dimarts, 26 de juny de 2012

De Beaufort NC - a Aligator River- Elizabeth City





Hola altra vegada!



El divendres passat va ser un dia ben llarg.
Després de deixar el mar a les 9 del matí ens vam endinsar pel riu Newport Marshes.
Imagineu-vos: ens menjàvem un plat de “tortellinis” a les 10.30 del matí.
Veure paisatges tan diferents en ben poques hores et feia perdre la noció del temps.
Si a les 4 de la matinada estava guaitant pels prismàtics les llums de navegació dels mercants i les boies, 12 hores més tard estava guaitant els ponts i el marges del riu.
Aquí teniu algunes de les fotos que hem seleccionat de tantes que n'hem fet:




Tot i la fatiga d' estar pendents de la navegació de les darreres  no ens manca un xic d'humor i alegria:




Sorprenentment travessant el Grosse Creek cap el Palmico River i més endavant el Pungo River hem pogut navegar a vela i deixar descansar el motor.
Potser és el que més es troba a faltar en la navegació per riu:






Aquesta vegada el vent ha estat al nostre favor. No es pot demanar més ... hem millorat molt la nostra velocitat.
Hem buscat un fondeig prou ample (tan ample que estem ben sols) i resguardat per passar la nit.
Havent dormit i descansat llevem cadena (ben fangosa) i l'àncora.
Entrem dis el Aligator River- Pungo River Canal:






La diferència d'amplitud dels rius i els canals és força impactant.
En un indret ben estret i molt bonic travessem el Wilkerson Bridge:





El llibre que portem d'informació explicava quins animals salvatges es poden observar.
Nosaltres a corre cuita (un xic borrosa) fem una foto d'aquest ós que amb el seu pelatge brillant marró i negrós ens guaita des de ben pocs metres:



Fa il·lusió veure aquests animals en el seu hàbitat:



El Jordi s'enfila al màstil per tenir una altra perspectiva:




Els ponts que anem trobant tenen tots ells la mateixa alçada, per tant no hi ha d'haver cap problema:



Fa molta xafogor i sembla que s'apropa turmenta:




Haurem de buscar un lloc per fondejar aviat, anem directa al nucli de la turmenta.
Comencen a esclatar els primers trons i els llampecs es veuen ben clars.
El Jordi revisa la carta nàutica i encara ens falten uns 50' per arribar a una zona prou ample i segura per deixar l'àncora.
Cada vegada es posa més negre.
Sense perdre ni un minut... ni tan sols arribar a la zona que havia marcat li dic que s'aturi que deixem cadena ja, ni hi ha més temps. Si tenim 2,5 metres de fons ja és suficient.
He vist llampecs a prop i ben verticals del núvol a l'aigua.
Comença a caure la pluja forta just quan deixem els 30 metres de cadena.
-A mi l'aigua no em fa por sinó els trons que esclaten. I Tenir la cadena a les mans en aquest moment no em fa cap gràcia! Li dic
Entrem a dins i les il·luminades amb el so dels trons ens posen la pell de gallina per uns moments.
Ens apartem de les zones de metall evitant qualsevol perill.
El capità desconnecta totes les bateries per si de cas.
Com tot el que arriba ... passa i se'n va. Tot i així dura una bona estona. Ens distraiem comptant els segons de durada entre llampec i tro.
Hem fondejat ben a prop del canal de navegació i ves per on que justament avui la llum de fondeig no s'encén. Per tant deixem el quinqué encès. Si més no, si passa algú ens pot veure.
I resulta ser una bona trampa pels mosquits:




Mira, quin nombre més rodó, són les milles recorregudes des que comprarem el vaixell:




Un company ens preguntà com passarem la revetlla, oi?
Doncs bé ...
La nostra revetlla de St. Joan
Ja veieu com l'hem passat
Amb una bona traca de trons
Perquè petards els hem deixat
Pels pobles de Catalunya
Que a tot arreu hauran esclatat.
Però per la massa d'una coca
ni temps ni ganes han faltat.




L'endemà sortim del fondeig amb la cadena ben plena de fang, amb cubells d'aigua l'hem d'anar netejant.
Havent passat Aligator River i el Little Aligator River vam poder navegar altra vegada amb gènova i major per l'Albemarle Sound i el Pasquotank River per posar rumb cap a Elizabeth City.
La veritat és que buscàvem el pantalà de cortesia que segons la guia es trobava just abans d'entrar al
Dismal Swamp Canal (sembla ser que és dels millors indrets de fauna salvatge de la ICW)




Podíem amarrar-hi gratuïtament 48 hores. Quin detall, calia aprofitar-ho.
No us penseu que ho trobàrem a la primera, però entre tots tres i els prismàtics ens hi enfilàrem.
I aquí estem:




I com que venen turmentes tropicals haurem de mirar-nos altra vegada molt bé el temps perquè tal com diu ell:


sembla que estiguem jugant a:


... ratón que te pilla el gato
ratón que te va a pillar.
Si no te pilla de día
de noche te pillara.”


Una abraçada des del Miccoa.



dilluns, 25 de juny de 2012

De Beaufort SC a Beaufort NC (2a part)



Hola!
Aprofitant el corrent a favor sortirem per l'Inlet de Charleston. Aquesta vegada havíem decidit fer ruta per mar almenys fins a Morehead- Beaufort NC.
Objectiu: avançar milles fent dues nits. Les informacions meteorològiques senyalen que el dissabte s'apropa una borrasca d'Oest a Est passant per Beaufort SC i no volem que ens atrapi.
Una filera de boies ressegueixen el canal d'entrada i sortida, i una filera d'onades en un fons d'entre 7 i 9 metres pentinaven de debò la proa del Miccoa. Primer el corrent a favor però cap al final del canal ja era en contra.
Ens creuarem amb diferents embarcacions de transport:




i de  pesca:





Feia pocs dies que havia llegit:
“... Que se'n tingui notícia, els egipcis van ser els primers constructors de vaixells de vela. Fa almenys cinc mil anys que els fabricaven per a navegar pel Nil i més tard pel Mediterrani. Les embarcacions de vela foren els primers mitjans de transport a través de llargues distàncies d'aigua (rius, llacs, mars). Actualment tenen un ús de caràcter recreatiu, esportiu i educatiu. Però en algunes zones de l'Oceà Índic segueixen utilitzant-se a nivell comercial.”


En aquest Oceà Atlàntic els mercants s'ocupen de bona part del transport marítim. Gràcies al  AIS Radar podem saber el seu nom, rumb, velocitat, latitud-longitud i la distància respecte el nostre vaixell.
La primera va ser una nit moguda pel trànsit marítim. Però bonica per la quantitat d'estels.
Mentre que el dia es llevà tranquil sobre una mar plana i transparent:


Amb les primeres llums clares del dia una concentració de dofins nedaven i jugaven junt al Miccoa. Va ser un espectacle, fins i tot amb els sons tan característics que transmeten alegria:


















Dues classes de dofins heu pogut veure, Stenela frontalis o dofí tacat de l'Atlàntic i Stenella longirostis o dofí de morro llarg.
Sola i amb aquesta tranquil·litat absoluta em poso a ordenar les informacions i fotos que hem anat recollint.
De tantes coses que hem vist sembla que faci molts més dies que vam sortir de Beaufort SC.
La navegació per riu a la navegació per mar tenen poques coses en comú i moltes particularitats. Penso que cal provar-ho.
A les 17.00 deixem per l'est el Cape Fear i el Jordi modifica el rumb a 44º nord-est.
A una velocitat de 5 nusos, amb el vent per popa fem treballar el gènova i recollim major. Ja feia una estona que esperàvem que pugés el vent, per poc que sigui l'hem d'aprofitar.
Amb latitud 33º 39,5' N i 77º 39,6' W i a unes 70 milles de l'inici del canal de Morehead- Beaufort NC.
La nit es presenta càlida i il·luminada, com a mi m'agrada.
El vent per popa ens acompanya en una nit estrellada.
Semblava que el Miccoa navegava en una mar solitària.
I de volta els mercants ens trenquen al son altra vegada.


El reflex lluminós de la costa s'insinua per proa.
Són les cinc i falta poc per la llum de l'albada.
Esmorzo fent guàrdia sota la tela blava.
Amb els ulls cansats veig les boies d'entrada.


Avancem amb vent, onada i corrent.
Entrem cap a terra però no ens aturem.
Seguim pel riu a tocar de Morehead.
Un altre pont sobre el color marró i verd.


Si voleu saber-ne més.
Continueu en la propera entrada.
Que nosaltres continuarem.
Explicant-vos la ruta navegada.


Fins aviat,
Miccoa.














De Beaufort SC a Beaufort NC (1a part)





Hola!


Després d'haver fet més de 1900 kms en cotxe entre anar i tornar de Washington vam deixar Beaufort SC el passat dilluns.



Beaufort SC és una població molt turística des de la segona meitat del S. XX. El creixement de les instal·lacions militars amb base aèria, la preservació de la història i l'arquitectura de la ciutat i l'oferta dels llocs de treball han beneficiat significativament el seu desenvolupament.







Val a dir que en poc temps serem coneixedors de tres Beaufort:
el de Beaufort (South Carolina), el Beaufort (North Carolina) i Sir Francis Beaufort (oficial naval i hidrògraf que cap a l'any 1805 creà l' Escala de Beaufort, on la intensitat del vent s'ordena segons la seva velocitat. Abans del 1800, els oficials navals feien observacions regulars del temps, però no tenien escala; per tant feien mesures molt subjectives. L'escala inicial no tenia velocitats de vents, sinó que detallava un conjunt de condicions qualitatives des de zero fins a 12 d'acord a com una nau actuaria sota cada una d'elles en les seves maniobres. L'escala es transformà en una part estàndard per les naus de la Marina Britànica a finals del 1830. I es va anar adaptant a partir del 1850 quan els nombres de Beaufort s'associaren amb el nombre de rotacions d'un anemòmetre per mesurar la velocitat del vent).
  • Quina casualitat, oi?


I bé des de la benzinera del Downtown Marina el mariner va tenir l'amabilitat de trucar per l'emissora al responsable del Lady's Island Swing Bridge per preguntar quan podíem passar pel pont.
Així entràvem a la ICW (Intercoastal Waterway: és una vial fluvial al llarg de l'Atlàntic i el Golf de la costa d'Estats Units. En els 4.800 kms-3.000 milles hi ha rius naturals i canals artificials)






Nosaltres, molt impressionats, esperem que el cotxes s'aturin i “zasca” se sent una sirena que ens ve a dir que és el nostre torn. Un pont que pivota, quina passada!. Fa un gir de 90º, quedant perpendicular a la línia del pont:






Passem i torna a pivotar retornant a la seva posició:






Comença la nostra nova ruta pel riu amb un dia molt clar i bones previsions meteorològiques:




Però sense oblidar-nos que cal posar molta atenció en el recorregut, les portes de senyalització i el fons. Per tant cal que hi hagi sempre un de nosaltres dins l'ordinador per la carta de navegació:






Un altre a la roda per veure el rumb i el marge del riu:






I el que queda a controlar i fer fotos és clar:






Per aquelles coses que passen ens van informar que passaríem molt a prop del pont on es va filmar alguna escena de la peli de “Forest Gump”.
En arribar a Sams Point ens va semblar oportú fondejar i passar-hi la nit.






Vam baixar amb el “dingui” i vam fer-hi un tomb:










L'endemà tornarem a fer ruta. Teníem la possibilitat de sortir a mar o bé continuar pel riu. Vam prendre la segona opció, tot i saber que ens trobaríem amb alguns trams força estrets, de poc fons i res de línia recta sinó tot el contrari per aquest Coosaw River (jo li diria colosal river):




Realment estàvem intrigats per saber com es navega per aquesta zona, doncs ja hi som de ple a ple en un fons de 2 metres i escaig i un corrent que ens empeny:





Ostres, hem passat per alguna zona de meys de 1, 7 metres. El que cala la nostra quilla!!
El paisatge, tot s'ha de dir, és encantador; tant pels colors com per les formes, la vegetació i la fauna. Amb la marea baixa sembla que hàgim d'enganxar-nos a qualsevol lloc.
Tot i que el color de l'aigua és ben terrosa està plena de vida: peixos que salten, aletes de dofins que suren per la superfície, unes aus cercant menjar al marge del riu, altres llançant-se en picat a l'aigua per pescar i els “aligators” dissimulant i vigilant:




No ens podem despistar gens ni mica de les portes de color verd i vermell, elles ens marquen el bon camí:






Ni de les boies de senyalització en aquest Coosaw River perquè tal com diu el Boris – un error d'un grau en el rumb et pot fer tocar fons!:










Temps de descans i de canvi de torn:






I la vigilància que no decaigui:






Sempre és agradable trobar-te amb amb algun altre vaixell, encara que sigui per poc temps:




Realment van fer bona feina al “dragar” el riu. Es nota en les zones on l'amplada del riu és molt justa i cal confiar en la fondària que marca la sonda del vaixell. A poc a poc anem prenent més seguretat en la navegació. Fins que s'apropa un altre pont i ... -corre mira si realment és de 65 peus!
La tensió creix sense que vulguis:






És que vist des de sota fa la seva impressió, de veritat:






Si fa unes hores havíem tingut el corrent a favor ara ja el tenim en contra, això vol dir que ens enlenteix el ritme i decidim fondejar i descansar fins l'endemà.
Com us podeu imaginar els mosquits que hi viuen són força abundants i no ens podem lliurar de posar les mosquiteres sobretot quan estem fondejats. I el Boris ha preparat una trampa prou ecològica que esperem que funcioni. 

Els paratges del riu Stono River a primera hora del matí són molt bonics:




I les construccions de l'entorn estan fetes amb molt de gust:






Ja falta poc per arribar a Charleston, però abans caldrà passar per dos ponts amb corrent a favor i 12 nusos de vent de cara:






Atenció que el riu s'estreny, per sort té bon fons:






Però els americans saben prou bé com aprofitar els entorns:






També com conservar-los:




Aquest pont – Wappoo Creek- no té alçada suficient i cal trucar perquè ens l'obrin ( a -i mitja o -en punt). Per dos minuts ens hem d'esperar fins les 12h:


Tenim dos opcions: fondegem o bé ens esperem.
El capità escull la segona, amb els dos nusos de corrent s'atreveix a passejar-se en aquest poc espai!
I quan ja sentim la sirena ens enfilem cap el pont:








Guai, aquesta vegada no havíem de mirar si tocàvem a dalt!:




I ara ve el segon pont a ¼ de milla més enllà -James Island Express Way Bridge-
Compte que aquest no té mesurador del peus:






I algun màstil ja ha provat la duresa del pont. Fixeu-vos en la ratlla:






  • Parem o no parem a Charleston? pregunta el Boris
Podem fondejar i mirar de descarregar el temps!
Tot i el corrent l'àncora sembla que s'agafa bé en aquest fons de “lodo”, posem l'antena i ves per on que en els darrers fondejos hi ha hagut connexió i ara ... no n'hi ha.


Aprofitem per canviar la bombona de gas i alhora sentim un crit del Boris. -
-Afanya't solte les boies!
Per protegir-nos de la col·lisió d'un catamarà d'uns 45 peus que ens ve per estribord, sembla que vagi a la deriva.
No hi ha ningú a bord, se li veu la cadena de l'ancla, potser és el mateix corrent que el fa moure cap a nosaltres. Per si de cas l'anem separant. Sembla que ha tornat a lloc.
-Nosaltres no ens hem mogut, tenim les mateixes embarcacions que quan hem arribat! Asseguro.
- Donem les gràcies al noi d'aquell vaixell, és qui m'ha avisat a mi. Diu el Boris
Acabem el que fèiem i... altra vegada torna el catamarà.
-A fer punyetes, marxem immediatament.
Aixequem àncora amb la major rapidesa i fugim del perill.
De Charleston posem rumb cap a mar, cap a Morehead- Beaufort NC:




Fins la propera entrada,
Miccoa