dimarts, 11 de juny de 2013

de Barcelona a Barcelona

Hola!
La setmana passada vam deixar la Barcelona de Venezuela per volar cap a l'altre costat de l'Atlàntic i aterrar a la Barcelona del Mediterrani.


Després de 20 mesos de no veure a la família .... ja us podeu imaginar!

Pel que fa al vaixell ... esperem que estigui ben resguardat, doncs no l'hem deixat ni al riu:


ni al mar:


sinó a fora de l'aigua; una bona manera de poder allargar la vida dels cascos de fibra.
O sigui que mentre nosaltres passem l'estiu prop del Mediterrani, entre Vilanova i la Geltrú, La Cellera de Ter, Lleida i Usón el Miccoa es queda a Puerto la Cruz de Venezuela.







*Per cert, us avancem que estem gestionant poder disposar d'un veler aquest estiu i organitzar alguna sortida per les Illes Balears. 
O sigui que si hi esteu interessats només cal que us poseu en contacte amb nosaltres.
miccoasail@gmail.com

Bon estiu i esperem veure-us ben aviat!
Salut,

Boris, Jordi, Marga.

dissabte, 1 de juny de 2013

Canvi de mes, canvi de país.

Hola!

Encara que sembli mentida aquesta i d'altres iguanes estan ben allotjades en un dels racons del pantalà, els encanta les restes de fruites i verdures, nedar i sobretot no perdre's ni un minut de sol. Però el que més em sorprèn és que després d'uns dies ja detecten la teva olor i si hi passes sense fer soroll... t'hi pots apropar tant com vulguis, tot i que no deixen de vigilar, a cada instant, les teves passes.

Encara que sembli mentida,  
Ja queden pocs dies per volar i aterrar a Barcelona,
Tot un estiu per compartir amb la família i els amics,
Mentre el vaixell es queda a Venezuela a descansar.
Per sota els 11 graus de Latitud, resguardat de la zona d'huracans.
Preparem les maletes d'equipatge, guardem i ordenem materials.
Aprenem a desfer-nos d'estris que ja no ens són d'utilitat.

Deixant espai per a nous llibres, noves rutes, nous projectes.
Després de tot aquest temps lluny i fora de les nostres terres,
navegant per mars i rius tot visitant dotze països diferents,
amb la maleta plena de records, experiències i vivències,


ara ja és temps d'estar prop dels que estimem.
D'assaborir unes botifarres seques de Can Blanxó,
de cuinar peix fresc de Vilanova i la Geltrú,
de pelar pomes i nectarines de l'horta de Lleida,
o de coure un “xurrasco” a les brases d'Usón.
Encara que sembli mentida, trobaré a faltar el blog. 
Però si tot va bé tornarem a reemprendre el nostre viatge amb el Miccoa a partir del setembre.

Ara sí que podem dir-vos fins aviat!
Una abraçada,


Boris, Jordi, Marga