Detalls des d'Amèrica 1

Hola, bon capvespre!




El Jordi ha canviat les ulleres de busseig per les ulleres que utilitza per tallar amb una radial, on al pou de l'àncora hi havia una peça del molinet que fregava amb la cadena cada vegada que aquesta baixava. I no l'hem deixat anar poques vegades en aquests darrers vuit mesos!:

El Boris escolta com canvia la posició d'una hèlix segons navegui a motor o navegui a vela. La propulsió de l'hèlix és tan important com les rodes d'un cotxe:

Preparem la màquina per reparar el Gènova, espero que tingui prou força per cosir un plec tan gruixut.
Ja volíem demanar un pressupost en un taller de reparació, però finalment ens atrevirem fer-ho nosaltres mateixos.

Des de casa dels nostres amics; el Manel i l'Assumpta es treballa molt millor:

Acabant alguna de les feines que quedàven per fer des que vam començar el viatge, tancar la petita  llibreria perquè els diccionaris no s'escapin mentre naveguem:

El paisatge del creek ens atrapa en aquells moments del dia que canvia el color de l'aigua i la llum.
Ens crida amb el seu silenci fent-nos despertar tots els sentits:

I amb les paraules d'aquest detall que ens regalà un amic d'Elizabeth City:

ens acomiadem fins la propera entrada.
Salut i bon profit!

MICCOA

Annapolis

Hola! 

Agafem un dia de descans de les feines que hi ha per fer.

Anem amb els Polifka a Annapolis.
  

Annapolis és la capital de l'Estat de Maryland. Situada a  la vora del riu Severn, a uns 3 Kilòmetres de la Badia de Chesapeak. On s'hi troba l'Acadèmia Naval dels EEUU.

Durant la guerra civil, es va establir un camp de presoners a Annapolis. Al continuar la guerra, els territoris veïns van ser habilitats perquè hi habitessin presoners alliberats sota paraula. Moltes cases que encara existeixen daten d'aquesta època. La zona on es van establir els presoners alliberats encara es diu Parole.

Des dels seus primers dies Annapolis era coneguda com l' "Atenes d'Amèrica"​​. Perquè aquí un pot trobar una gran quantitat d'activitats culturals, serveis i molta hospitalitat. Que junt amb el petit port de mar porta a  molts visitants de tot el món.

La pesca i la navegació d'esbarjo són molt populars (justament avui dia l'anomenen "Capital d'Amèrica de Vela")  i constitueixen una part important de l'economia robusta de la ciutat i els seus interessos.

Casualment trobem a port un veler que té recent la seva història:
 

La Vega Albin és una classe de veler de balandres, dissenyat i construït per les drassanes a Suècia Albin Marin AB des dels anys seixanta. Construït a partir de fibra de vidre emmotllada, amb interiors i horitzontals de fusta. Es considera un vaixell per a qualsevol moment a causa de la seva estabilitat i fiabilitat, és adequat amb qualsevol tipus de vent.
Tant és així que ... als 36 anys Matt Rutherford amb el St. Brendan  navega 27.077 milles en solitari en la circumnavegació del Nord i Amèrica del Sud.
(-tan bé que s'hi està acompanyat!)

Amb 309 dies sobre el mar digué: "... hi va haver moments en que les coses s'estaven trencant i tens fred i estàs mullat i el teu sac de dormir està mullat, i tot està humit i desagradable i el que es desitja és una camisa neta i un llit sec...". 
És l'única persona que ha fet aquest viatge sol i sense parar, amb una sola mà al vaixell més petit per anar a través del Pas del Nord-Oest.
El seu objectiu era la recaudació de diners par a la CRAB (Chesapeak Region Accessible Boating), una organització (sense finalitats lucratives) dedicada a ajudar a navegar als incapacitats i  a persones amb necessitats especials.

 Ja veieu que sempre hi ha històries per explicar, siguin de terra endins o de mar enllà.

Nosaltres anirem fent la preparació de la segona part del viatge.

Salut i fins aviat.
Miccoasail.

PD: Per cert, el Boris ja us prepara un nova entrada al seu blog, amb noves captures és clar.

Feinejant

Hola!
-què tal?
Encara que sembli mentida la llista de feines per fer en el Miccoa és prou llarga.

Però "a poc a poc i bona lletra"; tal com diuen a l'escola.

Encara ens quedàven pendents els últims "steps" del final del màstil, revisar la llum de fondeig i les de navegació, és clar!
-Que hi pugi el més expert:

 

I ara que heu començat amb una de les fustes que estava desencaixada de la cuina... perquè no continueu fent el manteniment de les altres?
Hi teniu prou bona traça:

Una bona polida i envernissada semblara com nou i a més a més quedara molt més ben protegit de la humitat i els cops:
 

Els que teniu vaixell ja coneixeu aquest tema, oi?

I tal com li deia a la Judith l'altre dia: “si no tens un feix de bitllets a la butxaca has de tenir algun manetes a casa”.

Del creek cap a una ferreteria de Deltaville, creuant el Great Wicomino River :

passant per Reedville:

contemplant el paisatge:

les embarcacions del Fishermen's Museum

“... de talla fina i lleugera

va navegant com li plau,

la barca més marinera

pel mar més calm i més blau.”

I l'estil de les cases del poble:

“... prop del riu hi ha una casa

que sembla caiguda del cel,

Amb set escales per entrar-hi,

llueix porticons vermells.

Deu tenir algun encanteri;

si t'apropes no la veus.”

Bon cap de setmana,

miccoasail