North Lake Worth

Hola!
Avui és del dia, el dia de les eleccions a Catalunya, oi?
A veure què passa?!.
Nosaltres fondejats en un dels racons d'aigua entre l'Oceà Atlàntic i la Waterway:

Cada vegada amb un clima més càlid, més palmeres, més manglars i evidentment menys latitud:

O sigui que aviat canviarem els anoracs pels banyadors.
Aviat canviarem de les terres Americanes per les petites illes de Bahames:

Però donem temps al temps perquè el corrent del Golf Stream és prou important i no s'hi pot jugar.
Mentrestant des d'aquí esperarem el bon temps i a veure si podem gaudir d'una bona navegació per l'Oceà:

Curiosament aquí ens hem trobat amb un vaixell canadenc que el capità és de Perpinyà.
Trobem a faltar altres navegants de prop de les nostres terres.
Almenys amb ell podem conversar sense haver de pensar amb la traducció, ja, ja.
El seu vaixell és el Papy Tao.
Esperem poder retrobar-nos en algun altre lloc:

Per cert, avui és l'aniversari del nostre "capi", o sigui que li haurem de preparar un pastís.
-Doncs somi.
Fins aviat.
Que acabeu de passar un bon dia de les eleccions.
Salut!!!
Miccoa.

Fort Pierce

Hola!

Una de les distraccions quan estàs fondejat és veure com arriben altres vaixells.

Aquesta vegada lligats a una boia i amb vent de 20 nusos estàvem observant un veler que semblava que hi anava només un tripulant.

-si ho aconsegueix a la primera, és un “crak”, vaig dir en veu alta.

-Doncs no ho te fàvil, respongué en Jordi.

A la primera, se li escapa, a la segona, també i la tercera ... intenta pescar la boia per la popa.

Però sembla que se li ha enganxat, doncs només veiem que intenta agafar i agafar el cap de la boia sense que pa pugui lligar amb el seu cap.

I...aleshores veiem que comença a aixecar el braç.

Sembla que necessita ajuda.

Ens fa un senyal i ens parlem per l'emissora.

Efectivament se li ha enganxat la boia sota el casc del vaixell i no aconsegueix agafar-la.

Aleshores baixem el “dingui” (l'auxiliar) i en Boris i en Jordi van a veure si hi poden fer alguna cosa.

Però em sembla que tarden massa.

Passats uns minuts tornem. Diuen que la te atrapada a l'hèlix. Que s'hauria de posar a l'aigua i segurament la podria desenganxar:

De totes maneres te una assegurança que vindrà d'aquí 10 minuts.

Doncs sí, no tarda més de 10 minuts i s'apropa una motora. Primer intenta estirar-lo però no pots desfer-lo. Seguidament el jove tripulant es posa un l'equip d'aigua i es submergeix i enun “plis-plas” sura la boia.

Ja està. Li ha sortit prou bé. Una més per explicar.

Evidentment no és fàcil fer la feina un sol. Per això moltes vegades em capten l'atenció els navegants en solitari.

Naveguem cap a Melbourne:

Les aigües del Indian River no són massa profundes, per tant cal seguir sempre el canal.

La vegetació i la fauna estan presents durant tot el dia;tortugues , dofins, àligues ... passen a prop del vaixell, o nosaltres passem prop d'elles:

Arribant a Fort Pierce ens ve el record de la primera vegada que entràrem a la costa americana, i anem a fondejar al mateix lloc:

Ja queden pocs dies per creuar cap a Bahames.

En Boris ja te ganes de pescar i nosaltres de navegar per aigües transparents.

Amb paciència tot arriba:

Que tingueu un bon cap de setmana.

Fins aviat,

Jordi, Boris, Marga.

a Titusville

Hola!

Avui fa una any i quatre dies que vam sortir del litoral català, exactament de Vilanova i la Geltrú.

Asseguda davant de l'ordinador començo a teclejar.

La cabina encara fa olor dels bistecs amb patates fregides

i tomàquet amanit que ens hem menjat fa poca estona.

Junt amb el so del vent que fa girar el generador

i el glu-glu de l'aigua que llisca pel casc del vaixell

em prenc un temps per entrar en el meu racó.

En el racó del blog que de vegades hi escric algun pensament

d'altres redacto en silenci i ho guardo en el pensament,

o bé agafo bolígraf i llibreta i deixo que s'escampi la tinta.

Com us podeu imaginar portem dies i dies junts.

Hi ha moments que necessitem estar sols.

D'altres que ens apropem en un mínim espai.

De vegades hem de demanar el torn de paraula,

d'altres tan sols ens responem amb una mirada,

intentant entendre que sobren les paraules.

Com deu passar a moltes altres llars familiars

hi ha dies que el bon humor s'expandeix airosament,

d'altres que el to de les paraules s'aixeca com el vent.

Cau el sol mirant cap a la marina de Titusville:

El dia es lleva ventós i l'aire sembla un xic més càlid:

Des d'aquí els del Miccoa us enviem una abraçada.