diumenge, 27 d’abril del 2014

Wallilabou Bay- Pirates of the Caribbean

Hola!


Aquests dies de vacances escolars de Setmana Santa ens han permès visitar algunes de les illes al sud de Sta Lucia: St Vincent, Bequia, Canouan i Petit Bateau.


Una visita molt ràpida, doncs sempre hi ha llocs que ofereixen moltes coses per descobrir en el seu entorn natural.


Tot i que no teníem molt bones referències St Vincent pel que fa a la seguretat pels turistes, aquest va ser un dels nostres primers destins d'ancoratge:

Wallilabou Bay, on es poden veure algunes de les restes de les petjades que deixaren, en el seu temps, les gravacions de les pel·lícules de Pirates del Carib.


Aquí en teniu algun detall més:
http://www.paradise-islands.org/st-vincent/wallilabou-bay.htm





I algunes imatges de Rick Moore recollides en aquest vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=B01DBC0wLOM



La gran fondària d'aquestes badies fa que t'hagis de lligar per la popa a més a més de l'àncora per proa.


I els nadius de la zona saben perfectament que si et poden donar un cop de mà ... rebran alguna propina.


A més a més no perden el temps quan arriba una nova embarcació, ja sigui per oferir-te algun dels seus productes frescos com fruita o peix o per portar-te a fer alguna excursió per l'interior de l'illa.






Com és habitual i obligatori cal donar l'entrada a cada una de les illes que visitem, pagant les taxes corresponents d' adouanes i immigració. Llavors ja podem anar a fer una petita exploració del terreny.




Mentre fem una ruta pels camins de la vall ens fixem en aquests fruits:


Sí, són nous moscades:


I aquestes són llavors de cacau que més tard en menjarem en un pastís.


Al Sud de St Vincent, al Blue Lagoon: 



Aquí teniu algun exemplar de la pesca del Boris, i ... tots els ha tornat a l'aigua. 
Doncs no tot el que es pesca per aquestes illes és bo per a la salut. Cal posar molta atenció.
-Que per què cal anar en compte amb el peix que es pesca al Carib?
-Per la ciguatera , aquesta és una malaltia transmesa per aliments causada pel consum de certs peixos d'escull , la carn està contaminada amb toxines produïdes per dinoflagel · lats originalment com Gambierdiscus toxicus que viuen en aigües tropicals i subtropicals . Aquests dinoflagel · lats s'adhereixen als corals, les algues i les algues, on són menjats per peixos herbívors, que al seu torn són menjats per peixos més grans carnívors. D'aquesta manera, les toxines es mouen cap amunt en la cadena alimentària i biomagnificació .


Segons el Dr McBoomlis, Gambierdiscus toxicus és el dinoflagelado responsable per la producció d'una sèrie de toxines similars que causen la ciguatera. Aquestes toxines són ciguatoxina, maitotoxina, escaritoxina  i palitoxina . Espècies de depredadors a prop de la part superior de la cadena alimentària en aigües tropicals i subtropicals, com barracudes, pagres, morenes, peixos lloro, mers, Ballesta i medregals , tenen més probabilitats de causar la intoxicació per ciguatera , encara que moltes altres espècies causen brots ocasionals de toxicitat .
Els símptomes característics de la ciguatera en humans inclouen efectes gastrointestinals i neurològics.





Els nostres amics del Guayacán; la María, el Basilio y el Narciso han pescat una tonyina i una barracuda. Són uns cracks. Però nosaltres no deixem de donar la nostra opinió sobre els perills que pot portar la barracuda.
Amb ells compartim un bon dinar amb una fideuà de llagosta i cavaco que hem pescat en aquest agradable fondeig de Canouan, a Little Bay.


Navegant cap a l'illa de Bequia, que en la llengua Arawak  significa “illa dels núvols”. 



I seguim ruta cap a Tobago Cays: un arxipèlag integrat per cinc petites illes deshabitades; Rameau, Petit Bateau, Baradol, Petit Tobac Jamesby . Són l'element clau del Parc Marí, un parc nacional i de reserva natural. Un bon lloc per bussejar entre els esculls, però on és prohibida la pesca.


A tothora es troben embarcacions de tot tipus per aquestes aigües del Carib. 
Sobretot velers, doncs és un lloc ideal per a la navegació a vela.




S'acaben els dies i cal tornar a Rodney Bay.



divendres, 11 d’abril del 2014

relats...


Hola!


Aquesta és una de les històries més famoses de vaixells que, de veritat, van existir:
el Mary Celeste és un bergantí que va ser trobat abandonat a l'Oceà Atlàntic al 1872 .
El vaixell es va trobar en bones condicions amb el seu veles hissades i abundants reserves de menjar a bord.
No hi havia rastres de la tripulació però tampoc de les balses salvavides .
L'atac de pirates va ser descartat ja que també hi havia 1,500 barrils intactes d'alcohol.

Es creu que alguna malaltia o tempesta va poder haver matat a la tripulació o bé que les balses salvavides on van partir es van enfonsar.


Al folklore marítim, cap vaixell fantasma pot superar la fama del Flying Dutchman, una nau que fins ara ha inspirat històries d'horror, quadres, pel · lícules i fins òperes.
Aquest vaixell s'anomena per primera vegada en el llibre de viatges de George Barrington a la fi del segle XVIII. Se suposa que el Flying Dutchman era una nau provinent d'Amsterdam, capitanejat per un home anomenat Van der Decken.
L'expedició apuntava cap a l'Índia però es va veure embolicada en una tempesta prop del Cap Good Hope. (L' europeu Bartolomé Díaz, l'any 1488, el va anomenar Cabo de las Tormentas. I durant molts anys , els navegants van témer no trobar una possible ruta marítima que arribés fins a aquest cap localitzat a l'extrem sud d'Àfrica, de manera que van denominar a aquest cap de Bona Esperança).

L'home es va tornar boig amb l'obsessió d'aferrar-se a creuar aquest cap; pel que va matar al primer oficial i va jurar que creuaria el cap "encara que Déu el fes navegar fins al Judici Final".
El vaixell es va enfonsar en la tempesta i des de llavors va quedar condemnat a navegar els mars per l'eternitat.


Històries i llegendes, per llegir, crear i entretenir, 
Bon cap de setmana!