Hola!
Imagino que molts de nosaltres alguna vegada
hem pronunciat aquesta frase:
“Si l'encerto,
l'endevino”
Hi havia previsió de
pluges a partir de dijous.
Nosaltres, el dimecres cap
a les 8 del matí decidirem llevar l'àncora i posar rumb cap a San
Juan.
Els companys del catamarà
de Palma de Mallorca senten les nostre intencions i surten a
saludar-nos.
Amb vent de proa de 18-21
nusos el Miccoa salta les onades que es formen en el canal de sortida
entre els esculls.
La baixamar deixa veure
més clarament les línies d'esculleres que barren el pas fora de les
boies de babord i estribord.
El cel està vestit de
núvols poc amenaçadors. El sol es deixa veure escapolint-se entre
ells.
Ja a mar obert i amb rumb
cap al Pasaje de San Juan naveguem amb ”ales de papallona”
entre 12 i 14 nusos:
Així que avança el dia
els núvols comencen a encastellar-se:
Atents a la direcció del
vent i l'avançament de les masses de núvols seguim fent rumb 132º.
Cap a les 13.00 hora local
posem les llums de navegació, la foscor del cel ha anat en augment.
Deixem l'entrada de
Fajardo per babord i un xic
més endavant Cayo Icaco
per estribord, on hi ha quatre catamarans fondejats prop de la
platja.
Per a
nosaltres, aquest no sembla un bon refugi per passar-hi unes hores
fins que el cel s'aclareixi.
Seguim
endavant sense despistar la nostra atenció en la navegació.
Algú
pregunta:
-És
el so d'un avió?
-No,
són els trons que ronden prop de nosaltres!!
I en
uns minuts... “zasca” esclaten els llampecs, acompanyats de
pluja. Alguns d'ells s'escolten ben a prop.
Aquesta
vegada és més el cel que no pas el mar el que ens fa la guitza.
El mar
es torna gris, la visibilitat cada vegada és més escassa.
És
hora d'avaluar i prendre una decisió.
Les
milles que queden fins arribar a la capital de Puerto Rico, les
condicions meteorològiques i la possibilitat de recalar a Fajardo
ens fan girar la roda
del timó 180º.
“A
mal tiempo, buena cara”:
Ah!
per cert, una vegada més no deixem escapar l'aigua. Uns cubells
lligats a ambdues bandes de la capota fan una bona funció per tal de
reomplir els dipòsits.
Ara,
amb més de 22 nusos de vent de cara, amb la pluja que cau “a bots
i barrals”, la boira grisosa i les escumes blanques que s'alcen per
la proa al trencar les onades, resulta molt difícil de guaitar com
avança el Miccoa. Però gràcies ales tecnologies i a les cartes
nàutiques de la computadors es pot controlar el rumb del vaixell.
Ja
prop del cap de Cabezas de San Juan obrim el rumb i deixem el
vent i la pluja pel través.
Alhora
ens acompanyen els catamarans que retornen del Cayo Icacos cap
a una de les marines de Fajardo:
Nosaltres
decidim fondejar en un refugi d'aquesta petita illa situada a l'est
de Puerto.
On
casualment trobem una boia lliure, no sabem si és privada o bé
reservada però en qualsevol cas ens hi lliguem.
La
pluja continua caient. Recollim els estris de navegació, les
jaquetes d'aigua, els xalecos,...
És
hora de prendre una bona dutxa calenta i una fideuà feta amb els
llagostins que ens van regalar els amics de l'Andrómeda.
Ens
mirem les previsions meteorològiques, s'esperen pluges durant tot el
cap de setmana.
Demà
tornarem a fer una altre intent.
Avui
dijous el dia sembla més tranquil.
Ha
bufat el vent tota la nit i a la matinada s'ha anat calmant.
Els
núvols estan ben enganxats a la part superior de les muntanyes de
l'illa.
Són
les 8.00 del matí i sense despertar el Boris engeguem moltor i posem
rumb cap el Pasaje de San Juan.
Volem
aprofitar les hores de treva.
Rumb
320º amb 12 nusos de vent d'un llarg, entre gènova i major avancem
a 5 nusos de velocitat.
Per
estribord podem veure el cel destapat, mentre que per babord hi ha
núvols de diferents densitats.
Només
una motora passa deixant l'estela blanca.
Més
tard ens creuem amb un remolcador arrossega una plataforma a través
d'un gruixut cable.
No hi
ha més embarcacions que naveguin per aquesta zona.
De
moment el mar està força tranquil i els núvols sembla que es
mantenen a certa distància.
Una
tortuga, o més ben dit la iaia de les tortugues passa a tan sols un
metre d'estribord. No sembla
tenir
cap pressa ni cap temor de tocar amb el casc del vaixell.
La
cortina d'aigua es deixar-se veure a poques milles del Miccoa,
casualment segueix el nostre rumb però resseguint la costa.
Alhora
sentim per l'emissora el temps local:
- “...
a lo largo de las 24-36 horas pueden caer aguaceros por toda la isla
de Puerto Rico”
Aquesta
vegada sembla que descarrega amb més força i avança molt
ràpidament:
Cap a
les 13.00 ens ha arribat una pluja fina com si fossin les restes
d'aigua que queda de la massa de núvols que fa estona han
descarregat a terra.
Puja
el vent sense ser cap molèstia, sinó tot el contrari perquè fa que
el Miccoa corri més.
La
capital de Puerto Rico ja la tenim quasi al nostre abast:
La
Torre del
Castillo de San Cristóbal ens indica que ja tenim
ben a prop l'entrada cap al port de
San Juan:
Dins
el llarg canal d'entrada, ens sorprèn la tranquil·litat que hi ha.
Potser
perquè ens havien dit:
Doncs
no hem d'esquivar a ningú:
Molt
endins i ben amagat es troba el la zona del Pueto de San Juan Marina
Bay, on es pot deixar l'àncora a uns 9 metres de fondària.
I bé,
ja heu pogut veure en el nostre localitzador “Spot” clicant On
som? a posició del Miccoa.
D'aquesta
illa ja us n'explicarem a la propera entrada.
Fins
aleshores.
L'equip
del Miccoa.
