Cuinar i menjar

Hola!
Abans d'arribar a aquestes terres moltes persones ens digueren que menjaríem crancs. Nosaltres ens quedàvem sorpresos, evidentment. Perquè a la nostra cuina tan sols els utilitzem per fer-ne un brou per la fideuà, la paella o bé la sopa de peix.
Però ara no en tenim cap dubte que els crancs siguin un aliment molt estimat i molt ben utilitzat a la cuina americana.
Així que vam decidir fer com fan alguns dels nostres veïns:

El cranc de riu va ser introduït intencionadament en alguns embassaments fa poques dècades, principalment com a esquer per a la pesca esportiva, des de llavors s'ha anat estenent en molts altres àrees.
Alguns científics de Chesapeake Bay van fer una estimació de la quantitat de crancs blaus que hi viuen a la badia. Segons el treball realitzat a l'hivern de 2011 s'arribà a donar la xifra de 461 milions de crancs.
Els crancs blaus són una espècie clau en la cadena alimentària a Chesapeake Bay. També formen part de les pesqueres més productives comercials i d'esbarjo a la badia.
 
Callinectes sapidus:

Els crancs blaus formen part de la xarxa tròfica de la Badia:

• Els crancs blaus són presa dels peixos, les aus i fins i tot d'altres crancs blaus! Els crancs de closca tova recentment mudats són especialment vulnerables als depredadors.
• Els peixos predadors com el roba-ho ratllat, així com els tambors, les anguiles, bagres, ratlles nas de vaca i alguns taurons, depenen dels crancs blaus de menors com a part de la seva dieta.
• Les larves de cranc blau són part de la comunitat planctònica i són alimentats per animals filtradors com les ostres,  anxoves de la badia i juvenils d'altres espècies de peixos.

La còpula va precedida d'una lluita, a vegades amb feridas mortals, entre el mascle, que té pinces, i la femella. Quan el mascle aconsegueix tombar a la femella expulsa el semen por la base de las falses potes ("pleópodos") de l'abdomen.
Com la resta dels crustacis són ovípars. Es calcula que la fecunditat d'una femella de mida mitjna és de 700.000 a 2 milions d'ous. 
Per tant cal tenir en compte de retornar a l'aigua totes les femelles.

Aquest va ser l'àpat del nostre primer tast:

Bon profit:

I fins aviat,

 miccoasail!

Colors vius de Virgínia

Hola!

Sempre m'han agradat els colors i ara, entre els tres, comencem a aprendre a captar-los amb una càmera.
De vegades surt prou bé i d'altres, com us podeu imaginar, ho enviem cap a la paperera.
És evident que portant la càmera a sobre... sempre hi ha la possibilitat de poder captar alguna imatge.

Tenint en compte que els boscos cobreixen el seixanta-cinc per cent del territori de Virgínia; ens hem trobat alguns mamífers com el cèrvol de cua blanca, l'ós negre, el castor, l'ós rentador i el conill entre altres.
Ja ens hauria agrada poder fotografiar-ne algun d'aquests, per contra n'hem captat d'altres.
Aquí us els mostrem, esperem que us agradin:

Gerds o "blueberries" un detall de la Dawn.
Ja n'he fet melmelada pel rebost del Miccoa:

I  verdures fresques del seu hort ecològic:

Per cert, en Jordi em preguntava si aquests veïns hauran provat alguna vegada el "gaspatxo"?

Ja ho descobrirem ...

Fins la propera,

miccoasail

Kinsale creek

Hola!
després d'uns dies per la ciutat ja tornem a ser al costat del Miccoa:

Després de banyar-se en aquesta font prop de Georgetown:



a aprendre a pescar crancs, doncs per aquí es fa un "crabcake" (pastís de cranc) boníssim:

Aquest, pel seu color blau sembla que és un mascle:

i a fer piragua amb el Lucas:

Després de fer rutes per carretera ... a veure si enllestim feines a bord:

Després de veure caure el sol per Washington:



a veure-ho des del creek (rierol):

Després de pedalar per la ciutat:

a pedalar pels camins del poble:
(perquè després del veler és un bon i sa mitjà de transport, no creieu?):

Després d'aquesta entrada:

us seguirem explicant, no en dubteu:

 

Fins aviat i bon cap de setmana,

miccoasail!