Verd, blau, groc i vermell a Florida

Hola!

Sabíeu que mariners portuguesos, espanyols, àrabs i holandesos van plantar arbres de cítrics al llarg de les rutes comercials per tal de prevenir l'escorbut.

Doncs en el seu segon viatge l'any 1493, Cristóbal Colón va portar llavors de taronja i llimona a per tot el Carib.

I cap a l'any 1513 aquests dos cítrics foren introduïts a Florida per l'explorador espanyol Juan Ponce de León.

La taronja és una de les fruites més consumides al món; es cultiva especialment en regions de clima temperat i humit. Es diu que la seva ingesta diària ajuda a prevenir l'arteriosclerosi.

Feia molts dies que no menjàvem taronges de sang.

En un dels mercats de fruites i verdures de St Agustine (que ens costà més d'una hora de caminar per arribar-hi) uns joves venedors ens les van deixar provar i ens n'emportàrem unes quantes peces (tres taronges = 1 dòlar); tantes com hi cabien a les motxilles!!

I per una d'aquelles casualitats, quan tornarem cap al vaixell ens trobàrem una bossa amb més taronges que ens havien regalat la Melissa i el Lateef del Tickety Boo. Així, entre unes i altres n'omplírem una bona caixa.

Quan les reserves del rebost s'acaben ... anem amb el “dingui” a buscar un altre mercat pels entorns:

Mercat i connexió d'internet per veure el temps, publicar entrades al blog, connectar amb el centre d'estudis virtual del Boris, xatejar, parlar per skype amb la família, llegir les notícies, ...

I..

amb el silenci que s'escapa lentament la claror del dia.

Deixant entrar, sense fer soroll, la foscor de la nit.

Es transformen i es difuminen les combinacions de colors....

us deixo amb aquestes paraules de Pablo Nebruda:

“Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningún idioma,
por un segundo detengámonos,
no movamos tanto los brazos.

Sería un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estaríamos juntos
en una inquietud instantánea.”

Continuarà ...

fins aviat,

els del Miccoa

West Palm Beach

Hola, com us va l'entrada d'aquest mes de desembre?

Des d'aquest "dock" o lloc per lligar els "dinguis" baixem a terra.

Encara que sembli mentida és tot un luxe.

Com podeu veure de vegades esta ben transitat per la resta de navegants que també estan fondejats:

Diuen que Palm Beach és una de les ciutats amb major ingrés “per càpita” del país. Un lloc molt tradicional pels milionaris, artistes, esportistes, membres de la noblesa i celebritats com la família Kennedy, Yoko Ono, Donald Trump, ... on hi mantenen les seves residències d'hivern.

Ara per ara també és la nostra residència en uns pocs metres d'aigua salada.

Amb les bicis vam arribar fins el pont de Peanut Island.

Si us fixeu amb el color blau de darrera dels edificis veureu el mar, sí és l'Oceà Atlàntic:

Per aquí la gent va amb roba d'estiu.

Nosaltres encara no entenem com poden tenir a tothora aire condicionat. És increïble.

Quan surt el sol s'hi està be, com la primavera a Catalunya, però així que s'amaga ... la cosa canvia.

I bé aquí us deixo amb aquest parell de juganers, que quan comencen no hi ha qui els aturi. 

Fins aviat,
Boris, Jordi, Marga.

Palm Beach

Hola,

com esteu?

El sentit comú, o bé com vulgueu dir-ho, de vegades ens condueix a fer canvi de plans.

Hem fet un aprenentatge a ser flexibles i a contemplar totes les possibilitats que estan al nostre abast.

Pensant i escoltant les opinions d'altres navegants ens han conduit a modificar el nostre rumb.

Estarem uns dies, si tot va bé, per Florida. Almenys fins que el Boris hagi fet els exàmens a l'Ambaixada Espanyola:

Aquí, sobre 4 metres de fondària i acompanyats d'altres velers s'hi està prou bé:

Oficialment la temporada d'huracans és de l'1 de juny al 30 de novembre. O sigui que ja estem a les acaballes.

Ara per ara la temperatura és molt agradable, així ho demostren tant les plantes com els animals amb la seva senzilla elegància:

I per no perdre el contacte amb altres navegants o bé fer noves amistats avui hem iniciat un joc;

passant la capsa de galetes (plena, és clar) als companys del veler canadec Spirit Wind 3:

Bé, ja us n'explicarem més detalls.

Fins aviat,

els del Miccoa.