diumenge, 30 de desembre de 2012

Paradise Island


Hola!

Des del fondeig de Nassau:



el Boris prepara les seves eines de pesca i es fa nous esquers per a les properes navegacions:



A veure quin dia ens porta una llagosta?!:



També ens distreu amb els seus trucs i jocs d'atzar:



Tot pensant que d'aquí poc ja farem ruta cap a Exumas, decicim apropar-nos amb el “dingui” a Paradise Island:



Com si tinguéssim el vaixell o el iot amarrat a la marina:



I entrem veure les instal·lacions de l'hotel Atlantis.
A primer cos d'ull impacta tanta riquesa quan a l'altre costat del pont la gent i la vida de Nassau ens mostren l'altra costat de la moneda.



Un complexe per a molts turistes, on la decoració artificial i natural fan obrir els ulls des dels  més petits als més grans:





Llacs, estuaris, aquaris, esculls de corall, túnels, coves, entre altres, ofereixen un gran espectacle:









N'hi ha per a tots els gustos i per a totes hores.
Després de sentir tantes olors ... ens ve la gana.
Però al vaixell, per sort, ja tenim la massa preparada. O sigui que ens estalviarem uns quants “calerons” si mengem a casa. Amb senzillesa però amb bons ingredients:



I encara que siguem lluny de vosaltres, us volem desitjar de tot cor que tingueu un Bon Any:



Salut i fins aviat,
Boris, Jordi, Marga




















dijous, 27 de desembre de 2012

a Rose Island


Hola, com va?


Curiosament mentre naveguem vaig redactant mentalment el que m'agradaria explicar-vos però quan estic davant el teclat la major part de les impressions i sentiments s'han esfumat i tan sols en queda un breu record.
Val a dir que LesBahames estan tan a prop físicament d'Amèrica i tan lluny socialment parlant que no deixa indiferent a ningú.
De vegades ens fa venir el record de Mindelo- Cabo Verde.
Esperem poder descobrir molet més coses d'aquestes illes en el transcurs de la nostra ruta, una ruta que volem que sigui molt més tranquil·la i pausada que l'anterior del mes de maig-juny; on estàvem pressionats tant per l'inici de les turmentes·tropicals com pels exàmens finals del Boris:


Donc bé, la darrera navegació que vam fer des de Chub Cay va ser una lliçó de vela. Dic una lliçó perquè cada navegació és diferent, entre mar i vent es forma una combinació que et posa a prova.
Els més de 20 nusos de vent amb les onades de ressaca dels dos dies anteriors i les noves onades que es formaven ens feien treballar de valent:


Vam deixar descansar el pilot automàtic, potser perquè tardava massa a redirigir el rumb, potser perquè estàvem més segurs de pilotar nosaltres mateixos el vaixell. Tant per una cosa com per l'altra les 6 hores de navegació van ser excitants.
El capità fou qui més va treballar, nosaltres li anàvem fent algun relleu.
Avantatges: aprendre a governar el vaixell, bona velocitat, estalvi de combustible i d'energia
Desavantatges: atenció, concentració i esforç.


El primer que vam veure a la nostra arribada a Nassau fou com les onades s'alçaven sobre la costa est.
El segon que ens va impressionar van ser els super vaixells de turistes:


Ja a resguard del vent i l'onatge vam buscar un fondeig. Tot i que hi havia força corrent l'àncora es va agafar bé i vam descansar sense problemes.
Curiosament l'endemà, unes dues hores després d'haver fet l'entrada de Customs-Imigration vam rebre la visita d'una llanxa de la police que ens va revisar passaport i fins i tot ens va fer una breu inspecció dins el vaixell.
Però tot estava correcte i no va haver-hi cap problema.
Després d'estar quasi dos mesos a Amèrica amb el permís del passaport expirat, aquesta fou una visita que no ens preocupà gens ni mica.



Atrets per la curiositat d'una petita i propera illa anomenada Rose Island, vam decidir d'anar-hi a fondejar.



Atractiva pels seus colors de terra i aigua, per la seva poca fondària, per les conxes de mar i el seu fons de corall. I per la varietat de peixos, és clar!:


A falta de calamars i sèpia ens vam preparar una fideuà amb wahoo, que ens està donant per a molts àpats, a part dels pots de conserva amb brou de peix que hem preparat:



Ah! aquí us deixem la primera part d'un petit recull d'imatges de l'inici del viatge. Esperem poder publicar les properes més endevant:





Salut i fins aviat,
Boris, Jordi, Marga

dilluns, 24 de desembre de 2012

Des de Nassau




Ara sí que podeu veure la nova publicació del Boris al seu blog!
Salut!
Boris, Jordi, Marga.

dissabte, 22 de desembre de 2012

des de Chub Cay-Bahamas

Hola!
"En martes ni te cases ni te embarques"
Doncs nosaltres,el passat dimarts, llevarem l'àncora, que mai havia estat ben enganxifosa del fang del llac, i ens embarcàrem rumb cap a Bahames.
Les ganes de tornar a ser cap a l'Oceà Atlàntic eren a bord:


Enrere deixàvem la costa Americana.
Tal com dic sovint:
"..dels llocs m'emporto l'amistat de les persones i els colors del paisatge":


En Boris tardà ben poc temps per preparar els seus estris.
La veritat és que no podia rebre un millor regal dels EUA.

En uns minuts de silenci entre paraules, compartits amb el so del vent i de l'aigua, el carret de la canya sonà de tal manera que fins i tot m'alarmà.
Llavors vaig entendre que era motiu suficient per sonar crispadament.
Tan sols us puc mostrar aquesta foto, les altres les podreu veure en el seu blog.
-Ja m'enteneu, oi?
Com també entendreu que vam estar una bona estona fins que entràrem els filets de peix a la nevera:


Docs bé pel que fa a la travessa pel Golf Stream va anar molt bé.
Tot i que teníem el dubte de si el vent que vindria de nord seria més del que donava la previsió. La qual cosa ens podia molestar moltíssim si formava onada i mar contra el corrent. 


Però la sort ens acompanyà altra vegada i tinguèrem una navegació ben acompanyada pel vent i, és clar, per altres vaixells, bucs i mercants que havíem de vigilar a tothora.
Les aigües transparents de Bahames donaren la nota de color així que es llevà el sol.
El fons sorrenc també ens advertia que havíem de posar atenció amb el rumb. 
A mitja tarda i amb una temperatura mol tagradable arribàrem a Chub Cay.
-Què més podíem demanar?:


Ara, en el mateix fondeig estem tenint 30 nusos de vent del nord,ja, ja. Poca broma.
No és un dia per passejar amb el dingui ni anar a veure els veïns del costat. 
Com ahir, que ens convidaren a una festa amb música en un catamarà:



Entre Americans, Canadencs i també una Mexicana vam passar una estona divertida i ben acompanyada.

Aleshores aprofitàrem per convidar a la resta dels vaixells a un filet de peix que el nostre pescador ens capturà.
-Era massa per a nosaltres tres!
-Ja ens hauria agradat poder-vos convidar !
Ara toca esperar que calmi el vent del nord i així poder navegar cap a Nassau.


Que passeu unes bones vacances de Nadal.
Salut,
els del Miccoa.


dilluns, 17 de desembre de 2012

Hola!

Aquests darrers dies hem anat del llac a la ciutat.
De Miami a New York era la ruta del tren d'Amtrak.

Més de dos mil milles de dia i nit hem recorregut.
Uns dies a casa del Manel i l'Assumpta hem viscut.

Llums de colors i espurnes d'estels decoren la ciutat.
Veure l'arbre de la Casa Blanca ens ha agradat.

El nostre pescador s'ha calçat unes botes per patinar.
Sobre la pista de gel que acaben de polir i aplanar:



Bons aliments i bona companyia ens han fet costat.
Amb la feina feta, ara ja és hora de tornar a embarcar.

Del tren al bus, unes quinze parades i a Prosperity Farms demanem baixar.
Esperem que en Jordi ens vingui a buscar sota el pont de PGA Boulevard.

Alguns dels vaixells fondejats al llac han llevat l'àncora i han marxat.
D'altres sembla que no tenen pressa o bé que ens estiguin esperant.

Cada loco con su tema” diu la lletra de la cançó que molts i moltes heu escoltat.
Ell amb els seus esquers, jo amb la coca de forner amb sucre de vainilla un xic daurat:


Mentre el Jordi es descarrega unes cartes nàutiques a l'ordinador,
capto l'escalfor del sol que cau rogent per l'horitzó i penso:
-“demà no serà precisament un dia de sol”:


Que tingueu una bona setmana.
Fins aviat,
Boris, Jordi, Marga.



dimarts, 11 de desembre de 2012

Una proposta culinària


Hola,
tal com Desmond Dunne escriu: 
“... Claro está que una sana alimentación exige, antes que nada, que se sienta interés por la comida, y disfrutar con ella, captar su aroma y gozar, por último, con su aspecto. Las ganas de comer aumentan el fluir de jugos gástricos en el estómago, jugos que como es sabido, son los que realizan la digestión. Buena señal es cuando se nos hace la boca agua. … Por lo tanto no os neguéis el placer de degustar la comida, tanto en aspecto, en aroma, como en sabor.”
-Sabíeu que el pa a l'Edat Mitjana era un ingredient molt important que també s'utilitzava com a cobert per agafar els aliments, per manca de forquilles?
Ja podeu veure que el petit forn que tenim al vaixell el fem treballlar de valent.
-Quin d'aquests dos pans ens amaga la xocolata?:


Per agafar gana anem a caminar pel Juno Park, que està tocant a l'altre costat del riu:



Molt diferent al Parc de La Mitjana de Lleida o de La Devesa de Girona.
Cada lloc te el seu estil i la seva vegetació, com aquests majestuós ficus que s'hi ha ben arrelat:


-Quants anys deu tenir?
O aquest Spanish Mosh que sembla la barba vella de l'arbre:


A diferència d'altres indrets, aquí trobem una vegetació més verge; sense reg, sense poda, sense esbrossar les males herbes, ....
Ja de retorn cap al vaixell fem una repassada als temes d'estudi d'en Boris.
Entre textos hem trobat una recepta culinària de l'Edat Mitjana.
Suposo que algú de vosaltres s'hi atrevira?!
Aquí la teniu:
Taronges de Xàtiva”
Ingredients per a 6 persones:
-200 grams de formatge fresc
-1 ou
-20 grams de farina
-10 centi-litres d'aigua
-15 grams de llevadura
-150 grams de mel
-50 grams de sucre
-15 grams de canyella en pols
Preparació:
1.barregem el formatge amb l'ou.
2.hi afegim la farina i la llevadura (prèviament mesclades) i ho barregem fins que ens quedi una massa homogènia.
3.ens untem les mans amb oli i fem boles d'uns 4 centímetres de diàmetre.
4.les fregim en oli ben calent fins que quedin de color daurat.
5.les untem amb mel i les empolvorem amb sucre i canyella.
6.Llestes, ja les podem menjar calentes.
Bon profit!!
I bé ara toca preparar les maletes per agafar el tren que va cap a Washington, on el Boris li toca fer els exàmens del primer trimestre de curs. 
Fins aviat,
els del Miccoa.

dijous, 6 de desembre de 2012

De l'aigua a terra, de terra a l'aigua.

Hola!
Passejant pels entorns de Palm Beach amb una temperatura molt agradable (26 graus C- 79 graus F).


Capturant alguna imatge de colors que ens crida l'atenció.


Contemplant les extenses aigües del llac.



Alçant la mirada tot pensant quin serà el nostre proper destí.


Remodelant un para-sol que alhora ha de servir per a recollir l'aigua de la pluja.


Mentrestant el Boris es prepara per anar a explorar què es pot pescar en aquesta zona.


No us ho perdeu i mireu les noves captures en el seu blog.
Fins aviat,
Boris, Jordi, Marga

dimarts, 4 de desembre de 2012

Verd, blau, groc i vermell a Florida



Hola!



Sabíeu que mariners portuguesos, espanyols, àrabs i holandesos van plantar arbres de cítrics al llarg de les rutes comercials per tal de prevenir l'escorbut.
Doncs en el seu segon viatge l'any 1493, Cristóbal Colón va portar llavors de taronja i llimona a per tot el Carib.
I cap a l'any 1513 aquests dos cítrics foren introduïts a Florida per l'explorador espanyol Juan Ponce de León.



La taronja és una de les fruites més consumides al món; es cultiva especialment en regions de clima temperat i humit. Es diu que la seva ingesta diària ajuda a prevenir l'arteriosclerosi.
Feia molts dies que no menjàvem taronges de sang.
En un dels mercats de fruites i verdures de St Agustine (que ens costà més d'una hora de caminar per arribar-hi) uns joves venedors ens les van deixar provar i ens n'emportàrem unes quantes peces (tres taronges = 1 dòlar); tantes com hi cabien a les motxilles!!
I per una d'aquelles casualitats, quan tornarem cap al vaixell ens trobàrem una bossa amb més taronges que ens havien regalat la Melissa i el Lateef del Tickety Boo. Així, entre unes i altres n'omplírem una bona caixa.

Quan les reserves del rebost s'acaben ... anem amb el “dingui” a buscar un altre mercat pels entorns:


Mercat i connexió d'internet per veure el temps, publicar entrades al blog, connectar amb el centre d'estudis virtual del Boris, xatejar, parlar per skype amb la família, llegir les notícies, ...



I..
amb el silenci que s'escapa lentament la claror del dia.
Deixant entrar, sense fer soroll, la foscor de la nit.
Es transformen i es difuminen les combinacions de colors....

us deixo amb aquestes paraules de Pablo Nebruda:

Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningún idioma,
por un segundo detengámonos,
no movamos tanto los brazos.

Sería un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estaríamos juntos
en una inquietud instantánea.”


Continuarà ...
fins aviat,
els del Miccoa

dissabte, 1 de desembre de 2012

West Palm Beach



Hola, com us va l'entrada d'aquest mes de desembre?
Des d'aquest "dock" o lloc per lligar els "dinguis" baixem a terra.
Encara que sembli mentida és tot un luxe.
Com podeu veure de vegades esta ben transitat per la resta de navegants que també estan fondejats:





Diuen que Palm Beach és una de les ciutats amb major ingrés “per càpita” del país. Un lloc molt tradicional pels milionaris, artistes, esportistes, membres de la noblesa i celebritats com la família Kennedy, Yoko Ono, Donald Trump, ... on hi mantenen les seves residències d'hivern.

Ara per ara també és la nostra residència en uns pocs metres d'aigua salada.
Amb les bicis vam arribar fins el pont de Peanut Island.
Si us fixeu amb el color blau de darrera dels edificis veureu el mar, sí és l'Oceà Atlàntic:



Per aquí la gent va amb roba d'estiu.
Nosaltres encara no entenem com poden tenir a tothora aire condicionat. És increïble.
Quan surt el sol s'hi està be, com la primavera a Catalunya, però així que s'amaga ... la cosa canvia.
I bé aquí us deixo amb aquest parell de juganers, que quan comencen no hi ha qui els aturi. 



Fins aviat,
Boris, Jordi, Marga.