic de motor anem
fent el nostre rumb. És el moment del Boris, que prepara els seus
estris de pesca i captura la seva primera presa en aquesta
singladura; un dorado!.
Reduim
la velocitat del vaixell perquè ens sigui més fàcil pujar-lo a
bord i una vegada ja a les escaletes de bany de popa el peix lluita
amb totes les seves forces i aconsegueix escapar-se. Nosaltres ens
quedem sense paraules: -estem desentrenats o què?
No
és el nostre dia. Esperem que en vinguin de millors.
Però si no hi ha peix fresc menjarem una
altra cosa i preparo unes hamburgueses vegetals amb patates daurades.
A les 23h UTC escoltem “La rueda de los
navegantes” així podem seguir els altres vaixells que estan
navegant; entre ells hi ha el “Thor”, que ja es troba molt a prop
d'Azores, tot i que te un problema amb el motor i estan gestionant
poder tenir el suport d'una embarcació que els ajudi a atracar a
Faial-Horta.
Portem 5 nits de travessa a bon ritme i
de moment els dies passen força distrets tot i que no hi ha sort amb
la pesca.
Avui divendres 30/5/2014 hem vist un
veler per proa. A poc a poc l'avancem i parlem per l'emissora amb
ell. És un francès que navega en solitari i que va cap a La
Rochelle, o sigui que també es dirigeix cap a Azores. Ens explica
que te un problema amb el motor i va amb les veles trimades tant com
pot, ja que hi ha poc vent i sempre va bé l'ajuda del motor per no
perdre el ritme. Li preguntem si podem fer-hi alguna cosa i ens diu
que no, que de moment va fent. Tan sols vol saber si li funciona el
seu aparell emissor-receptor AIS i li diem que sí, que a través
d'ell hem pogut identificar el nom de la seva embarcació: YSE.
Avancem mentre deixem que la seva silueta
es difumini en la línia de l'horitzó.
Tinc
moltes ganes de menjar peix fresc i així que es lleva el dia el
Boris prepara la canya i se'n torna al llit. Jo estic de guàrdia i
entro a demanar un relleu, tinc son i vull estirar-me una estona.
Passen uns 25' i surto a fora a fer una ullada, els meus ulls es
queden mirant fixament el carret daurat de la canya, no m'ho puc
creure: no queda ni rastre dels metres i metres de fil, -com pot ser?
Desperto en Boris i li explico, quan ho veu es queda amb certa cara
de tristesa. Aquest són els misteris del mar que no tenen més
explicacions que les teves suposicions i les teves imaginacions. I
davant el que ha passat busquem solucions i preparem un curry
. Ja tindrem temps que comprar fil per la canya a Azores.
Per endolcir el dia preparem unes
rosquilles d'anís i una fornada de pa. Sempre va bé aprofitar el
bon temps del mar i deixar algunes reserves de menjar ja llestes per
quan es faci difícil de moure't i cuinar per la navegació agitada.
Passem el cap de setmana en un mar força
tranquil i calmat amb poc més de 8 nusos de vent, la temperatura és
agradable i el color de l'aigua és d'un cel blau pujat i brillant.
Els metres i metres de fondària fan que la sonda només ens marqui
quan passa algun peix o algun cetaci per sota el vaixell.
Després de 8 dies a mar el color del cel
va canviant i es torna amenaçador, sembla que estiguem tancat en un
cercle de núvols, sense saber cap on hem de passar per trobar el bon
camí.
La foscor del cel ens fa preparar els
materials de seguretat pel que pugui venir; pluja i ràfegues de
vent. I així és, dit i fet; el mar es comença a encrespar i ens
ensenya les zones on descarrega la pluja. Aleshores rissem veles i
ens lliguem amb els arnesos.
Enrere hem deixat un mar suau i blau, ara
ens endinsem en un mar gris i de pocs amics. Però no hi ha llocs per
anar a cercar refugi, no hi ha ni illes ni illots per deixar passar
aquests núvols, tan sols podem modificar un xic el rumb i intentar
buscar les zones més clares.
Pensant positivament, el vent ens fa
avançar a més velocitat i això cal aprofitar-ho. Com més milles
recorregudes més aprop estarem del nostre objectiu.
Qualsevol feina dins la cabina es fa
feixuga i pesada pel moviment basculant d'una onada rere l'altra. I
així entre cops d'onades i el vent que ens fa cenyir passem el que
se'n diu “una noche de perros”, d'aquelles que només desitges
que aclareixi el dia i començar-ne un altre de nou.
A primera hora del matí el cel ens
comunica que no esperem que surti el sol, les capes de núvols n'han
pres possessió. Més tard ens assabentem per “La rueda de los
navegantes” que estem passant un front fred i que en un parell de
dies ja haurà passat. Així doncs paciència que ens tocar cenyir
sense més per tal de lluitar amb el vent que va de 18 a 27 nusos i
evidentment ajustar les veles segons la nostra intuïció. Reduïm
al màxim les activitats del dia per evitat cops i desequilibris.
Abans de preparar el menjar penso detingudament el més simple de
cuinar i el més consistent per tal de que ens deixi tips durant unes
hores.
Dimarts, 3 de juny de 2014.
Latitud: 31º 45,081' N
Longitud: 50º 13, 783' W
Son les 12,22 hora UTC i el so del vent i
el mar s'escolta dins la cabina. És el nostre concert, és la nostra
música; aquella que a poc a poc anem identificant la seva
intensitat, la seva intencionalitat.
La bravor de les onades curtes junt amb
l'escuma que escupen són la ressaca del front fred que ens ha
acompanyat durant les darreres 36 hores. Segons les previsions
meteorològiques aquest front ja s'ha desfet i hauríem de començar
a notar-ho en la presència de pocs núvols, en la baixada del vent i
conseqüentment de les onades. Però el Miccoa encara navega com si
fos un submarí, cobert d'aigua tant pet la que aixequen les onades
com per les escorades que refreguen la bravor de l'aigua. Això fa
que ben poca estona puguis estar a la banyera sense mullar-te. Sort
en tenim del nostre pilot automàtic que treballa d'allò més. Tot i
que anem controlant el rumb i la velocitat del vent, amb ell hi
dipositem la nostra confiança, és un bon tripulant.
Històries i comentaris d'altres navegant
et passen pel cap:
-”...
vam tenir 4 dies de navegació modo
misèria”
-”...
nos pilló un frente y estuvimos malnavegando durante 48 horas”
-”... en la travesía tuvimos 2 días
duros con puntas de 50 nudos, pero el tanque aguantó”
-... se avanzó un frente y no tuvimos
més narices que cambiar el rumbo y navegar a favor del oleaje. Nos
encerramos en la cabina y e dijimos al piloto: -chico, te toca
trabajar, por eso me he gastado más de 4.000 euros en ti”
I bé, tot passa més lent o més ràpid
i, per sort, tenim la capacitat d'oblidar els moment desagradables i
cobrir-los de moment molt més agradables. Així que el sol comença
a sortir i el cel ens ensenya el seu color blau i net de núvols la
moral de la tripulació s'alça deixant anar un gran i íntim sospir.
Un bon plat de pasta a la bolonyesa i
torrades amb formatge blau seran el nostre plat principal del dia.
Mentre ni hi hagi pesca algú ha de posar imaginació al menú. Tot i
que el Boris intenta fer una esquer amb un dels peixos voladors que
han quedat atrapats a la coberta.
Connectant.nos a “La rueda”, ens
arriba la notícia que un veler espanyol que anava a unes quantes
milles darrera nostra ha tingut un ensurt; se li h trencat un obenc i
davant la perillositat que han vist en els moviments del màstil i
sense voler posar en perill la seguretat de cap dels seus tripulants
per enfilar-se al pal i intentar caçar l'obenc han decidit acabar de
tallar la resta de l'arboladura del màstil i deixar-lo de record en
el fons d'aquest Oceà.
Nosaltres ens quedem bocabadats per la
decisió que han pres!!
Però cada un fa el que creu més adient
en aquell moment i davant la situació.
Total, que ara els toca navegar cap a la
illa més propera: St Martin a motor, a unes 390 milles. Tenint en
compte que el màstil dóna gran part d'equilibri i d'estabilitat al
veler esperem que tinguin sort, que tinguin suficient gasoil i
arribin bé a port.
Dimecres 4 de juny de 2014
Latitud: 30º 20,286' N
Longitud. 48º 26,144' W
La navegació encara és un xic pesada
perquè no deixem de cenyir, doncs no volem perdre Est. Tot i així
corregim uns graus cap a babord per tal de que el vaixell vagi més
acompassat al moviment del mar.
Sabem que aviat s'acabarà el vent i
entrarem a la zona de calmes com a resultat de l'anticicló de les
Azores.
Amb 13 nusos de vent de l'Est i una mar
calmada fan que el Miccoa navegui molt a gust i la tripulació pugui
assaborir els bons moments de la vida al mar.
Dijous 5 de juny de 2014
Latitud: 34º 28,450' N
Longitud: 46º 39, 687' W
Sembla que estiguem a port, ja estem
endinsats en la zona de calmes, això és un dia de relax.
U dia ideal per fer qualsevol tasca dins
i fora del vaixell.
Amb 5 nusos de vent i el motor a 1.300
r/m avancem a 5 nusos sobre una mar suau i esponjosa.
Ens creuem amb els dofins descansant
sobre la superfície, quiets, immòbils com no havíem vist mai. Les
caravel·les portugueses ens van passant pels costats, sembles veles
fetes de gominola.
S'agraeixen uns dies de calma i quietud.
Feis anys que no veia un mar tan dòcil, potser la darrera vegada va
ser tornant de Mallorca amb uns amics de Lleida.
Els
misteris del mar fan que una boca dentada talli el fil d'acer i
s'emporti el peix volador que hi havia d'esquer. El Boris es queda
sorprès, no pot creure'-ho, no ho havia vist mai. I comença a
indagar de quin tipus de peix es pot tractar?!
I
per més sorpresa i per més misteri això ens torna a passar una
segona vegada. -Veure-ho per creure-ho!
Divendres 6 de juny de 2014
Latitud: 32º 27, 912' N
Longitud: 44º 38, 942' W
El dia es lleva espectacular, el sol i
els seus reflexos donen unes tonalitats lluminoses que es radien per
tots costats.
Els 3-4 nusos de vent et deixen fer
qualsevol activitat a bord: dutxes, neteja, cosir,... i sobretot
dormir ben pla.
Per demà esperem vent de NW de 10 nusos,
em sembla que ja s'acaben les calmes. Acabem-les de gaudir amb
tranquil·litat.
Dissabte 7 de juny de 2014
Latitud: 36º 16, 490' N
Longitud: 42º 02, 570' W
El so del vent ja fa girar el generador
eòlic. Dos dies sense el seu so i semblava que faltava alguna cosa.
Despleguem veles i apaguem el motor. Contents de tenir un vent
favorable d'un llarg per babord i que ens permeti posar un rumb
directe cap a Azores. Tot el que puguem navegar guanyant NE ens
ajudarà a apropar-nos al nostre objectiu.
Experimentem una nova manera de pescar a
alta mar; al veure un grup de peixos navegant per babord del vaixell,
el Boris ha agafat una canya més petita i en 3 minuts un d'ells ja
s'havia agafat a l'ham.
Ja era hora ... la pesca arriba a bord,
mai havia estat tan benvinguda, la manca de proteïna fresca fa que
netegi el “bonito” més ràpid que mai.
Diumenge 8 de juny de 2014
Latitud: 37º 07, 510' N
Longitud: 39º 15, 055' W
Seguim mantenint un bon rumb de 70º, amb
una navegació suau i agradable. Si la previsió no canvia tenim vent
del SW pels propers dies. Però encara queden unes quantes milles i
podem trobar-nos amb algun canvi meteorològic.
Ja fa dues setmanes que estem a alta mar
i comencem a tenir ganes de veure terra. Estem ben sols enmig
d'aquest Oceà. Segur que hi ha més vaixells navegant, però no
precisament a prop nostra.
Dilluns 9 de juny de 2014
Latitud: 37º 38, 764' N
Longitud: 36º 32, 640' W
-O calmes o bé un front fred que porti
vent i pluja, què prefereixes?
A hores d'ara em sembla que ja estem
preparats per rebre un front fred, sempre i quan els vents ens siguin
favorables, és clar!
Doncs ens confirmen que el front que
s'apropa per popa ens portarà vents de 20 a 25 nusos o més. Difícil
de quantificar amb exactitud les pujades de vent puntuals a mesura
que aquest passi per sobre nostra.
Evidentment estem atents tota la nit, ara
mateix naveguem tan sols amb gènova i les onades que ens arriben per
popa es fan sentir alleugerir la marxa. De moment el vent és
respectuós i ens empeny a més de 6 nusos.
Tot i que el dia es lleva amb un cel ben
gris, a poc a poc el sol es va imposant deixant-nos veure un cel i un
mar ben blaus.
-Entre nosaltres ens preguntem si s'haurà
desfet o bé haurà modificat la seva trajectòria aquest front que
ens ha d'arribar?!
Perquè de moment sembla un dia perfecte,
amb bon temps i bona navegació. Però val a dir que nosaltres no
deixem d'estar pendents a l'aparició de núvols i al xiuleig del
vent.
Com cada nit mirem la nostra posició a
la carta nàutica. Així podem veure el recorregut i les milles
navegades.
La sensació d'una travessa oceànica és
com estar a l'interior d'un cercle i que aquest es vagi desplaçant
sense que tu te n'adonis. Doncs no veus la proximitat respecte un
punt de la terra, la qual cosa fa que sempre sembla que estiguis allà
mateix. Tan sols es modifica el decorat d'aquest cercle,; de vegades
espectacularment blavós, d'altres de cortines de núvols, o cortines
de pluja, d'altres de reflexos lluminosos solars, d'altres d'estels,
d'altres d'obscuritat, d'altres de llum de la lluna,... Com us podeu
imaginar cada dia és diferent; aquest quadre marí pintat pel mateix
artista no te mai les mateixes pinzellades ni les mateixes
tonalitats.
Dimarts 10 de juny de 2014
Latitud: 37º 59, 753' N
Longitud: 33º 30, 40' W
Hem navegat part de la nit amb la llum de
la lluna que d'aquí 4 dies ja serà lluna plena. El vent ha aguantat
molt bé a 15-16 nusos tot i que les onades han fet dansar un bon
ball.
Hem sentit l'alarma de dos mercants que
s'han apropat al nostre radi de 32 milles, però a rumbs fora de
col·lisió.
El vent ha rolat i ara ens entra pels
120º i això ens fa navegar a més velocitat. A mesura que avança
la tarda s'està fent més mar i puja el vent. Sembla que ja tenim el
primer avís. Comencem a rissar veles perquè la mar es torna més
agitada i les escorades són més fortes. Ja tenim els 25 nusos i
tornem a rissar veles, doncs no sabem si encara pujara més el vent i
ja tenim la nit a sobre.
Cap a la mitjanit el cel es comença a
cobrir de núvols tapant la llum de la lluna i els estels. El so de
les onades encrespades que topen amb el casc són el so predominant.
Ens preparem per passar la nit ben atents, doncs ja notem que tenim
el front a sobre i no val a badar.
Dimecres 11 de juny de 2014
Latitud: 38º 19, 970' N
Longitud: 30º 18, 952' W
El Miccoa navega entre 6 i 7 nusos, això
està molt bé tant per a ell com per a nosaltres. Però més
m'estimaria baixar la velocitat a canvi d'una mar més suau.
Passem el dia entre núvols, pluja,
onades i capricis del vent. Avui sembla un dia d'hivern, sí un dia
per estar al costat de la llar de foc. La humitat ha anat penetrant
per tots costats.
Ja tan sols en faltes 41 milles per a
Horta, segurament hi entrarem de nit. Tenint en compte que ens han
dit que te una entrada de fàcil accés,sense baixos i que a més a
més es pot fondejar davant de la mateixa marina... confiem amb no
tenir cap problema ni contratemps.
També ens havien dit que a unes 30
milles de distància ja podríem veure el relleu de la costa de
l'illa, però avui és un dia de molt poca visibilitat. És a les 5
de la tarda i a 12 milles de la costa que ja podem cridar: “tierra
a la vista”.
Darrera nostra, a 4 milles, portem un
veler anomenat LOTOS que porta el mateix rumb, te el mateix objectiu.
Comença a ploure amb més intensitat i
això ens fa pensar que la pluja aplanara el mar. Però res de res,
acaba de ploure i es torna aixecar el vent. Alguns dofins ens donen
la , se'ls veu ben contents jugant entre les onades i perseguint-nos.
Cap a les 8 del vespre, hora UTC, entrem
a refugi de l'espigó del port. Amb un gran plaer deixem caure
l'àncora entre d'altres vaixells fondejats.
Ha estat una bona travessa, el nostre
pilot automàtic ha treballat dia i nit, el Miccoa ha cavalcat sobre
les onades i s'ha portat com un campió.
En total hem fet, des d'Antigua, unes
2.307 milles en 17,5 dies.
Una bona experiència per a tots tres!
Ara a preparar el següent objectiu cap
el sud d'Espanya, cap a l'Estret ge Gibraltar, cap el Mediterrani.
Salut i fins aviat!